Lavanda: “El desig com a punt de fuga i entendre la vida com a procés finit són aquest projecte sonor”

L’exploració dels desitjos, els lligams, les pèrdues en les moltes facetes en què es mostren, vesteixen el disc debut de Lavanda, Llinatge del desig (Vida Records, 2021) el nou projecte musical de Dani Poveda. Parlem amb ell de tots aquests sentiments i estars.
Retrat dels cinc integrants de Lavanda

Ja feia uns anys que havies deixat el teu últim projecte (Gentle Music Men). Que t’ha portat a tornar en solitari amb Lavanda?

Han sigut uns anys molt profitosos, ja que estar al capdavant del festival que organitzem (Vida Festival), m’ha donat la tranquil·litat de poder treballar dins el món musical descobrint noves propostes musicals, tendències i secundar-les ha estat una experiència molt bonica i gratificant.

Però també hi haurà impulsos més… personals, no?

Sí, el detonant ha estat que en aquest temps, a part de les influències que he rebut de totes aquestes bandes, he tingut moments difícils de portar, com la pèrdua de familiars que m’han fet reflexionar en la intimitat i entendre la vida com quelcom finit. Això m’ha donat la força per llançar-me de nou amb un projecte nou.

Llinatge de desig, el títol de l’àlbum, és tota una declaració d’intencions.

Tot ha sortit de manera inesperada. Vaig escriure les cançons i un cop gravades vaig comprendre que totes tenien un fil conductor: el desig com a punt de fuga i diferents tipologies de com el contenim o inclòs l’empresonem. Cançons com “Famílies”, “Pilota o jugador”, són un exemple.

Que t’ha marcat més a l’hora d’escriure’l?

La solitud i el silenci de nits meravelloses on aprens a suportar-te. Un exercici que recomano a tothom per entendre’t a tu mateix.

Com t’agradaria que escoltéssim el disc?

Amb molta calma, un bon equip de música i, sobretot, amb paciència. Penso que és un disc prou reflexiu tan pel concepte de les lletres com per la sonoritat instrumental que l’acompanya explícitament.

És un disc… pandèmic?

Hi ha dues cançons escrites en pandèmia: “Gran” i “Endavant”, l’única cançó autobiogràfica. Parla de com suportar tants fracassos i seguir-ho intentant per fugir del fracàs. I “Primavera confinada”, aquesta descriu un amor per conveniència causat pels diferents confinaments, que per a molta gent ha esdevingut una sortida romàntica viscuda entre quatre parets.

Hi ha hagut algun referent musical inspirador a l’hora de crear aquest treball?

Tots i cada un dels grups que han conformat el cartell del Festival Vida. Son moltes les bandes escoltades i estudiades amb deteniment durant tots els anys com a programador. Totes elles han sigut, segurament, les principals fonts d’inspiració.

Com es promociona un disc en mig de tota aquesta situació tan atípica que us ha tocat viure als músics (i, evidentment, a tota la societat en general)?

El primer, és que crec que és un disc per reflexionar, i malauradament no hi ha un moment més idoni per fer-ho que la situació que ens ha tocat viure. Si podem ajudar amb les nostres cançons a fer una mica més feliç a qui l’escolti ja haurem aconseguit un dels principals objectius. A part, a mi m’encanta generar estratègies promocionals i crear accions que funcionin per explicar els projectes. Suposo que quan entens com funciona i et sents identificat, tot surt de manera més senzilla.

 

Publiques el disc amb Vida Records, el segell discogràfic que sorgeix del festival que dirigeixes.

Tot queda en família! Bé, sempre m’ha agradat el concepte “do it yourself” (fes-t’ho tu mateix). Tot i que sabíem que podíem treure el disc amb altres discogràfiques, pensàvem i confiàvem que podíem complimentar amb un disc com el nostre, escrit en català, un catàleg que ara mateix pensem que és molt complet.

Com compagines les facetes de músic i direcció d’un dels festivals més importants de Catalunya?

Això està per veure. Per ara tot funciona com hem previst o millor encara. Realment està tenint molt bona acollida, tant pel públic com pels col·legues de professió. Cal dir també que treballo amb músics excel·lents i els meus companys al festival són persones meravelloses que han comprès i m’han donat molt suport.

Com veus el panorama musical en directe per aquest 2021?

Ens en sortirem!

Text: Laura Peña / Foto: Èric Altimis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *