Navet: “Pare és és la cançó més maca que hem fet mai”

Tots coneixem l’originalitat desbordant que ha portat The Pinker Tones durant molts anys arreu de Catalunya i part de l’estranger. Després d’un silenci llarg, els tres integrants del grup han tornat però amb un nou projecte: Navet. Del grup només coneixem una cançó que es tant sorprenent com corprenedora. Parlem amb ells sobre el nou projecte i “Pare”.

Heu donat el tret de sortida amb “Pare”. Per què heu escollit aquesta cançó per començar?

Christian: Fa quatre anys el Salva i jo vam perdre el nostre pare bastant sobtadament i això va despertar moltes emocions i sentiments dels quals hem après molt. Per una banda, sentíem la tristesa i nostàlgia de perdre algú tan important en les nostres vides i la buidor davant el forat que deixa la seva absència. Per altra banda, vam sentir la necessitat de revisar la nostra relació amb ell, i entendre algunes coses que potser de nens no vam saber entendre, sobretot ara que tots tres tenim criatures. L’Àlex, després de moltes xerrades, va saber reflectir perfectament aquests sentiments a la lletra de la cançó; emotiva, però no tràgica. Ha sigut tota una teràpia per a nosaltres i crec personalment que el resultat és la cançó més maca que hem fet mai. Sortir amb “Pare” ens semblava el millor homenatge que podíem fer a tots aquells pares que ja no hi són i a tots aquells que se senten com nosaltres. El single va sortir a finals de febrer, però vam estrenar un videoclip increïblement maco el 19 de març, dia del pare.

Des del meu punt de vista, aquesta cançó marca unes diferències molt clares amb els The Pinker Tones. Per què? Voleu crear un nou imaginari totalment independent?

Salva: Per una banda, és cert que “Pare” marca, com a single, una diferència clara amb el que era la línia de treball més coneguda de The Pinker Tones. Tanmateix, en cada àlbum sempre vam incloure moments de recolliment, per compensar els moments de despiporre a l’estil Sonido Total. Si escoltes cançons com “Pinkerland Becaina”, “Pink Freud”, “On se promenait” o “Inseparables” trobaràs la clau de volta que connecta els dos projectes. Ara el que ens ve més de gust és donar més sortida a aquest imaginari més íntim, que sempre ens ha acompanyat, però que s’ha carregat de raons en els últims anys.

Pare és el primer single del primer treball de Navet

Les cançons abans eren molt més humorístiques i experimentals. Sembla que us heu apartat molt d’aquest rollo. Quin és el perquè d’aquesta decisió?

C: A “Pare” el canvi en aquest sentit és evident. La temàtica de la cançó és trista, però, tot i això, la vam plantejar amb un to musicalment optimista. En algunes de les cançons que inclourem en el disc continua havent-hi humor, perquè sempre ha sigut i és un motor molt important per nosaltres. Així i tot, potser ara és una eina que ens serveix per expressar idees i reflexions més profundes i madures.

S: Pel que fa a la producció, hem experimentat bastant en aquest disc, i continua havent-hi sintetitzadors i ambients electrònics, però aquest cop hem deixat el sample de banda i li hem donat molt més protagonisme als instruments acústics.

Què queda de Pinker Tones a Navet?

S: En queden els tres integrants i una pila de col·laboradors i amistats. Som els mateixos, el que passa és que hem definit uns nous paràmetres per fer feina: abans l’Àlex i jo ens encarregàvem de produir els discos, escrivíem les cançons a mitges i el Christian s’encarregava sobretot d’adaptar els materials dels discos al directe. Evidentment, també rondava molt per l’estudi i afegia cors en cada disc, i tots acabàvem fent una mica de tot. A Navet hem redefinit els rols: l’Àlex fa les lletres, jo componc la música i el Christian s’ocupa de la producció. I funciona molt i molt bé; n’estem molt satisfets, i contents especialment que hagi sortit bé l’aposta de fer un disc en català. No teníem clar si ens en sortiríem…

Per què vau decidir fer aquest canvi?

C: The Pinker Tones va començar fa més de vint anys, i nosaltres ens trobàvem en un moment vital molt diferent. Navet comença vint anys, un munt d’aventures, sis paternitats i una pandèmia mundial més tard, i és natural que el resultat no sigui el mateix. Tots tres volíem posar en pràctica tot el que hem après en aquests anys. Vam posar el comptador a zero, i això ens va alliberar d’una motxilleta força pesada. Navet és un exercici de sinceritat, un reflex de què som i sentim ara mateix.

Roger Mas és la polla

Què podem esperar de Navet?

S: No ho sé exactament el que podeu esperar de Navet. Amb l’edat cada vegada costa més fer grans prediccions de futur. De moment el que hi ha és un àlbum del qual estem molt orgullosos, una selecció de cançons que ha estat feta amb molta cura i deixant fora una pila enorme de material. Només ens hem quedat amb les joietes. Ens ha costat una barbaritat escollir els singles, perquè cada cançó té alguna cosa que la fa especial i única. El que també existeix ara com ara és una banda de músiques i músics extraordinaris. A l’escenari som dues dones i quatre homes, tots toquem i cantem i ens hi deixem les banyes per reproduir tots els matisos que hem aconseguit donar al disc. El futur? Doncs m’agradaria pensar que el disc agradarà a prou gent perquè puguem fer una bona gira i fer un segon disc encara millor. Més enllà no m’aventuro…

Que teniu pensat fer en els pròxims mesos?

C: El primer disc de Navet constarà de vuit cançons i sortirà després de l’estiu amb Kasba Music. És el recull d’unes cançons que hem escrit a cor obert, des del nostre inconformisme nat, però amb la serenitat que aporten els anys. Petites històries íntimes, emocions universals i un bon grapat de dubtes existencials. En definitiva, l’eco de les coses que ens han anat passant al llarg dels anys: moments bons i dolents, sorpreses agradables i desenganys amargs, esperança, pèrdua, llum i foscor, somnis inconfessables i certeses que ja no ho són…

Text: Marc Ferrer / Fotos: Àlex Llovet