Tradicions diferents

Mishima (23 de desembre de 2021) – Sala Apolo

Hi ha tradicions que no ens podem saltar perquè, ens agradin o no, acaben sent el reflex d’allò que som. El Nadal en va ple de dies assenyalats amb moments especials, per a nosaltres, la redacció dispersa, res més important durant aquestes festivitats que el concert nadalenc de Mishima a la sala Apolo i els karaokes de Vàlius a la Vol la sobretaula de Sant Esteve. Aquest últim no es va poder celebrar per culpa de la puta sisena onada de la pandèmia i les noves restriccions que va entrar en vigor la matinada del dijous 23 al divendres 24 de desembre. Afortunadament, sí que ens vam poder retrobar amb David Carabén i companyia poques hores abans que comencés el toc de queda.

Uns Mishima que ja havien omplert la sala del barri del Poble Sec la nit anterior i que van repetir presència aquell dijous vigília de Nit Bona. Van ser dues actuacions gairebé calcades, amb l’afegitó que dijous 23 van tocar un tema més als bisos, ‘No et fas el llit’, avantsala d’una apoteòsica cloenda amb ‘El camí més llarg’ i l’agredolça sensació de no saber quan tornaríem a repetir una vetllada com aquella. Abans d’arribar a aquest punt final, Mishima van interpretar amb precisió i suor, ordre i aventura, el mateix repertori que vénen decodificant en directe des que van publicar la seva última referència en estudi Ara i res (2017), mostrari de composicions que amaga alguns dels millors moments del pop català de les últimes dècades. Un catàleg que van reviure per última vegada aquest 23 convocant-nos a retrobar-nos el pròxim 22 de maig al Poble Espanyol, cita en què presentaran en directe el seu nou disc.

Text: David Simón / Fotos: Eric Altimis