Marko Fonktana: “Ens hem hagut de reciclar i reinventar. D’aprendre de la gent que ve darrere nostre”

Nascut en un barri obrer de Santa Coloma, les seves inquietuds l’han portat a ser un Crooner de la vida, com el nom del seu disc, però que sempre aprèn, que es riu d’ell mateix si cal, sabent on està el seu punt mitjà entre l’ego i el cor que amaga aquest tipus dur, que té un do com a raper, artista del grafiti, presentador de ràdio i el que faci falta per reivindicar la riquesa cultural. No té por.

Dius que vas començar tot pintant.

Correcte. El moment exacte no el recordo, però quan era petit allà al meu barri de Santa Coloma, jo sortia de casa i a la paret que el dia anterior no hi havia res, de cop i volta apareixia un nom o un dibuix, i allò d’alguna manera em va atrapar.

Com et va atrapar?

En principi no sabia que allò anava associat a cap moviment, al ser petit, fins que va arribar la moda dels tags, em vaig enganxar-hi i no ho vaig poder deixar, perquè vaig començar a conèixer a gent d’altres barris de la ciutat, adonant-me que pertanyia a un moviment, agradant-me el que aquest significava.

Quan vas començar a pintar?

Els primers tags, allà l’any 89. I amb una mica de consciència, cap a l’estiu de l’any 91, que va ser la segona explosió del hip hop a l’Estat Espanyol i a Barcelona. Aquella generació ja vam entrar amb el grafiti, més que la generació anterior que van entrar amb el breakdance. Vam ser com una segona generació de b-boys.

Com es passa de pintar a la música?

Jo sempre he tingut una mica d’ànima de pallasso, la música sempre m’ha agradat i m’agradaven les dues coses, sense estar interconnectades, perquè quan era petit no hi havia influències de hip hop, però sí que anava contra-corrent. Si els nens de la classe els agradaven Los Hombres G, doncs jo Barón Rojo, La Polla Records i tot allò que deien paraulotes, sense entendre massa bé que era exactament el que m’estaven explicant, però sabia que s’aprovaven més a les ideologies que teníem a casa.

I quan va arribar el moment?

Quan va arribar el rap, vaig començar com tothom quan comença en la música: Jugant, provant, sense diners i sense res.

Retrat del músic i MC Marco Fonktana.

Llavors vas formar un grup.

El primer grup de tots, que jo tenia 16 anys, el vam fer el migdia a les portes dels futbolos del barri i vam debutar a la tarda (riures). Allò era com una joguina.  El primer grup serio, el de fer una aposta, un projecte autogestionat, va ser Soul Divos, a l’estiu 99. Va ser venint jo de tocar en grups de punk, que venien per exemple de Suècia, i em meravellava que funcionaven de forma comunitària amb uns valors que vaig voler dur al món del hip hop.

I com vas arribar a Marko Fonktana?

Signar els àlbums amb el meu nom és una cosa que no m’ha agradat massa, mai. Estic més còmode sota el nom d’una banda o d’un projecte més col·lectiu. Però va arribar un moment, per circumstàncies diverses, que sí que va tenir sentit de signar-ho jo, ja que es donava el fet que estava fent l’LP en solitari.

No era el teu objectiu?

No. Ja portava tot el bagatge de Soul Divos, Aerolíneas Subterráneas…, i no tenia intenció de firmar amb el meu nom allà ben gran i sortir amb tot de fotos, però al final era el més coherent, va ser una evolució natural.

De totes maneres fas equip des de músics al disseny.

Sí, procuro rodejar-me de gent de confiança, que em coneixen, que saben com sóc, amb lo bo i lo dolent, i que sé que puc delegar-los certs aspectes. També va bé tenir-ne la visió externa, cosa que m’ajuda a agafar una mica de distància.

I anem al disc, per què el nom de Crooner?

És més autoparòdia, que reivindicatiu de la meva figura. Fa anys que estic en actiu del món del hip hop, i de la meva època no quedem gaires. Ens hem hagut de reciclar i reinventar, i d’aprendre de la gent que ve darrere nostre, que creix amb un altre tipus d’influències.

Ens fem grans?

Justament usant Crooner és com fer referència paròdica a què ja ets una persona “venerable”, un senyor gran, i la realitat és que sempre tinc la sensació mental que quan trec un LP, o un àlbum, és el primer. Jo continuo aprenent cada dia, sent gran no ho saps tot.

I si cada un és tornar a començar, quina diferencia hi ha amb els anteriors firmats per a tu?

Que  ara he après a no embolicar-me tant. Conec a molta gent, m’agrada fer coses amb ella, i tinc tendència natural a ficar moltes coses a la coctelera. Crec que en aquest disc, he sintetitzat tant pel que fa a les lletres i temàtiques com quant al so, que penso que té una línia més homogènia.

Potser vas una mica més enllà del rap?

El que jo faig és rap, però el que passa és que la meva concepció del rap és diferent. S’ha creat un estereotip de quin ha de ser el so estàndard del rap. Molt bé, però la meva tendència natural és acabar sonant com faig sempre.

I això?

Tinc influències de molt tipus de música, i això fa que cali, sigui inconscient o conscientment.

La lletra cerca reivindicació?

No. Jo al final explico el que em sembla interessant de dir. Procuro fugir del discurs polític massa usat o de la forma de dir-ho mil cops. A més hi ha gent que ho fa millor que jo. Em dedico a explicar idees que crec que poden aportar alguna cosa.

Diries que ets costumista?

M’ho han dit algun cop. Dir les coses molt evidents, no em surt. Doncs al final és el costumisme de la vida de barri, però tampoc des de l’estereotip de “sóc un tipus dur de barri”.

L’ego el tens una mica amagat, hi és, però com que no.

Sí, perquè al final jo sóc el que veus, crec i sóc bo en el que faig, però jo no vinc d’una família desestructurada. Sóc d’un barri obrer, sí, és el que m’ha tocat, i intento donar-li la volta a la negativitat que pot dur una vida així, a convertir-la en alguna cosa més positiva. Suposo que les inquietuds m’han allunyat de la part negativa de la vida de barri.

Parlant d’inquietuds, també tens un podcast de ràdio.

(Riures) Faig de tot i res bé. Això va sorgir per casualitat. Quan era petit, anava al poble de ma mare i, naturalment, em vaig ajuntar amb l’estrany del poble, el meu millor amic. El seu germà treballava a la ràdio i ja de ben petits ens deixaven estar allà, tocant coses i sempre em va agradar.

I de bobines al podcast.

Tot el que sigui comunicar i contribuir, m’agrada, generant una mica d’escena local, donant-li la veu a la gent que no la té habitualment als mitjans més grans. Potser no surt res, però crec que una petita contribució a la causa sí que fas.

Retrat del músic i MC Marco Fonktana.

Tornant al disc, el tema “Yo no tengo miedo”, és el missatge que tot i la situació no s’ha de tenir por.

És a dir, d’acord, tot està fet una merda, però no s’ha de tenir por, perquè si et deixes arrossegar per tota la negativitat que t’envolta, doncs al final t’acabes autodestruint a tu mateix.

Amb “Tengo un don”, torna l’ego.

(riures) Bé, és que m’agrada més el vacil·li en pla broma i positiu, i no el típic de mala llet i insults. Si fa falta, ho faré i us adonareu, però en aquest cas no era.

I aquest té videoclip, vindran més?

 Sí, el de “Crooner”, que acaba de sortir del forn, i projectats almenys tres més. Com a mínim cinc. Autogestionats també i amb els recursos que tenim, mostrant el que faig, amb l’estudi i tal. Sense audiovisual, no som res, que haig de competir amb la tira de vint-i-tants que es passen tot el dia fent selfies!

Les xarxes socials no són el teu fort?

Jo no tinc això que han d’estar retransmetent tot a tot moment, tot el que estan fent. Jo no hi penso. Em diuen: fes-ne stories, i jo els dic: però si això no era gens interessant.

Dius que la cançó amb el Niñato és  la teva preferida.

Bé, és de les que més m’agraden, ja tenia ganes de fer un tema amb ell, i sempre que faig aquest tipus de col·laboracions, m’agrada dir “és la meva cançó amb”, i m’agrada el resultat, una barreja amb el més clàssic nostre i adaptat com sona aquest tipus de música ara, a més és una cançó única d’amor i passió, ben entesa.

I després ve la cançó d’un altre tipus d’amor, el paternal a la teva filla Eva, amb el temaEstoy Volviendo Atrás”.

Correcte, arriba deu anys tard, perquè no trobava el moment de fer una cançó que fos bonica, que fos tendre i que no fos el típic rollo de pare. I de cop i volta, un dia em va arribar la idea i va sortir sola. El problema és que serà un tema que no sé com ho faré per cantar-lo en directe, perquè que m’emocionaré, i clar, jo sóc un tipus dur (riures).

Retrat del músic i MC Marco Fonktana.

També tens col·laboració amb Homes Llúdriga, que ja havies treballat abans.

Vaig ser DJ de la gira del darrer àlbum seu i em venia de gust de treballar amb ells, a més de l’admiració artística mútua, a més coincidia que estava encara amb ells quan vaig fer l’àlbum.

I amb ells cantaves en català.

Sí, de fet jo feia de corista. Va ser la meva primera incursió real a canviar d’idioma. De fet, una de les coses que m’ha quedat fora, per falta de temps, és fer un tema en català, per provar-me.

Li veus futur al rap en català?

Hi ha una escena potent, força correcte, i també la situació política dels darrers anys hi ha ajudat, però si la teva llengua és el català, doncs t’expressaràs millor que en castellà o anglès, i si algú que sigui cap quadrat, no li agrada,  tampoc t’interessa que sigui el teu públic.  S’ha de reivindicar la cultura, tot el que sigui riquesa cultural, m’agrada. En el proper LP, faré segur algun tema català.

I per acabar, la darrera cançó, “Reflexiones de un joven aspirante a MC”, vas agafar una gravació de quan eres jove.

Jo volia acabar el disc amb una outro molt tribal, amb molta tirallonga. Tenia la base, però no trobava com. I va resultar que en el confinament, el meu amic Àlex va trobar aquesta gravació d’una entrevista que em va fer en un fanzín que es deia Metropolitan Press. En escoltar-ho, em va fer molta gràcia la meva veu, però hi ha certs vicis que no ens trèiem.

Com ara?

Que els rapers estem discutint per les mateixes ximpleries que fa vint o trenta anys. I llavors em va semblar molt tendre i em va fer gràcia acabar el disc així també.  Mira el Crooner, mira la veu del Crooner (riures).

Text: Joan Vendrell Gannau / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *