DE BOLOS AMB EN MAURICI. LEFTÖVER CRACK, JUNY 2002

A principis del mil·lenni vaig col·laborar durant tres anys amb una bona colla d’amics osonencs gestionant i organitzant un dels escenaris del Festial Festus de Torelló. Vaig ser un dels responsables del booking i regidoria d’escenari. Tot i que tots realment fèiem de tot.

El pressupost era ajustadíssim, però vam aconseguir portar bandes molt xul·les, com els suecs Plastic Pride i Blindise o els nord-americans Forstella Ford, entre molts d’altres grups que en posteriors capítols us en faré 5 cèntims.

Una de les bandes que vam poder programar va ser els també americans Leftöver Crack, fitxats aleshores pel segell Hellcat Records que regenta Tim Armstrong, líder de Rancid. Actualment estan a Fat Wreck Chords, discogràfica que supervisa Fat Mike, líder de NOFX.

Leftöver Crack en directe a Colonia el 2006. Foto:Arxiu.

Amb el temps, Leftöver Crack ho ha petat bastant en el panorama punk i hardcore, però quan els vam tenir al Festus, un 28 de juny de 2002, encara era una banda emergent amb possibilitat de hype. I sí, es va generar expectativa i vam omplir. Va ser un èxit, tot i la pluja del cap de setmana. I és que vam saber resituar el festival a sota dels arcs de La Plaça Major i ser dels pocs escenaris que van poder seguir funcionant.

Els de Manhattan havien actuat el dia abans amb Millions Of Dead Cops, Total Chaos, Molotov CoctailGo Go Deads i Assert a la Bàscula de Barcelona de la mà d’Il·lògic Produccions. Si no recordo malament, vaig poder tancar la participació al nostre escenari del Festus, gràcies a aquesta genial i enyorada promotora.

Teníem els grups, que havien de passar la nit divendres o dissabte, distribuïts per dormir a diferents cases de l’entorn pròxim de Torelló. Quan van arribar amb la furgoneta, els vaig acompanyar a la que els havia tocat a ells,. La casa d’un dels amics del festival, l’Aaron dels Based on a Lie.

Per un tema d’idioma i de que durant aquell dia estava de responsable seu, un dels components de Leftöver Crack em va demanar si li podia aconseguir estupefaents. Per desgràcia del grup, jo ni bec, ni fumo ni prenc drogues i, a més a més, no sent de la comarca, m’era difícil saber on coi aconseguir material. Em va canviar l’expressió de la cara quan vaig saber que es referia a heroïna, un tema que anava fins i tot més enllà del que jo inicialment pensava.

Arribats a aquest punt del relat, no desvetllaré la identitat del membre de la banda en qüestió, per no ferir la persona, ni a ningú relacionat amb el grup. Són bona gent i expliqui el que expliqui voldria deixar constància de la seva professionalitat i bon savoir faire tan dins com fora de l’escenari.

Al Bages, tot i no haver-ne consumit mai, sabia perfectament on aconseguir drogues dures i fins i tot, si m’apures, armes… Però a Osona… Així que em va ser impossible poder subministrar-li l’heroïna. Sí que vaig aconseguir, però, que uns contactes bagencs li portessin cocaïna i haixix. És important remarcar que tot va ocórrer de forma molt natural i mai em van faltar al respecte o van deixar de complir amb res a nivell de tracte, gestió o actuar professionalment.

Arribada l’horade l’actuació, dir que va ser un bon concert. Van estar bé en directe. També és cert, però, que amb el temps el grup ha anat a més i millor.

Anys després m’he retrobat amb el grup i amb aquest component. Sempre que puc els he anat a veure, tant per aquí com a festivals a l’estranger. Les vegades que he parlat amb ell, m’ha garantit que està net d’aquest tipus de droga tan agressiva i que això li ha canviat la vida. Un vegada va ser pare, diu que per respecte al seu fill, va haver de fer un pensament. Sempre em demana disculpes per aquell dia i jo sempre li dic que no s’ha de diculpar de res. És molt bon paio.

Gairebé vint anys després, el grup continua endavant i en plena força amb gires d’èxit  per Sud-àfrica, Nova Zelanda, Canadà, Regne Unit o Estats Units.

Foto portada: Alan Snodgrass

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *