Les crítiques de la setmana (IV)

Cor trencat (Halley Supernova) – Yung Rajola

Els discos de rap cada vegada són menys de rap. Ho vèiem amb el Como no hacer un trío (Cycling Records, 2021) de Sr. Chen i ho tornem a veure en el primer disc de Yung Rajola produït pel mateix Chen. Així, aquest àlbum va més enllà dels ritmes plens d’energia de “Tot és més fàcil” o la improvisació a “Gossos” per deixar pas a temes molt més introspectius, plens de reflexions que defineixen una generació abocada a abraçar el cinisme després d’acumular massa desil·lusions i cors trencats / Jan Romaní

Cómo no hacer un trío (Cycling Records) –  Sr. Chen

Productor de llarg recorregut i actual segona espasa de Lil Dami, amb Cómo no hacer un trío Sr. Chen segueix fent passos endavant per consolidar la seva trajectòria en solitari. El disc format per 12 talls té els seus clarobscurs, però destaca per la qualitat en la producció i l’àmplia paleta de sonoritats que et porta des de Frank Ocean a BROCKHAMPTON, passant per Rels B o The Neptunes. Aquesta manca de so propi també pot ser el gran defecte del disc. Amb tot, el mestre segueix demostrant que és millor que el deixeble / Marc Ferrer

The Fish and the Net (Miracle Records) – Steve Munar & The Miracle Band

Tot just hem vist les llistes dels millors discos del 2020 i l’any arrenca amb coses realment interessants, com el tercer disc del ¿cantautor? anglo-mallorquí Steven Munar. Amb la seva Miracle Band, signa nou temes que s’allunyen de la profunditat musical del darrer, Violet Koski, per acostar-se a ritmes molt més pop i fins i tot ballables -“Trust” ens remet directament a David Byrne– fent d’aquest nou treball la seva millor entrega fins a la data / Laura Peña

Lloro seco (Joseph) –  Tremendo

Fa més d’una dècada, Tremendo va treure Vidalogía (2004, Satélite K) un disc que va revolucionar el panorama de l’underground estatal amb una referència que acoplava el flow amb líricas destructores i emotives. Més de vint anys després, i només un LP, l’MC de Terrassa torna a la càrrega amb set cançons en les quals barreja una producció treballada amb un estil old school que apel·la als més puritans dels boom bap. Si vols un disc que reuneixi sons actuals amb cadències de tota la vida, aquest és el teu disc / Marc Ferrer

InBolution (Art Gates Records) –  Mind Driller

Després de formar part d’infinitat de bandes de hard rock de l’àrea metropolitana, el compositor i guitarrista Paul Redwood ens presenta el seu primer disc en solitari, Episodes of My Life. Redwood ens regala una bona i clàssica dosi de hard rock en deu temes. El barceloní recorre diferents etapes de la seva vida a cada cançó, interpreta en castellà i anglès, destacant especialment “I Will Be There” tema dedicat a la seva filla. El disc l’ha produït el gran mestre del gènere, David Palau / Ricard Altadill

Episodes of my life (Autoeditat) – Paul Redwood

Els alacantins Mind Driller màxims exponents del metall industrial a casa nostra amb una excel·lent projecció al país dels Rammstein arran de l’exitós disc Involution al 2019, ens presenten ara el seu quart disc, InBolution, “Prophecy” és el single d´aquest nou treball amb nou temes, tres nous, tres remescles i tres instrumentals. Mind Driller son Estefania Aledo, V i Dani N.Q. a les veus, Javix guitarra i programacions, Pharaoh al baix i Reimón a la bateria / Ricard Altadill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *