LA FOTO DE LA SETMANA. MUCHACHITO

Entre 2009 i 2012 vam estar fent amb el periodista Miguel Amorós un llibre que vam titular Barcelona és bona si la música sona! (Satélite K, 2012). Un treball dedicat a la música mestissa amb arrels la rumba catalana, que a principis del segle XXI va cridar molt l’atenció a músics d’arreu i els va portar cap a la Ciutat Comtal.

Era una època oberta on podies passejar per les Rambles i cada cinquanta metres hi havia músics actuant al carrer. Van ser uns anys de molta permissivitat que, malauradament, van acabar de cop i volta.

Muchachito al restaurant Xemei de Barcelona. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

Des de Santa Coloma de Gramenet, Jairo Perera va encapçalar un dels projectes més espectaculars d’aquest panorama, Muchachito Bombo Infierno. Amb el seu primer disc, Vamos que nos vamos (K Industria, 2005) ho van petar molt. A més, els seus directes eren increïbles i van enganxar molts adeptes. Hi havia concerts que eren fins a onze músics més el gran Santos de Veracruz que, mentre durava el concert, pintava  al ritme de la música: un quadre cada nit de bolo.

A tots els músics els demanàvem que ens portessin a algun lloc de Barcelona per poder fer-los la fotografia, així després ens podien explicar per què ens havien portat a un lloc o altre. El Muchachito ens va dur al meravellós restaurant Xemei, on del no-res els germans Colombo van començar a oferir a Barcelona el millor menjar venecià. Ell, el Jairo, s’hi sentia identificat perquè havien fet gairebé el mateix camí des de baix de tot.

Tot degustant uns spaghetti nero di sepia ens va explicar quan tocava de bar en bar amb el seu primer grup, Trimelón de Naranjus. Els locals sempre s’omplien a vessar de gent que feia palmes seguint el ritme i allò era un guirigall. Fart que el fessin perdre el ritme, va tenir una gran ocurrència. Es va aconseguir un palé on poder tocar a sobre i així poder seguir el ritme amb els peus.

Va ser així com va néixer el Rumboxing (rumba i swing) que feia que cada actuació fos com un combat de boxa contra la gent que omplia el bar. Ho podeu comprovar vosaltres mateixes i mateixos aquesta nit al concert que oferirà al Poble Espanyol de Montjuïc dins del cicle Cruïlla XXS.

Text i foto: Xavier Torres-Bacchetta, editor gràfic de Música Dispersa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *