LA FOTO DE LA SETMANA. MATISYAHU

Treballar per la revista Rolling Stone era molt divertit. Quan tocava fer una feina per a ells, l’editora gràfica s’encarregava de recordar-te que busquessis un punt de vista original i, a poder ser, el més canalla possible. Eren encàrrecs molt agraïts perquè quan quedaves amb el músic, grup de música o el personatge que fos per fer les fotos sempre anava acompanyat de l’expressió: “Fem les fotos que TU vulguis…”.  Era molt estimulant i sempre despertava la creativitat que un pugui portar dins i les idees o anades d’olla que es puguin acudir. Recordo sessions molt divertides amb músics com Macaco, Manolo García (d’ell en parlarem a fons un dia en aquesta humil secció), La Cabra Mecánica o comediants com Buenafuente, Chiquito de la Calzada (sí, amics) o personatges extravagants com un actor porno que tots els diners que guanyava se’ls gastava fent campionats del món de surf, un doble de Mr. Bean que es llogava per anar a celebracions o un càmera de TV3 que estava obsessionat amb Indiana Jones i havia fet un curt com a continuació de Indiana Jones i l’última creuada… Tinc un gran record d’aquella època: no hi havia límits.

El 2006 em van encarregar anar a fer un reportatge d’un músic americà incipient que es feia dir Matisyahu. L’editora gràfica ja em va alertar: “Oye, que se vé que es un cantante de reggae y es judío ortodoxo, así que vas a flipar…”. Necessitaven un petit reportatge del seu primer “bolo” aquí, així que em van fer anar a la prova de so i al concert en directe. Allà vaig arribar i el promotor del concert em va dir que anés als camerinos a fer alguna foto. En el primer em vaig trobar els músics i els vaig fotografiar. A un camerino a part hi havia el cantant. I aleshores va aparèixer  aquell home amb tirabuixons, de negre rigorós, amb barret i alt com un Sant Pau. Vaig al·lucinar. Vam fer algunes fotos i d’allà vam anar a la prova de so i aquí la cosa ja va anar en augment: amb aquella imatge i fent frassejos del reggae més sincopat gairebé com rapejant.

Matishayu i les seves barbes al Razzmatazz

Vaig mirar al promotor, em va tornar la mirada i li vaig dir:

Això és molt marcià…

I ell sense perdre les bones formes em va dir:

Doncs si t’explico que m’he “patejat” tota Barcelona per aconseguir menjar kosher!

A la nit va fer el seu concert i just abans de començar, quan esperava el seu torn per entrar a la sala com si fos un jugador de futbol que surt de la banqueta, es va posar sota el cartell del Razzmatazz i… “CLICK!!!!”

Text i foto: Xavier Torres-Bacchetta, editor gràfic de Música Dispersa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *