La incògnita de l’any parla català

©Jordi Vidal

En la intimitat. Com Aznar. La incògnita de l’any parla català. No se n’amaga, però és cert que cada cop es prodiga menys en la llengua de Bad Gyal. La seva carrera va fotre tal pet que ara viu a una ciutat imprecisa. Hi ha qui diu que viu a un stories. Entre avions, comptes a i b d’Instagram, brandings múltiples i espais privilegiats.

De tant en tant ocupa les portades de mitjans convencionals. Darrerament, coses del patriarcat, només per parides amb el seu company o per adquisicions milionàries al seu poble de tota la vida al Baix Llobregat. En les darreres setmanes però ha tornat als diaris pel que ha de fer-ho: cançons. En el seu cas, sinònim de hits… O de controvèrsia.

Ja sigui una bachata tradi amb un tòtem de la indústria americana, una gravació a la neu d’uns pocs segons amb un missatge confús sobre la cultura nipona o menys de tres minuts on apunta direccions extraterrestres: jazz, motor i deïtat dels suburbis.

De moment, el destí del seu disc és més obert que aquest text.

És un misteri de què només se’n té una certesa. Anirà signat per Rosalía, aka Motomami, i parlarà català. Què és sinó ser català, ser ciutadà d’on collons vulgueu, en un món global: mirar la casa del veí a través dels ulls d’Instagram, recelar de l’èxit i viure el gossip a flor de pell. “Que si Rauw Alejandro”. “Que si una casa per no sé quants milions d’euros Sant Esteve Ses…”. Ballar “La fama”, enriure’s de “Hentai” a Twitter i tenir posat sospitós davant d’una incòmoda i prometedora “Saoko”. De ser català no se n’escapa ni Rosalía.

Text: Yerai S. Iborra / Fotos: Josep Vidal

Un comentari

Els comentaris estan tancats.