Maluks. Batedora de ritme i consciència

Maria Deltell és la DJ i productora de Monòver que dóna forma, junt amb les vocalistes Núria Pons, Marina Bolea i Laura Honrubia, al quartet Maluks. Acaben d’estrenar el seu primer àlbum, Som i vibrem (Propaganda pel fet!, 2021), ratificant la seua desimboltura per a combinar dancehall, reggae, cúmbia o regueton. Parlem amb ella.

Heu hagut de retardar l’edició del disc a causa de la pandèmia? O ja estava planificat així?

El nostre àlbum és una mica un compilat de cançons, i el setembre del 2020 ja estava acabat. I van arribar els dubtes de quan publicar-lo: si a finals de 2020 -amb possibles noves mesures de confinament ja a la tardor i l’hivern, i que això eclipsés una mica la sortida del disco ja de cara al 2021. Finalment vam pensar a traure’l el 2021 i que la gent l’escoltés, que el disc rodés durant un temps. Esperem poder fer concerts ben aviat per presentar-lo en directe!

Sou de qui valora el format àlbum a la manera tradicional, tot i haver estat publicant cançons soltes durant 2019 i 2020 (bé, i tot i que sou joves i practiqueu sons urbans, que potser tenen més apreci pel single que per l’àlbum)?

La veritat és que quan vam plantejar l’opció d’àlbum se’ns va fer estrany, perquè nosaltres disfrutem molt de la música que escoltem en format single, cançó a cançó. El concepte de CD no està molt en voga, però professionalment la idea d’àlbum ajuda a tenir-ho tot conjuntat i a presentar-te amb més força. Per això vam decidir finalment agrupar els singles que havien sortit durant el 2020 amb les cançons gravades que encara no havien vist la llum i donar forma al tracklist definitiu que trobem a Som i Vibrem.

La vostra música és ballable i, alhora, conté missatge social. Creieu en la màxima aquella d’Emma Goldman que deia allò de: “Si no puc ballar, la teua revolució no m’interessa”?

La nostra música té un fort component per ballar, per gaudir, per passar-s’ho bé. En tot cas, la música ha d’anar unida a un missatge, perquè la música, els escenaris, els micròfons… són un altaveu de canvi i una eina preciosa per poder reivindicar tot un seguit d’idees i de qüestionaments als temps que vivim. I si a més ho podem fer ballant, doncs molt millor. La frase d’Emma Goldmann ens encanta i ens defineix a la perfecció!

Sou eclèctiques. Vos agrada el reggae, el dancehall, la cúmbia electrònica (o també la que no és electrònica) i el regueton. Com naix l’interés per eixos sons? I què penseu quan alguns diuen que les lletres del reggaeton són masclistes?

Un estil musical no és masclista en si mateix. Malgrat que n’hi ha que tenen més continguts masclistes que altres, hi ha hagut punk masclista, rock masclista, rap masclista… Però finalment no té tant a veure amb la música com amb el discurs que l’acompanye. Això s’està revertint una mica, cada vegada hi ha més grups de dones que fan música feminista, i també en el regueton. De la mateixa manera, reguetoners consagrats han començat a canviar el discurs i les lletres no són tan explícites com abans que el moviment feminista a escala global prengués la paraula. Hi ha una mirada diferent en tot allò cultural i també hi ha una consciència més àmplia, a l’hora de ballar segons què, d’acord amb els continguts masclistes de les lletres.

Maluks Black & Yellow
Maluks Black & Yellow

Com és el vostre procés creatiu? Vull dir, a nivell de qui compon la cançó, com feu els arranjaments, com li doneu forma definitiva…

El procés creatiu, principalment, el generem totes quatre. En un primer moment decidim quin estil volem treballar, i jo em pose a treballar un embrió de la base amb un software de producció musical, anar component, triant instruments, ritme, tempo… Amb aquesta maqueta el nostre productor, l’Oriol Puig, li dóna tot el power que podeu escoltar. Amb l’Oriol hem treballat des del principi i ens encanta, perquè entén molt bé què és el que volem i cap a on volem anar. Ell li dóna la canya final, enregistra amb músics tots aquells instruments i sons que orgànicament quedaran millor que els de producció sintètica. Amb la base rematada, i amb la lletra que ja teníem encarada, ens posem a treballar tota la part cantada: enllestir i retocar la lletra, treballar la melodia, repartir estrofes, posar a punt les tornades a tres veus…

Al disc heu col·laborat amb La Fúmiga, Mireia Matoses de Pupil·les, Tremenda Jauría, ZeBrass o Carles Belda. Com van sorgir i què vos aporta cadascuna?

A nivell de col·laboracions totes han sigut de grups i d’artistes que ens coneixen i que ens han ajudat des del principi, i és un luxe poder haver comptat amb cadascuna d’elles. A la Mireia, que va ser la primera col·labo que vam enregistrar, li vam fer la proposta ja en ell moment en què vam començar a treballar com a Maluks. Des del principi ens va dir que avant. Amb La Fúmiga hem fet una col·laboració d’anada i tornada. Amb Carles Belda ens coneixem de fa molt de temps, ja que ell ha baixat molts cops al País Valencià i a Monòver, el meu poble, especialment, de con certs i d’actes reivindicatius.

És un militant de la cultura.

A més és un dels millors acor dionistes dels Països Catalans i vam pensar que a una cúmbia nostra, el seu acordió no hi podia faltar! Durant el confinament, els ZeBrass ens van dir que tenien un riddim (versió instrumental d’un tema) muntat perquè col·laboressin diversos artistes. Ens el van enviar i ens va molar tant que vam tancar la cançó durant el confinament i ha entrat al disc directe, ens encanta com va quedar! Amb Tremenda Jauría potser és amb la banda amb la qual menys contacte teníem però compartim oficina de contractació i el nexe era evident: per nosaltres són un projecte referent en música electrònica i compromesa en l’àmbit feminista. Ens feia molta il·lusió. I a “Soca-Rel” comptem amb en Palau dels Orxata Sound System, que també ens ha ajudat amb tot el que ha pogut.

Supose que estareu amb moltes ganes de presentar el disc en directe.

Tenim moltíssimes ganes de pujar als escenaris, tornar a la normalitat, que la gent ens conega i que gràcies als concerts puguem presentar com cal el disc i donar-li força visibilitat. Toquem el 14 de març a La Pèrgola de València, el 17 d’abril a La Bohemia de Castelló, el 8 de maig a La Daurada de Vilanova i la Geltrú, el 29 de maig a La Nau de Barcelona i el 19 de juny al Vibra Festival de Manresa.

Text: Carlos Pérez de Ziriza / Fotos: Jaume Verdú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *