Crestes i barretines: 10 discos de punk i hardcore nostrat que has d’escoltar si no vols ser l’ase de la classe

Subterranean Kids. Foto: Arxiu BCore
Subterranean KIds van ser una de les bandes més fonamentals en l’esclat del punk i el hardcore a casa nostra. Foto: Arxiu BCore

Amb protagonisme especial de bandes com Crim i Fetus, el número 14 de Música Dispersa sona especialment punk. Al fil d’aquesta cadència distorsionada i accelerada, repassem els millors discos que el gènere ha ofert a casa nostra. 

La Banda Trapera del Rio
La Banda Trapera del Rio (Belter, 1979)
Amb temes com “Ciutat podrida”, “Quinqui de barrio” o “La regla” La Banda Trapera del Río van ser els precursors de la revolta i de la lluita contra tot i tothom. Morfi Grei segueix liderant una banda que ha anunciat la gira de comiat per el pròxim 2022.


Decibelios
Oi (DRO, 1985)
El disc més punk dels barcelonins. Mai van ser de dretes, i si els coneixes bé no en tindràs cap dubte (tot i que hi ha mogudes amb què les bromes no tenen gràcia). Aquí el que impera és el rotllo proletari, l’amistat, la unitat i la cervesa, evidentment!

L’Odi Social
Que pagui Pujol (Col·lectiu Matxaka, 1986)
Aquest EP, començant per la seva icònica portada, va ser una crida a l’absoluta desobediència civil. Els temes eren panegírics que criticaven tota la classe política del moment. 

Subterranean Kids 
Subterranean Hardcore (Patizambo Records, 1985)
Aquesta va ser la seva primera maqueta, obra imprescindible per decodificar l’evolució del gènere a casa nostra. A diferència d’altres bandes de la seva època, les principals influències i referents de Subterranean Kids procedien de grups americans de hardcore com 7 Seconds o Youth Brigade. A finals dels 80 van ser dels primers en sortir del país i girar per Europa.

Últimos de Cuba
Un millón de ratas (Justine, 1988)
La Prosperitat, Verdum,  Nou Barris va ser el seu feu. Lluitadors de causes justes, els seus concerts eren misses absolutament caòtiques dirigides per El Papus, el seu vocalista, i Toni Caster, un guitarrista absolutament transversal i brillantíssim. Temes com “El último papa”, “Hatajo de cabrones” o “I quan tot hagi passat” son historia del punk metal català.

KOP
Nostrat (Propaganda del Fet, 2007)
El millor treball de la banda liderada pel lluitador i polèmic Juanra (Juan Ramón Rodríguez i Fernández). Un disc amb què KOP assoleix el seu cim creatiu destacant temes com “Sols el poble salva el poble” ( en col·laboració amb Berri Txarrak) “Utzi bakean” (amb Banda Bassotti) i “Desalojos son disturbios” (amb Boikot, Obrint Pas i Voltor).

Crim
10 milles per veure una bona merda (Autoeditat, 2011)
L’àlbum de debut dels tarragonins, banda que ha acabat esdevenint una de les pedres angular del nostre punk. Enguany celebren una dècada d’aquesta brutal carta de presentació.

Ratpenat
50%Glam 50%Clavagueram (Kasba, 2020)
Tot i que empantanegat en plena pandèmia, o potser per això, el segon treball dels barcelonins ressona brutal. Temes com “Barcelona ha mort” amb la col·laboració de Morfi Grei o “Demà pots ser tu” amb Soto Sargantana de Pirat’s Sound Sistema ja son himnes. Acaben d’engegar “Save the Crest”, una campanya solidària per solucionar el drama de l’alopècia en el punkrock. Els putus amos. 

Les Cruet 
Cérvols, astres (Bankrobber, 2019)
Des del Montseny, son l’aire fresc que el punk nostrat exigia: bàrbares però celestials. Igual de recomanable és el seu disc anterior, Pomes agres (Bankrobber, 2016). 

The Anti-Patiks
Les pitjors cançons del punk rock català (Tropical Riot Music, 2019)
Son un zaaaaaaaasca a tota la boca. Són els fills il·legítims a casa nostra de prohoms del gènere a ianquilàndia com NOFX (La seva versió de “The Brews” és acollonant), Rancid o Dropkick Murphys,  La seva separació va ser una de les pitjors notícies mai pel punk rock català. 


I encara hi ha molts més…

Els Masturbadors Mongòlics. Els Masturbadors Mongòlics (Munster, 2012)
Último Resorte. Último resorte (Flor y Nata, 1982)
Anti/Dogmatikss. Rompan filas!!! (Autoeditat, 1984)
Desperdicis Clínics. Collons! (Justine, 1986)
HHH A por ellos… que son muchos y están super cachas!! (Potencial Hardcore/Fobia, 1990)
Código Neurótico. La Maqueta Roja (Grabaciones Paranóicas, 1986) 
Corn Flakes. Childish (BCore, 1992)
24 Ideas. 24 Ideas (BCore, 1992)
Budellam. Nascuts per ser carn d’olla (Macaco Records 1992)
Aina. Sevens (BCore, 1997)
Inadaptats. X (Gora Herriak, Esan Ozenki, 1999)
Standstill. The Ionic Spell (BCore, 2001)
No More Lies. 41°46,5’N-3°1,9’E (BCore, 2005)
The Capaces. Amplifired (Sonic Reducer, 2005)
Surfing Sirles. LP (Bankrobber, 2010)
Bullitt. Love or Die (BCore, 2010)
Crosta. Un joc de nens (Cintes podrides, 2011)
Las Ruinas. Groarrr! (El Genio Equivocado, 2012)
FP. L’ànima als peus (Hang The Dj Records, 2013)
L’Hereu Escampa. Llamp de Déu (Famèlic, 2013)
Paüra. Paüra (Autoeditat, 2017)
Violets. Maybe This (H-Records, 2017)
Batec. Cicatrius de guerra (Grans Records, 2018)
Panellet. Sputnik (HFMN, 2018)
Trinitat Nova. Tal qual. (Hang The Dj Records, 2018)
Sandré. Ave Muñón (BCore, 2019)
Tano! Cants al mal son (Error, 2019)
Llacuna. Incendis. (BCore, 2020)

Text:  Ricard Altadill
Foto: Arxiu BCore

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *