Manel: 10 cançons per descobrir un bon grup

Manel. Fotografia: Arxiu Manel

Coincidint amb la publicació de “L’amant malalt” i el 10 aniversari de l’aparició del seu segon treball, 10 milles per veure una bona armadura, (Discmedi, 2011) repassem la trajectòria d’un dels grups fonamentals per entendre l’evolució de la nostra música popular a través de les seves 10 millors cançons.

Dijous passat Manel ens sorprenien publicant sense avís previ un nou senzill. “L’amant malalt” és una cançó, en la línia del seu últim elapé, d’essència vuitantera i regust pandèmic: “La meva amant està malalta. És una grip amb febres altes”, canten en els primers versos del tema.

10. “En la que el Bernat se’t troba” (Els millors professors europeus, 2008)
Bob Dylan, Pau Riba, Jaume Sisa… Carta de presentació immillorable d’una banda que acabaria posant banda sonora a un temps i un país. 

9. “Teresa rampell” (Atletes, baixin de l’escenari, 2013)
Una cançó pop superlativa per a un disc de transició. 

8. “La serotonina” / “Sabotatge” (Jo competeixo, 2016)
Manel juguen a ser Juan Luis Guerra  i el Paul Simon de Graceland via Vampire Weekend i acaben per donar forma a dos dels millors temes del seu repertori. Som i serem tropicals o no serem. 

7. “Captatio benevolentiae” (Els millors professors europeus, 2010)
Impossible no quedar hipnotitzat per les quatre notes inicials en clarinet i amb cert aire a cançó de bressol d’un tema que nota a nota, compàs a compàs ens arrossega en una espiral èpica que ens acaba fent creure que sí que a vegades ens en sortim. 

6. “Al mar” (Els millors professors europeus, 2010)
Línia de baix icònica sostenint una melodia d’ukelele que per si sola va generar tota una escena. 

5. “Benvolgut” (10 milles per veure una bona armadura, 2011)
El pont que uneix els Manel Els millors professors europeus amb els més complexes i sofisticats del seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura.

4. “Amb un ram de clamídies” (Per la bona gent, 2019)
Pop sintetitzat de posat nostàlgic amb reminiscències al mestre Franco Battiato (i sample del “Radio Capvespre” de Maria Cinta) i uns versos que son pura bellesa macabra al més pur estil de Guillem Gisbert.

3. “Jo competeixo” (Jo competeixo, 2016) 
Tot allò que Manel deixaven intuir en el seu anterior treball ho refermem em aquests més de 8 minuts de revolució sonora de la seva fórmula. Aquí tot torna a començar. Els barcelonins es reivindiquen, competeixen i guanyen. 

2. “Per la bona gent” (Per la bona gent, 2019)
Fascinant des del primer instant, aquell segon inicial en què ressona el sample de Maria del Mar Bonet. És com un puzzle impossible de solucionar però on sorprenentment totes les peces acaben encaixant. 

1. “Boomerang” (10 milles per veure una bona armadura, 2011)
Té totes les virtuts de les creacions de Manel: una melodia gens evident però antològica i una lletra que d’una excel·lència narrativa superior. La millor. 

Bonus track 1. “La cançó del soldadet” (10 milles per veure una bona armadura, 2011)

Bonus track 2. “La gent normal” (versió del tema “Common People” de Pulp)

Text: Oriol Rodríguez / Foto: Arxiu Manel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *