MARIALLUÏSA. METAFÍSICA DE PEL·LÍCULA

“Dormiria tocant les nostres cançons, em fan sentir felicitat absoluta”

Els igualadins Marialluïsa acaben d’estrena la pel·lícula d’Es per tu i per mi (Bankrobber, 2020). Una delícia de migmetratge del que pot gaudir tothom a Youtube, amb què el seu homònim àlbum de debut s’eleva a una nova dimensió. Pop metafísic d’alta volada que demà decodificaran en un concert confinat a la sala Apolo com un dels principals reclams de l’edició d’enguany del Primavera Pro. Parlem amb el seu cantant, guitarrista i empenta creativa, Pau Codina.  

Demà toqueu al Primavera Pro, ja heu fet algun concert aquest estiu… Les coses podrien ser millor però…
Estem animats. Vam estrenar la pel·lícula del disc la setmana passada i va anar molt bé. Tenim més coses pendents per estrenar, alguns concertets programats… Bé, força bé. Pensàvem que aquest juliol no tindríem feina i finalment ha anat millor del que teníem previst. 

Fa només dos anys que vau començar amb el projecte però Déu n’hi do fins on heu arribat. 
Porto tocant tota la vida. Tenia escrits diversos temes que volia donar a conèixer però no ho volia fer sol. Necessitava una banda, fer-ho amb grup. 

I va néixer Marialluïsa. 
Al Litus (Guilera, guitarra i teclats), l’Andreu (Dalmau, baix) i Pol (Mitjans, bateria) ja els coneixia gairebé de tota la vida, d’aquí Igualada. Havíem tocat plegats diverses vegades en jams de jazz o havíem coincidit durant un temps en alguns projectes anteriors. Els vaig ensenyar el que estava fent i els va molar, de seguida es van apuntar. Un dia, en en un concert en format reduït a casa d’un amic, vam conèixer el Joan Pons del Petit de Cal Eril

I va sorgir la química i la (meta)física entre vosaltres. 
Va coincidir que en aquell moment estàvem gravant l’EP, el Pren-t’ho amb calma (Bankrobber, 2019). Ens vam dir que era aleshores o mai. Ens vam llançar, ens vam apropar, li vam ensenyar el que estàvem fent i no només li va agradar sinó que va ser ell qui ens va fer de pont amb Bankrobber, la nostra discogràfica. Després ens va portar a tocar al Festival Metafísic… Tot plegat va ser com fer realitat petits grans somnis. 

Marialluisa. Foto: Eulàlia Prat
Marialluïsa son un dels noms destacats del programa del Primavera Pro d’enguany. Foto: Eulàlia Prat

Metafísica, Joan Pons, Ferran Palau… son noms i termes que no es poden eludir a l’hora de parlar de la vostra proposta. 
I no ens amaguem. I també inclouria la Núria Graham i alguns noms de fora com els canadencs Mac Demarco i Timber Timbre… I Nick Drake!

Recordes la primera vegada que vau tocar els quatre plegats?
No recordo la data exacta, sóc molt dolent per aquestes coses. Però sí tinc molt present que vam tocar “Sotrac”, un tema que ja aleshores tenia escrit. Aquell primer dia el vam acabar de construir entre tots. Li vam donar la forma amb què va acabar sonant. Va ser com una epifania. Brollava una energia molt guay. Aquell primer dia vaig saber que allò funcionaria, que ens ho passaríem bé

El disc, És per tu i per mi (Bankrobber, 2020) no va trigar gaire en arribar. 
Teníem molt clar que volíem anar de cara a barraca. Teníem les cançons, que fins i tot ja les tocàvem en directe. No tenia sentit no gravar-lo. El mateix ens passa ara, que ja volem començar amb el segon. 

Però encara hi ha molta història per explicar del primer. 
La veritat és que la gravació va ser molt xula. Ens vam tancar durant una setmana llarg en una masia d’Argençola, un poble prop d’Igualada. La casa que ens van deixar està perduda al mig del bosc. Vam muntar allà l’estudi amb el Jordi Matas

Un altre puntal del so metafísic. 
És un geni. Vam gravar allà la major part del disc. Teníem clar que no volíem treballar en un estudi convencional. Ens agobia una mica quan tot és aparentment perfecte i has de seguir uns horaris tancats. Volíem fer una gravació més… rural. De no haver-ho gravat allà, el disc hauria tingut unes altres vibracions. En un estudi convencional moltes idees s’haurien ofegat. 

La setmana passada vau estrenar a pel·lícula que acompanya el disc. Com va sorgir la idea?
Igualada va ser la zona zero del coronavirus a Catalunya. Quan ens van confinar ens vam dir que havíem de fer alguna cosa. No podíem quedar-nos quiets. Ja fa temps que teníem la pel·lícula acabada però si no l’hem estrenada abans ha estat perquè hem tingut algun problema amb el muntatge…

No sé si ho he entès… La vau gravar durant el confinament o abans?
Ummm… No tenim data concret. No sabem quan ho vam fer. La vam gravar en un temps indefinit (riures). 

M’explicaves això del muntatge.
Sí, vam tenir problemes amb el muntatge. Després vam estar parlant amb TV3 perquè l’estrenessin ells, però com finalment no vam arribar a cap acord, vam optar per pujar-la directament a YouTube on la pot veure tothom.  

El disc pren una nova dimensió amb la pel·lícula. Li heu sabut conferir certa màgia fent que guanya en interès. 
Aquesta era la idea. És el disc fet imatge. De fet el vam tornar a gravar perquè el toquem sencer en directe. És tot ben real i viscut en el moment. 

Hi ha molts missatges subliminars, moltes picades d’ull als referents que conformen el vostre univers.
Sí! Hi ha una gorra del Ferran Palau, una tassa del Petit de Cal Eril, vinils dels grups que ens agraden, un cendrer d’un bar molt mític d’Igualada, el Hot Blues. Un bar on nosaltres hem crescut musicalment veient en directe a tots ells, al Ferran, al Joan… El van tancar i aquest ha estat el nostre petit homenatge. 

Marialluisa. Foto: Eulàlia Prat
Marialluïsa acaben d’estrenar la pel·lícula sobre el seu àlbum de debut, Es per tu i per mi. Foto: Eulàlia Prat

I ara sí, com porteu aquest segon disc del que em parlaves?
Tenim tot d’embrions de cançons que volem assajar per acabar de vestir-les. La idea és que si ens tornen a confinar, ens tancarem tots quatre junts i aprofitarem el temps per gravar el disc

Per cert, d’on surt això de Marialluïsa?
El nostre guitarrista, en Litus, pren moltes infusions. Això encaixava molt amb la nostra música, que relaxa i fa reflexionar. Alhora també és un nom com molt català, i la dièresi marca el tret diferencial. 

Perquè quins sentiments et genera al teva música?
En els directes sento pau i adrenalina, tot alhora. I això és el que m’agradaria que experimentés la gent. Jo dormiria tocant les nostres cançons, em fan sentir felicitat absoluta. I quan veus que agrada a la gent, encara més. 

El director de cinema Bigas Luna deia que li agradava que la gent s’adormís al cinema amb les seves pel·lícules perquè això volia dir que els generava certa sensació de serenor, pau i tranquil·litat. 
Doncs això mateix però amb la nostra música. Vull que la nostra música ajudi a la gent a descobrir-se i estar millor amb ella mateixa. Ens falten més moments de reflexió. 

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Eulàlia Prat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *