Les crítiques de la setmana (VI)

Retrato para Big Band (Microscopi) – Asier Olabarrieta

Retrato para Big Band és el debut discogràfic del bateria i compositor Asier Olabarrieta de la mà del segell Microscopi. Nascut a Pamplona i format musicalment al Conservatori de Barcelona, és una de les joves promeses de l’entorn musical abastant espectres musicals diversos com el rock i el jazz. Olabarrieta ha format una big band de disset músics on cal destacar, d’entre altres, la trompeta d’en Mar Sauqué. La direcció de la formació corre a càrrec de Sergi Vergés. Un treball enèrgic ple de matisos i grans interpretacions. / Joel Codina

The Break (Saltamarges)- Bécquer

A Estats Units va existir una banda superefímera anomenada Texas is the Reason. La seva influència va ser màxima, perquè més a la vora, a Girona, segueixen dempeus Bécquer. Els hereus d’un so i una actitud damunt l’escenari, l’emo rock: una etiqueta vilipendiada però que amb ells retorna al seu sentit primigeni. Hem estat temps sense saber de Bécquer i potser el títol del disc ens ho explica millor. Ara són un trio i amb The Break, aquest nou EP, ens prometen que tenen “noise” per estona. Si no, escolteu peces com “They Say” i ja ho comprovareu. / Laura Peña

Rebels de cor (Tropical Riot Music) – Batec

Deu ser cosa de la mala hòstia que et posa al cos pagar el peatge de l’autopista C-16, la que va de Sant Cugat a Manresa passant per Terrassa. O deu ser pel seu odi visceral a la gent de mala pell de Sabadell, el fet és que costa imaginar una vila nostrada amb una escena punk tan viva i sulfurosa com la de l’única i veritable capital del Vallès. D’aquell pou infecte de joves desafectats amb moltes ganes de fer soroll, irrompen de nou uns Batec que acaben de publicar l’EP Rebel de cor. Sis temes a caraperro en la millor tradició dels grans tòtems del gènere: Rancid, Dropkick Murphys, Bad Religion i, evidentíssimament, els Anti-Patinks. / David Simon

Una altra exepció (Arcade Records)- Corc drums & Organ

Els fans del “menys és més” però sobretot dels sons més autèntics dels anys 60 estem de sort. Qui es pensi que una bateria i un Hammond no poden sonar com una orquestra sencera, van ben errats. Aquest duet del Vallès Occidental ens ho demostren a cada treball que editen. Tant et versionen a Ray Charles amb “I’ve Got a Woman” com et deixan de cap per avall amb “Que tal si deixem de guardar les cebes al mateix armari que els productes de neteja”. Amb aquest primer elapé, teniu moments per a tot: soul, funk, groove, rhythym and blues i tot el que la vostra ànima negra amb ganes de ballar vulgui. Laura Peña

L’esquerda (Autoeditat) – Ramon Cugat

Nova i sensacional lliçó de pop artesanal, sensible i estilitzat, alhora que auster, la que el músic de Molins de Rei ens regala amb estes sis cançons. El líder dels sempre reivindicables Balancí es reconeix com a experimentat deixeble (son gairebé quatre dècades) de The Velvet Underground, The Smiths o fins i tot Prefab Sprout (reconeix certa influència seua en “Una llum”), o el que és el mateix, la lliga a la qual juguen Real Estate, Veronica Falls o Wild Nothing, en sis delicioses peces que mostren la màgia d’eixes petites coses que, en essència, a voltes són les més grans. / Carlos Pérez de Ziriza

Aire (Música Gobal) – Judit Nedderman

Un moment o altre havia de passar. Havia d’arribar el dia en què Judit Neddermann, veu de seda, fes el salt a les grans lligues. Doble pas endavant que ha arribat ara amb la publicació d’Aire. Sota l’apadrinament d’Alejandro Sanz, explicava mateixa Neddermann que aquest és un disc que va començar a prendre forma en un viatge a la paradisíaca localitat cubana de Baracoa. D’allà va tornar amb la idea de modelar una obra que ressonés intimista i càlida, parlant d’allò més vital i traçada a pinzellades de pop i de jazz, de cançó i de fado, de bossa i d’r&b. Aquest àlbum acaba de sortir, es diu Aire i ens ha deixat el corason partío. / Bibiana Cabot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *