LIL RUSSIA & JAHZZMVN. RAP COM A FORMA DE VIDA

“Estem enamorats artísticament”

Una montcadenca que al seus moments lliures toca solos de Coltrane i un gadità establert a Barcelona són la nova parella de moda del rap de la terra. Ells són la Irina i el Fede, més coneguts com a Lil Russia i Jahzzmvn. Aquest juny han tret el seu segon EP, Zalamera (Guspira Records, 2020), carregat de lletres potents i empoderades, i beats de Boom Bap clàssic amb tocs de jazz, reggaeton i dancehall.

A la portada del disc ja es pot observar l’origen etimològic i el significat de la paraula “zalamera”: la pau sigui amb tu. A part d’aquesta raó etimològica, té algun altre sentit el títol del disc?
Irina: També té un significat sentimental. Tant la meva àvia com la del Fede són andaluses i deien molt aquesta paraula: “eres un zalamero” o “eres una zalamera“… Mescla un valor familiar amb el significat original de la paraula, que ens encanta.

Què esteu escoltant últimament?
I: Estic escoltant molt Sen Senra, Ferran Palau, Meritxell Nedderman. Estic molt viciada a això ara. De sempre: jazz, reggaeton, rap o Juan Luís Guerra, que ens sabem fins als coros de les seves cançons (riures).
F: Així, de rap, jo ara estic escoltant a Erick Hervé. Actualment, però, estic molt flipat amb la música cubana. També escolto boleros super-antics. Va una mica per temporades això.

Creieu que totes aquestes influències es veuen plasmades en les vostres creacions?
I: Clar. Per exemple, a vegades ens surt ficar reggaeton, no perquè el reggaeton moli o perquè busquem alguna cosa, sinó perquè escoltem i ens mola el reggaeton. També hem fet samples de Coltrane perquè a mi em flipa Coltrane i no per fotre a un saxofonista qualsevol.
F: En el moment de fer el sample, per exemple, tenim molt jazz.

Ara que parleu de jazz. La portada del disc té l’estil característic de les portades de les discogràfica Blue Note: els colors, la composició… 
I: No ho vam pensar exactament però sí que ens vam mirar moltíssimes portades de Blue Note i d’altres segells de jazz… Jo sóc saxofonista a la vida privada (riures) i he tocat jazz. Sempre m’ha molat molt l’estètica de les portades d’aquests discos.

La Irina (Lil Russia) és una enamorada del jazz i de Coltrane en particular. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

I no et molaria tocar el saxo dels teus propis temes?
I: Això ho hem parlat i bé… ja vindrà, si és que mai ha de venir. Em vaig passar molts anys tocant el saxo. Ara estic amb el rap. Ja veurem si s’uniran els camins.

Perquè… fer un Lil Russia Jazz Magnetism, què?
I: Home si em donen una bandorra com aquella, sempre és una opció. El difícil d’això és tenir la banda que tenia el Kase.O en aquell disc. Tocar amb una banda sempre ho canvia tot. És totalment diferent.

Tornant al disc, a “A tu vera” samplegeu la cançó homònima de Lola Flores.
I: Li vaig dir al Fede: “sampleja ‘A tu vera’ de Lola Flores“. Ja està, no hi ha més història. M’encanta aquesta cançó, és un temazo. Al rap es fa molt això de samplejar a cantants, però acostumem a mirar molt al yankee i jo vaig pensar que estaria bé samplejar alguna cosa nostra.

Per què un EP i no un elapé?
F: Li hem donat mil voltes, i hem canviat de pla mil més. Fa un any i mig aproximadament que vam treure l’anterior EP i teníem moltes cançons. Al principi anàvem a treure el tema amb una gent però no va acabar de quallar. Després vam pensar fer un Verkami, però vam veure que era una embarcada de l’hòstia. I finalment va arribar la gent de Guspira.

Que és la discogràfica amb què heu publicat l’EP. 
F: Ho vam decidir també per una moguda de qualitat. Això no deixa de ser un street album. Tot el disc està gravat a casa meva. Molta de la música que escoltem avui en dia està gravada a una casa. Però nosaltres volíem gravar aquest des de casa per diferenciar-ho de quan gravem un disc que sigui a un estudi, amb una qualitat de so millor, amb més col·laboracions instrumentals.

Quins avantatges té treballar des de casa?
F: Doncs moltes. Per exemple, avui hem quedat, hem fet un arrosset, hem dinat, hem fet un cafetó i ens hem posat a gravar. (riures)
I: Podem tenir una rutina molt més relaxada. Si només tens dos o tres dies per gravar totes les veus del disc, surti com surti allò és el que es quedarà gravat. En canvi, nosaltres tenim la comoditat d’estar a casa, amb menys recursos però amb més temps i tranquil·litat. La forma de crear també és molt millor. Podem quedar a la tarda i començar en un beat i la lletra. I si volem gravar, doncs ho fem.

El Fede (Jahzzmvn) és el productor i DJ que acompanya a la Lil Russia. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

En aquest disc només teniu la col·laboració de la Masiva Lulla de Tribade. Sou partidaris dels discs més vostres i amb poques col·laboracions?
I: Spoiler!!! (riures)
F: L’EP que vam treure és Zalamera Volumen I i el següent que estem preparant serà Zalamera Volumen II i estem pensant fer tot amb col·labos. En plan, Zalamera & Friends. Tenim un munt de col·labos guapes amb penya que ens agrada.

Alguna col·labo que us molaria molt fer? 
I:
A mi m’agradaria el Tote King, estic enamorada d’ell ara. Abans no, però ara, sí. M’està agradant molt l’evolució de la seva trajectòria. Últimament ha agafat una maduresa molt interessant. M’agrada fixar-me en ell com a raper espanyol de referència. I de penya propera, la Santa Salut, els Eqvvs

Com va sortir la química artística entre vosaltres, Irina i Fede?
F: Va ser molt natural. Jo la vaig veure a sobre d’un escenari i hòstia, em va molar molt. Em va agradar sobretot l’actitud, que moltes vegades és el més difícil de trobar. Vam fer un primer tema, ens va molar molt, l’escoltàvem tota l’estona. A partir d’aquí vam pensar fer un projecte més sòlid. Ens va agafar amb un moment sense currar, molt disposats a apostar molt per la moguda. Estem enamorats artísticament. Som com brother i sister.

Canviant de tema. La figura del productor està molt infravalorada pel públic mitjà. Pe`ro en projectes com el vostre, rapera i productor tenen gairebé la mateixa importància. 
F: Moltes vegades els productors estem molt infravalorats. Coneixem les cares de la penya que canta però no coneixem tot el curro que hi ha darrere.

Que moltes vegades és fonamental.
F: Hi ha vegades que els artistes no tindrien sentit sense un productor al seu costat. A mi, per exemple, aquest projecte em permet tenir un so que hem creat entre els dos. Lil Rússia i Jahzzmvn al cap i a la fi és una adaptació l’un a l’altre i hem anat trobant un equilibri que mola molt. Zalamera és un treball dels dos, que hem fet totalment a mitges. Potser a la foto de la portada no sortiré, però sí que vull estigui el meu nom. No el meu només, sinó de qualsevol productor que faci música.

La química artística entre Lil Russia i Jahzzmvan és evident. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

A part de la música, teniu altres feines?
F: A temporades.
I: Ens han caigut tots els bolos i estem sense suport econòmic… Jo he trobat un curro a una tenda, però vaig ranquejant. Si jo sabés segur que a l’octubre està tot arreglat i tindrem bolos, podria plantejar-me curro fins aquí i ja està. Però avui dia sé que aquest 2020 la música no em reportarà res econòmicament.

És que em sembla molt paradoxal que tingueu una estructura darrera:mànager o formeu part d’una discògrafica però alhora heu de seguir treballant per sobreviure…
I: Perquè tot és molt precari. El nostre mànager tampoc està guanyant diners, està fent un curro per amor a l’art, perquè li agrada el nostre projecte i perquè té previst materialitzar-ho tard o d’hora. Però ara res. Del segell ens han donat el suport per poder materialitzar Zalamera creant còpies físiques. Nosaltres hem de pagar el lloguer, el menjar i poder viure… I això no ho paga el segell. No tenim bolos i per això ens hem de buscar la vida.
F: D’altra banda, quan nosaltres hem hagut de fer nosaltres mateixos les feines que fa un mànager… Ni se’ns dóna bé, ni volem aprendre, ni estar preocupats de les xarxes o  de contestar mails.
I: Per exemple, haver de negociar tu mateix el caixet del teu bolo és una cosa que no m’agrada gens. Et sents raríssima. És important una figura que ho faci i que sàpiga fer-ho. Jo puc aprendre una mica però no és el que vull fer.

Ahir vas penjar una story a Instagram d’una fan que et deia això: “La veritat és que obres camí i inspires”. Com et prens aquests afalacs?
I: En el moment em quedo una mica en xoc. Però ho agreixes molt perquè és com: “joder le ha llegao, mola”. Et deixa un somriure incrèdul a la cara. A mi encara em costa rebre aquest tipus de feedback. No crec que faci una cosa ni súper novedosa, ni millor que ningú. Hi ha molta gent rapejant, moltes pibes que rapegen bé i cadascuna ofereix una cosa diferent. Està guai. Si hi ha xavales que a partir d’aquí es volen posar a rapejar, de puta mare, perquè a mi em va passar.

Quins referents tens tu?
I: Cap en concret, tampoc. Però són portes que s’obren. Hem tingut a la Mala Rodríguez, a la Gata Catana, i ara hi ha molta efervescència. Moltes de les raperes que ara rapegem ho tenim molt present. Pensa que jo vaig començar a uns micros lliures on ens ajuntàvem l’Elane, la Santa, les Tribade… Ara totes estan fent projectes personals.

Creus que el públic està preparat?
I: Jo veig a la gent del rap cada vegada més receptiva.
F: Sí, jo crec que l’espai del rap cada cop s’està fent més mixt. Abans era un espai gairebé exclusiu de pavos. Ara, per exemple, els cartells dels festis es veuen molt diferent.
I: I no només des del punt de vista de les raperes. També hi ha projectes com Las Bajas Pasiones o el Trusty, penya LGTBI que està fent rap i molt guapo. Tot s’està obrint.


Text: Marc Ferrer
Fotos: Xavier Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *