Paula Grande i Anna Ferrer – Vega

Càntut

Expliquen els seus impulsors que el projecte Càntut neix l’any 2012 amb l’objectiu de recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines.

Una aventura fascinant i altament necessària -perquè som i serem gràcies al llegat de què vam ser- que compta amb tres vessants: el cançoner, amb més d’un miler de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques… recollides per caçadors de cançons i cantades per avis i àvies. El segon vèrtex del projecte és el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva (Gironès) amb l’objectiu de fer viure aquests repertoris. L’últim punt, però no per això menys rellevant, en les bases fundacionals del Càntut, son les seves produccions; és a dir espectacles i obres fonogràfiques que recullen en directe o en els solcs dels discos tot allò que s’ha treballat en els dos vessants anteriors.

Una proposta, aquesta última de gravar discos, que van iniciar ara fa quatre anys Carles Belda & Sanjosex amb l’enregistrament de l’homònim i molt notable Càntut (Altres Sinergies / Bankrobber, 2016). Un àlbum a quatre mans -moltes més si sumem les col·laboracions de la violinista Coloma Bertran i el multiinstrumentista Jordi Casadesús– que revisava el cançoner tradicional gironí des d’una perspectiva avantguardista. Una equació: tradició multiplicada per contemporaneïtat que assoleix un nou nivell amb Vega, el treball que sota el paraigua del Càntut acaben de signar Paula Grande i Anna Ferrer.

Enregistrat a l’Olivera Estudi de Banyoles amb les aportacions de Paula Vegas (teclats i sintetitzadors) i Juan Rodríguez Berbín (percussió) i Vic Moliner (contrabaix i pedals) -també productor juntament i molt especialment amb Pau Brugada– Vega és una obra fascinant, amb un estrany poder de seducció. Un atractiu que molt probablement es pot explicar a través de la deconstrucció que les seves perpetradores han fet del folk gironí acostant-lo a sonoritats aparentment allunyades quan no directament antagòniques com l’electrònica o les músiques urbanes de ressonància llatina. Molt més interessant encara si tenim en compte que amb aquestes 10 cançons Grande i Ferrer revisen i ens descobreixen el rol de les dones en els dos últims segles, de la religió al sexe o la llar, en els més diversos àmbits de la societat.

Text: Oriol Rodríguez

Foto:  Arxiu fotogràfic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *