Les crítiques de la setmana (VII)

EP#1 (Microscopi) – Paunezz

Per sobre d’aquest hivern que ens ha durat un any“, canta Carles Pauné en els primers compassos de “Hivern”, el tema que obre EP#1, títol força explícit per batejar l’obra, creada durant el confinament, amb què s’ha presentat en societat sota l’àlies creatiu de Paunezz. No gaire lluny dels postulats del pop metafísic de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, però marcant la seva propia personalitat; mirant de reüll al que fan cantautors guiris del calibre de Bon Iver, Paunezz es balanceja amb subtilesa entre l’indie pop i el folk. L’únic però és que aquells mesos a casa només li donessin per escriure cinc temes. Volem més i els volem ja. / Oriol Rodríguez

Perpetu (The Indian Runners) / Perpetu

Com prendre’t una droga molt forta i volar cap a una dimensió totalment desconeguda. Això és i així sona Perpetu, un veritable flipe que voreja els límits de la racionalitat, si és que en no pocs moments s’endinsa en els paratges de la demència polifònica. Aquesta aventura cap a altres realitats la comanda Toni Llull, un cul inquiet que participa també de projectes com Jorra i Gomorra, Myōboku o Marina Herlop. L’acompanyen en aquest trip ambiental i totalment instrumental Jaume Avila, Sergio Osorio i Marçal Xirau. Perpetu, un univers paral·lel de sons tant fascinants com impossibles de decodificar. / David Simon

Llibretes i Orogènesis (The Indian Runners) / Neus Borrel i Bru Ferri

Hi ha certa música que té la capacitat de transportar-te a un altre lloc (o és tota la música la que ho fa això?). Progressions d’acords que et duen a algun indret molt lluny d’aquí i de l’ara. Cançons que no saps el perquè t’arriben i, de forma immediata, la seva bellesa t’esgarrapa l’ànima. Creacions que traspassen l’estrictament melòdic i sonor per, amb la seva profunditat essencial i estètica, colpir-te el cor i l’ànima. Llibretes i Orogènesis de Neus Borrel i Bru Ferri és una d’aquestes obres. Dues veus i un piano que brolla en una font que emana jazz, cançó i clàssica, musicant poemes de Pepe Sales, Maria Mercè Marçal, Doroty Armenia, Oriol Sauleda i Blanca Llum Vidal. Un disc tan bonic, ja des de la seva portada, que pot fer mal. / Oriol Rodríguez

Sota, cavall i rei (Bankrobber) – Fetus

Els que vam assistir al concert de Fetus que van oferir a l’Heliogàbal un ja llunyà desembre de 2019, ens van donar pistes (sense saber-ho) del que seria el seu tercer treball. Que s’atrevissin a versionar “Les rondes del vi” de Jaume Arnella a ritme de garatge punk, va ser tota una sorpresa. Ara, amb la publicació de Sota, cavall i rei, ja no en tenim cap dubte. Deu cançons de la millor tradició oral que ens ha donat Jaume Arnella, sonen ara més vives que mai gràcies als sons sulfurosos dels empordanesos. Produït per Joan Colomo, cançons com “Romanço d’en Quico Sabaté” o “És ara amics, és ara”, prenent una dimensió brutal i ens encoratgen a cridar-les ben alt i si pot ser acompanyats de la vostra millor gent. / Laura Peña

Mantra (Autoeditat) – The Prussians

Un mantra és un instrument per alliberar la ment de pensaments tòxics… I també és el nom del nou treball d’aquest quintet mallorquí. I la veritat, que un cop escoltat, sí que aconsegueixes alliberar una mica la ment de mal rotllos. Els ritmes sinuosos electrònics no saturen, com tampoc els sons souleros i de rythym and blues amb el que sembla que ens volen captivar. És inevitable no escoltar bandes com Alt-J o Balthazar quan escoltem aquest treball, però, si fas una segona escolta, segur que trobes l’essència illenca que els fa més genuïns. És mel! / Laura Peña

Derbi Variant. La mixtape (Voodoo Music) – Yasuniman & The Dolphin Squad

Diuen que això que ells fan és vapor wave kinky reggae, una etiqueta tan vàlida com qualsevol altra que ens haguéssim inventat un periodista musical avorrit amb ganes de passar a la història per la seva inventiva qualificatòria. Sigui com vulgui, el que fan els barcelonins Yasuniman & The Dolphin Squad mola i mola molt. Mola encara molt més havent posat a la seva mixtape un títol com Derbi Variant,robat de la icònica motoreta que durant dècades va inundar els nostres carrers. Dub, reggae, hip hop i trap i, com indiquen al seu web, un “univers paral· lel curull de referències del carrer, el kinkilleo dels 80 i la nova cultura popular milenial”. Absternir-se boomers. / David Simón

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *