MTINES: “Escric perquè m’agrada i no ho visc com una obertura emocional, sinó com un procés d’autocomprensió”

Perquè les coses no són més senzilles és una de les moltes preguntes que planteja MTINES, exlíder d’Estramoni, en el seu primer EP amb aquest nou projecte. Cinc cançons que són una declaració d’intencions i de refinament amb sintes magnètics, lletres personals i tocs de bedroom pop

Per la gent que encara no tingui el plaer de coneixe’t, qui és MTINES?

MTINES és un personatge que m’he muntat per tenir una mica de distància amb mi mateix i poder jugar. Es pronuncia “emptyness” i l’origen ve de la poca originalitat que té el meu nom de pila. Em dic Marc Martínez Garcia. Marc va ser el nom més posat l’any que vaig néixer. Martínez el cognom més posat i Garcia el segon cognom més posat. Així que soc original del poc original que soc. Per tant vaig anar reduint fins a quedar-me amb MTINES.

Fa poques setmanes vas treure el teu primer EP: PQLCNSMS? Com ha estat la seva rebuda?

Jo estic content, sembla que a la gent li agrada. Suposo que també hi ha gent que no i no ho diu, però el que m’arriba és positiu i em motiva a fer més coses.

Les coses no són senzilles?

Tampoc són complicades, són complexes. Vivim envoltats de coses que no entenem i que no sabem explicar per què passen. L’únic que canvia és el perquè dels nens petits, pel no ho sé dels adults.

El teu so, com ja has explicat és una barreja entre Ferran Palau, Cupido i James Blake. És una barreja suggerent, però a la pràctica què vol dir

Vol dir que hem agafat el so més metafísic de sintes transparents i l’hem passat per la trituradora de la sonoritat urbana i electrònica. Hem creat beats amb més detalls, baixos més agressius, una guitarra acústica de fons rollo bedroom pop i tot cantat sense aixecar la veu.

MTINES a la gatzoneta

Creus que aquest so es pot apropar al seu final que vols tenir o és una fase embrionària del que vols fer?

Crec que és un bon punt de partida que pot tenir moltes ramificacions per on evolucionar i jugar, però sí, és un so pensat prèviament i s’apropa bastant al que buscàvem per aquest primer treball.

A diferència de la majoria de projectes musicals, en el teu tinc la sensació que és tan important la veu com tota l’atmosfera musical i sonora que hi ha pel voltant. Estàs d’acord?

Tot és igual d’important. Tots els elements han de reforçar i treballar per generar una sensació que funcioni. El so i la música han d’ajudar a la melodia i al missatge.

Les lletres de la teva música, deixant a part les referències sòniques abans comentades, em recorden molt al costumisme català del 2008. Estàs d’acord?

Potser sí, tot i que crec que no s’assembla el que escric amb el que es feia l’any 2008. Intento tenir un estil propi i bec de molts llocs diferents. Tot em serveix per explorar noves lletres: una bona pel·lícula, un bon llibre, una nota de veu random, la música dels altres, el tiquet del supermercat, etc.

El productor de l’EP ha estat l’Emili de b1n0. Com ha estat treballar amb ell?

L’Emili és l’amo. És un paio tranquil i treballador. Capta ràpidament la direcció de les coses, té bon gust, sap provar coses noves i no li fa por, és perfeccionista i té molta capacitat de concentració.

Quan del so que has creat és gràcies a ell?

És el productor, així que molt. Jo gravo guitarres i veus i ell la resta. Jo inicialment li porto una maqueta i una llista de referències sonores i llavors treballem. És part de la banda encara que no estigui als directes. Vull dir amb això que és una part molt important del so d’MTINES.

La ‘Teva Roba’ és una cançó feta amb només una frase (Estenc la teva roba.) Com es fa una cançó només amb 8 paraules (i un àudio
de whatts)?

Tenint una idea potent darrere. Vaig agafar la idea d’una cançó d’El mató a un policia motorizado que es diu “Excalibur”. I la idea del whatsapp de Frank Ocean. No cal més a vegades. Fas xocar dos elements i generes una contradicció interessant.

MTINES desafiant a la càmera en una cadira oxidada

Tant aquesta cançó com moltes altres tenen, aparentment, una càrrega emocional i personal molt forta. Com ets capaç de fer aquest procés d’obertura emocional?

Escric perquè m’agrada i no ho visc com una obertura emocional sinó com un procés d’autocomprensió. Ho tinc molt poc solemnitzat. Ho faig cada dia i no penso mai que parlo de mi. Treballo per la cançó, per la idea, com quan un advocat treballa en un cas que li arriba o un metge amb un pacient que té un problema. Res més.

Després d’aquest EP quines intencions tens?

Estic gravant un disc nou. Vull que la música sigui la meva vida (o una part important) i per això ho vull normalitzar. Fer música com qui va al taller a fer bols de ceràmica o com qui va a classe a explicar una lliçó de la guerra civil.

Fa menys d’un any encara estaves fent concerts amb Estramoni, el teu antic grup. Al Marc de fa uns anys s’hauria cregut que ara estaria fent el que està fent?

L’únic que tenia clar era que seguiria fent cançons.

I on et veus d’aquí a un any?

D’aquí a un any em veig amb un disc nou publicat i espero que fent concerts amb gent sense mascareta i de peu.

Algun grup o artista que estiguis molt enganxat ara?

Ara estic amb grups d’havaneres. Em flipen les havaneres, em recorden a quan era petit i anava amb els meus pares els divendres al vespre al Super-Stop de Torroella de Montgrí a veure com cantaven havaneres i menjàvem caragols. A escala de grups estic sobretot amb Port Bo, les Anxovetes, Els pescadors de l’Escala… M’encanta l’estructura de les havaneres, el canvi de menor a major, els sentiments exagerats, l’imaginari mariner, l’enyor desbocat…. em sedueix molt, no em preguntis per què.

Text: Marc Ferrer / Fotos: Pol Rebaque

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *