LIAM GALLAGHER. EL QUE VA SER, EL QUE ÉS I EL QUE PROBABLEMENT SERÀ

LIAM GALLAGHER: AS IT WAS
Charlie Lightening, Gavin Fitzgerald
Movistar +

L’estiu ja té allò de nostàlgic de recordar el que vam ser i que podríem haver arribat a ser. Així que veure el rockumentary sobre Liam Gallagher que la plataforma Movistar+ va posar en catàleg el jauny, havia de ser una tria imperdible.

Diu la llegenda que Noel és com un gat, un èsser independent que tot li rellisca, i que Liam és com un gos, un pesat que tot el dia vol jugar. Bé, de fet, no ho diu la llegenda, ho diu el propi Noel Gallagher al documental Supersonic (2016) , un documental que desprès de veure Liam Gallagher: As It Was encara és millor.

Obviarem que aquest documental, dirigit per Charlie Lightening i Gavin Fitzgerald, es va estrenar a festivals i sales de cinema al juny 2019 just abans de la publicació del segon disc de Liam Gallagher Why Me?, Why Not (Warner, 2019) obviarem la seva permanent presència a Twitter, obviarem qualsevol campanya de màrqueting o redempció pública del petit dels Gallagher, i ens centrarem a veure l’experiència del cantant d’una (gran) banda musical que de cop es veu sol com un mussol i que no vol deixar de ser el que sempre ha volgut ser, una estrella del rock.

 

Així comença i així acaba Liam Gallagher: As It Was, la historia de Liam Gallagher des que Oasis decideix liquidar-se desprès d’aquella baralla al backstage del Rock-in Seine el 2009 fins ara, deu anys després, en què Liam Gallagher té dos fantàstics treballs en solitari a l’esquena: As you were (Warner 2017) i el ja citat Why Me? Why Not  i un premi (el primer) Rock Icon dels MTV EMAs. Tot això desprès d’haver passat per projectes fallits (Beadie Eye, Patsy Kensit i Nicole Appleton).

Un viatge d’una dècada en que, sí, s’esboça l’experiència d’algú que ha vist l’èxit com mai i que de cop ha de tornar no només a recuperar l’atenció dels seus fans, sinó a aprendre a ser músic de nou i a confiar en que les seves habilitats: composició musical… son prou dignes com per seguir endavant. El moment en que desprès de tot un dia en un pub i amb moltíssimes Guinness a sobre comença a tocar “Bold” és possiblement el més emotiu del documental.

Liam Gallagher, arrogància, hooliganisme i rock'n'roll. Impossible no estimar-lo
Liam Gallagher: arrogància, hooliganisme i rock’n’roll. Impossible no estimar-lo

El documental compta amb diversos testimonis que a la manera clàssica de cadira i parlar a càmera reforçant la idea de redempció Gallagheriana: família, parella, amics, el millor cercle per descriure el frontman més carismàtic (!) del Britpop  (ja ens agradaria a tots tenir un amic tant lleial com el guitarrista d’Oasis Paul «Bonehead» Arthurs).

Tot això estaria bé si no fos perquè, el documental no acaba de fer justícia a la grandesa de Liam Gallagher. Ja sabem que és una estrella del rock. Ja sabem que sap cantar (de fet, ara millor que abans). Ja sabem que aquesta “lluita fratricida” que s’encarreguen d’alimentar els propis Gallagher tindrà continuïtat. Pràcticament sabem que ara li toca al Noel fer el seu documental i segurament un cop es reuneixin de nou (una reunió que és com el Guadiana, o millor com el seu Irwell) fer un documental sobre aquesta reunió.

Per cert, no us enganyeu, la veritable estrella del documental no és en Liam, ni Noel, ni en ni l’omnipresent tercer germà Paul. És la mare de tots, Mrs. Peggy Gallagher. Sense ella, no només no haurien existit, si no que cançons com “Stand By Me” no haguessin sigut mai creades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *