PHOAC. L’ÚLTIM BALL

“Somio a fer una jam amb D’Angelo o dissenyar una nau amb Elon Musk”

Pau Vehí és una de les figures més prometedores de la nostra escena electrònica. Meitat de North State, el projecte que comparteix amb la seva germana Laia, autors de Before the Silence (Club Ruido, 2019), una de les referències més suggerents de la passada temporada, ara presenta PHOAC, projecte en solitari amb què acaba de publicar el seu primer senzill. Melodia envolupant, “Holify” (Foehn, 2020) és un tema amb cadència de soul electrònic i estimulants esquitxades de músiques urbanes. 

Com neix el projecte de PHOAC?
A l’institut vaig aprendre a gravar cançons depressives a l’ordinador de la meva mare i a provar de tocar-les amb amics. Sentimentalment neix allà.

Va ser aleshores que vas començar a interessar-te per la música?
Va ser amb el soundtrack del videojoc NBA Live 07 que em va regalar el meu pare. Em va marcar la infància! Lupe Fiasco, Jurassic 5, Mark Ronson. El bàsquet sempre m’ha ajudat a descobrir música i conèixer a gent cada vegada que jugàvem al carrer.

Expliques, cert, que moltes de les teves cançons les vas escriure durant la teva adolescència. Per què les has recuperat ara?
It feels com que 2020 és el començament d’un nou cicle i necessito despendre’m de moltes coses. També per gent propera animant-me a compartir tot aquest material. Amb el temps tinc una perspectiva diferent, és com mirar-me a mi mateix des de fora.

Dius també que aquestes cançons t’han servit per superar capítols negatius i dolorosos.
Sí, a cada cançó encapsulo diferents històries, colors, situacions… En alguns casos és energia positiva i altres, negativa. Quan vaig escriure “Holify” em sentia molt sol al món i tenia molta ràbia dins. Anys després ha agafat un sentit esperançador.

PHOAC
PHOAC

És la música una experiència terapèutica?
D’una manera no buscada, sí. Crec que arribo a l’originalitat buscant dins meu, molt més que idealitzant realitats perfectes.

Aleshores per a aquí compons, per a tu o per a la gent que et segueix?
Encara que em dóna la vida quan algú em diu que li ha agradat una cançó meva, componc sempre per a mi. Si no ho sento molt fort, no m’ho crec i acabo odiant tot el que faig.

Com separes les composicions que van a North State de les que van a PHOAC?
Depenent del mood, les textures o la situació en què em trobo totalment. Moltes vegades no se separen i el que no funciona a un lloc van a l’altre.

També col·labores amb b1n0, un altre dels nous projectes de Fohen, la teva discogràfica.
Estem molt in love i ens encanta ajudar-nos a avançar. Si més no, a mi ells em flipen. Em flipa que facin coses diferents, el seu so. Hi ha massa gent que fa anys que està creant bona música de manera independent perquè jo digui que amb nosaltres ara està naixent una escena. Des de dins, però, sento que s’està construint una comunitat autosuficient de músics, segells, blocs, promotors… que cada vegada és més oberta i lliure.

Malauradamente, tinc el pressentiment que projectes com els vostres tindrien molt més recorregut fora. 
Tothom pensa així! La infraestructura musical del nostre país justifica aquest pensament. Però estem a 2020 i el lloc on visc no importa si tinc accés a un PC. També pot ser bo que fins ara no hagin tingut repercussió els projectes com els nostres: algú ha de ser el primer.

“Holify”, el teu primer single, recorda a James Blake, Travis Scott, Sampha… Quins referents i influències han marcat musicalment l’aventura de PHOAC?
Impossible nomenar-los a tots: King Krule, D’Angelo, Deftones, Charli XCX, Kanye West, Joni Mitchell, Frank Ocean, Flume, Bon Iver, Blink 182, Radiohead

Al single hi col·labora A.Saint (Kid Rose), com va sorgir la relació i la idea de treballar plegats?
That’s the broooo. Des que ens vam conèixer a la uni no hem parat de fer música plegats. La qüestió era quan ho publicaríem. “Holify” feia anys que estava al meu SoundCloud i em va proposar provar amb ell cantant a sobre i treure-la. Sempre m’ha animat a compartir tota la música que mai he tingut valor de publicar.

I en les gràfiques d’aquest primer single treballes amb Carnero. 
Ens hem conegut fent el vídeo! A.SAINT i ell han fet vídeos increïbles anteriorment i li vam proposar, the rest is history. Vam flipar perquè estàvem tots a casa fent social distancing i l’únic material que li vam passar per fer el vídeo eren coses random d’internet i fotos de quan érem petits. En una nit va fer el videoclip… Amazing.

Tens pensat publicar disc de PHOAC aviat?
Encara no estic ready per a un disc, haig de millorar moltes coses. Quan sigui el moment m’encantaria col·laborar amb tots els meus amics, el disc milloraria infinitament.

Posats a somiar, amb qui t’agradaria col·laborar?
De moment només penso en gent del meu voltant. Tant en música com visuals, com roba, pel camí vaig coneixent a persones amb les quals fusionem el nostre art i surten coses brutals tant easy que de moment no té sentit buscar més enllà. Per artistes grans no estic preparat, encara no he après a marcar prou la meva personalitat. Però somio a fer una jam amb D’Angelo o dissenyar una nau amb Elon Musk.

La teva música en els diferents projectes en què col·labores sempre m’ha semblat molt cinematogràfica. 
En el cas de “Holify” sense el vídeo no l’hauríem publicat. Li dóna desenvolupar la lletra o un sentit totalment diferent.

A l’hora de crear també t’influeixen altres disciplines artístiques com el cinema, les sèries, la literatura, l’art…?
Més que medis artístics, m’influeixen conceptes, moods, records, olors, persones que m’agraden… També conceptes aplicats a la composició. Vaig llegir que Bjork s’inspira en processos biològics per compondre, potser semblant a Vivaldi a “Les 4 estacions” o molta música clàssica. Quan tinc clar el concepte, és com ficar-hi banda sonora.

I més enllà de la música, explotes la teva creativitat fent altres coses: pintes, escrius, dissenyes…?
Jugo a bàsquet, dibuixo, gaming… Em flipa la nature. Li dedico molt de temps a la música així que no tinc temps per més, però també perquè la música em permet incorporar coses com escriure, el disseny, l’acting

I a part de PHOAC com tens els teus altres projectes? 
És un moment una mica estrany per tothom i res és segur, així que no puc dir res concret. Amb North State, sempre que ens ve de gust ens ajuntem per provar coses, així que és qüestió de temps tenir nou material.

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Arxiu PHOAC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *