Les crítiques de la setmana (IX)

Himnopsis colectiva (Mamita Records) – Amparanoia

A través del mestissatge de la seva música, Amparanoia sempre ens transporta a terres llatinoamericanes. Ho torna a fer amb Himnopsis colectiva, el seu últim treball, amb el qual només necessita 10 temes per fer-nos ballar a ritme de cúmbia o reggae del Carib i convidar-nos a despertar d’aquesta “hipnosi” social en què vivim. Valorar als nostres avantpassats i no perdre el temps són alguns dels missatges que Amparo Sánchez ens regala, perquè les seves cançons sense conceptes contundents, no serien pas les seves cançons. / Aida Garcia

Memòria (U98 Music) – Cesk Freixas

De Joan Salvat-Papasseit a Joan Brossa, de Moustaki a Apel·les Mestres tot passant pel record a Salvador PuigAntich; Memòria, el nou disc de Cesk Freixas, ens transporta a un petit viatge per la història en forma de 10 cançons que ens mostren la maduresa del cantautor de Riudebitlles. A banda de l’inseparable Víctor Nin a les guitarres, al disc hi trobem dues col·laboracions de luxe: Panxo de Zoo i la mallorquina Joana Gomila a la cançó “Voler l’impossible” amb què Freixas ens fa recórrer de punta a punta els Països Catalans. / Àlex Carmona

Crap (Dkspop) – The Crab Apples

The Crab Apples reviscolen amb un disc que com a títol juga amb el significat del crab del grup i el crap (merda en anglès). Ara trio, Carla Gimeno, Laia Alsina i Laia Martí inicien etapa apropant-se a una declinació sonora més fosca. Les seves lletres en anglès i castellà tenen aquella bellesa de la reivindicació poètica tan emotiva com complexa que et convida a reflexionar. En aquest nou treball, el seu tercer llarg, hi ha tingut també molt a veure, sense cap mena de dubte, la suma a l’equació del productor Víctor Valiente, habitual d’altres formacions com Sidonie, incitant-les a fer un gir sintetitzat i electrònic. / Joan Vendrell Gannau

Obligació (The Indian Runners) – Vàlius

Vàlius ja fa anys que és una doctrina rígida pels seus dos integrants: idees traslladades a la cançó amb literalitat, recursos mínims, imatgeria contundentment i familiar, la forma la tenen més que dominada. Ara treuen un EP i no els fa vergonya dir que és per obligació, perquè volen defensar el fet de crear-te una rutina per sortir, precisament, de LA rutina. Aviat farà 10 anys del seu primer disc i segueixen practicant l’activisme musical. Ara ens parlen de la vida com a no-aprenentatge, de l’opressió, de l’optimisme, versionen als anglesos Mccarthy i continuen bombardejant-nos amb obvietats, que de tan ben dirigides, ens exploten noves. / Marcel Pujols

Missbehave (Malapata Records) –  Sunny girls

El sextet barceloní Sunny Girls ens presenta el seu primer disc, treball que fa molts anys que ve gestant-se i que per fi veu la llum. Tot aquest temps de creació i remodelació es veu reflectit en cadascun dels temes de l’àlbum: nou peces, totes elles plens de música feta perquè, no deixis de moure’t ni ballar ni un moment. I si això passa escoltant-lo, no em vull ni imaginar què passarà quan el puguin presentar en directe. Indie rock garatger amb la mirada posada a la pista de ball que gaudiran els seguidors de bandes com The Libertines. / Dani Iturbide

Tierra frágil (La Cúpula) – Esmeralda Colette

Tierra Frágil, el darrer treball d’Esmeralda Colette, parla d’una vida passada i d’una present que persegueix els plaers, amb una música que beu d’estils musicals que van des de ritmes salsers e     n el seu origen -la Nova York porto-riquenya- com de Willie Colón i Rubén Blades, a ritmes molt tribals i de tocs de música folklòrica llatina, d’influències com de la xilena Violeta Parra o del flamenc de Lole y Manuel. Trobem melodies des de ballables -fusionant el pop, el folk i el jazz- acompanyades d’una percussió amb llenguatge africà, que en alguns moments té instants onírics, creant un estil propi que en fa una marca pròpia. / Joan Vendrell Gannau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *