La Col·lecció. Olga Suanya

L’Hotel Chelsea de Nova York és un punt vital per a la història de la cultura popular del segle XX. També és el racó favorit de molts de melòmans i gourmets de bones històries polifòniques a casa nostra. L’espai cibernètic en forma de bloc en què l’Olga Sunaya vincula una cançó amb una efemèride i que ara ha quedat recollit en el llibre 121 cançons i 1 hotel (Simbol Editors, 2021).

Quin va ser el disc que va inaugurar la teva col·lecció?

Doncs diria que el Max Mix 4. Aquell que venien amb un kit que anunciava “Haz tu megamix”. Jo tenia 13 anys i començava a descobrir la música disco de finals dels vuitanta.

Quin és el disc que has escoltat fins a cremar-lo?

Sense dubte, qualsevol de Pink Floyd. Però diria que el que em sé de memòria de cops que l’he arribat a escoltar és The Dark Side of the Moon, un disc que vaig descobrir a principis dels noranta i que curiosament és de l’any que jo vaig néixer.

Quin casset no deixava de sonar mai al cotxe dels teus pares?

Al meu pare li agrada molt la música i no té mal gust, així que al cotxe hi havia una bona i diversa selecció. Hi podien sonar els Beatles, Neil Diamond, Simon & Garfunkel, Serrat

Quina és la millor cançó que es va escriure a l’Hotel Chelsea?

“Chelsea Hotel Nº2” de Leonard Cohen i que fa referència a la nit de sexe que va tenir amb Janis Joplin a finals dels seixanta en una de les habitacions de l’hotel. Però també es mereix una menció a “Sad-eyed Lady of the Lowlands”, la cançó que Bob Dylan va escriure per a la seva primera dona Sara.

Quin disc hauria de tenir tothom obligatòriament?

Closing Time de Tom Waits.

Un disc nostrat?

Deus Ex Machina d’Exili a Elba. És poc conegut, però per mi és del millor que s’ha fet en català en els darrers anys.

Un plaer pecaminós?

Les versions de cançons que milloren les originals: com “With a Little Help from My Friends” de The Beatles interpretat per Joe Cocker; “Don’t Stop the Music” de Jamie Cullum i que vaig saber més tar que és un tema de Rihana; “XO” de Beyoncé en la versió de John Mayer; o “She” de Gram Parsons cantada a dues veus per Emmylou Harris i Chrissie Hynde o per Norah Jones al concert tribut que li van fer a aquest músic el 2004.

Un disc que compraries només per la seva portada?

Breakfast in America de Supertramp. I si algú vol saber el perquè, trobarà la resposta a la història d’aquesta cançó que trobarà al llibre del Chelsea.

L’últim disc que t’ha fet esclatar el cap?

Amanda Anne Platt & The Honeycutters.

Text: Oriol Rodríguez Foto: Arxiu Olga Suanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *