LA DIVERTIDA FI DEL MÓN AMB MUJERES

El cinquè disc del trio barcelonès els consolida com el grup de guitarres referent del panorama espanyol. Mantenir el castellà, riffs agressius amb lletres tendres, i el power pop sense abandonar el rock de garatge, la fórmula de Mujeres per firmar un treball rodó.

MUJERES
Siento Muerte
(SONIDO MUCHACHO, 2020)

Mujeres. Sonido muerte
Mujeres. Siento muerte

La idea central que rodeja Siento muerte, l’últim treball de Mujeres, és que, en un món cada cop més accelerat que s’està ensorrant i enfonsant, si t’agafa gaudint entre pogos, suor i objectes volant en una atapeïda sala amb ells sobre l’escenari, doncs molt millor.

Un grup amb més de deu anys de vida, membres que han marxat, gires internacionals, directes potentíssims, i que segurament han influenciat grups amb molt d’èxit com Carolina Durante, Hinds o Cala Vento.

Tot i estar molt ben considerats per la crítica amb els tres primers discs, cantats majoritàriament en anglès, una de les claus del grup va ser passar-se completament al castellà. La pedra clau va ser el single que van treure quan encara cantaven en anglès, “Aquellos Ojos” (Canadá, 2014), la seva cançó més escoltada i un dels himnes de l’indie espanyol de la passada dècada. Van fer un pas mot important amb el quart disc, Un sentimiento importante (Sonido Muchacho, 2017), i van fer quatre proves satisfactòries l’any passat amb l’EP Romance Romántico (Sonido Muchacho, 2017),, ambdos treballs completament en castellà.

El castellà els va ajudar a demostrar la seva capacitat innata de generar himnes amb lletres senzilles però que arriben ben dins, on molts ens podem sentir interpel·lats, i que han plasmat a la perfecció en aquest últim àlbum Siento muerte, on cap de les 10 cançons que el conformen fan nosa.

Els seus últims tres treballs han sortit per Sonido Muchaho, un dels segells més interessants en l’actualitat del panorama espanyol, on també estan publicant Sen Senra, Erik Urano, Cariño o els mateixos Carolina Durante o Hinds.

El trio format per Pol Rodellar Yago Alcover i Arnau Sanz van endarrerir un mes la sortida del disc, pel motiu que tots sabem, i la bona rebuda dels fans amb els quatre singles que han anat sortint, han augmentat molt el hype pel llançament del disc.

Un fet que diu molt de Mujeres és que, durant l’espera, van treure per Sant Jordi el disc Maquetas, ensayos, descartes y fracasos (Vol. 1), un àlbum de rareses on el títol ja ho diu tot, només disponible a Bandcamp per 2 €. En un dia, ja havien recol·lectat quasi 2000 euros, i al cap d’un mes, una mica més de 3000, i van destinar els ingressos a ajudar a les Sales VOL, Heliogàbal, l’Espai Zowie i la botiga de discos Ultra-Local Records, tots de Barcelona.

Siento muerte està ple de cançons de pop però que no et deixen ni un sospir. Temés machacons com “Tu y yo” o “Auténtico colapso”, cançons acceleradíssimes que recorden als seus inicis de garatge com “Un gesto brillante” o “Siento muerte”, i altres que et transporten al power pop dels seixanta com “A veces golpes” o “El momento exacto”.

El disc tanca amb “Algo Memorable”, single avançat en els pitjors dies de la pandèmia, un tema totalment diferent del que Mujeres ens tenen acostumats, una balada acústica i amb teclats ben nostàlgica.

Entre tot el caos i la festa que tenen muntada Mujeres, ens van deixant lletres divertides i naturals que ens parlen des de l’amor i l’amistat, a nits sense sentit, com aixecar-te d’una bona hòstia o l’honestedat i les contradiccions. Beu a part la tornada de ‘Todo Bien’, “Una cosa es una cosa, y otra cosa es otra cosa”, sens dubte, el meu vers preferit

Un disc, que agradi més o menys, no se li pot discutir la personalitat i el llenguatge propi que té. Un àlbum que sona a estiu, ple de vitalitat i llum, trobar els petits moments de felicitat en situacions catastròfiques, on Mujeres troben l’equilibri perfecte entre ser una mica canallites però a l’hora entranyables. El disc transmet moltíssima energia i força que a molts joves ja ens agradaria tenir, un treball molt pensat per tocar-lo en directe. Escoltar Siento muerte és també un dit a la llaga constant, ja que et recorda les ganes que tens d’anar a un concert així.
Sí tot això al final se’n va la merda, com a mínim, que sigui amb Mujeres sobre un escenari.

Text: Ignasi Estivill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *