La col·lecció. Ultra-local records

Era finals de 2012 i, en mig de la crisi econòmica, tothom opinava que obrir una botiga era una bogeria. Un suïcidi si la tenda era de discos (localitzada al no-res del Poblenou), per sort, Carme Baqués i Raül Chamorro son uns adorables xalats i desobeïnt tot i tothom van posar en marxa Ultra-local Records. Avui dia, la seva tenda és un dels punts referencials de la vida musical a Barcelona

Quin va ser el disc que va inaugurar la vostra col·lecció?

Raül: Recordo el Made In Japan (Warner, 1972) de Deep Purple, que m’el van portar els Reis.

Carme: El casset de Maquina Total 4 (Max Music, 1992) comprat a Andorra.

Quin és el disc que heu escoltat fins a cremar-lo?

R: Homework (Virgin, 1997) de Daft Punk.

C: Kid A (EMI, 2000) de Radiohead.

Quin casset no deixava de sonar mai al cotxe dels vostres pares?

R: Mons pares no van tenir mai ràdio casset al cotxe. Em posava el walkman amb Scorpions, el World Wide Live (BMG, 1985), i cassets gravats de la ràdio amb programes música màkina. Després el meu germà es va comprar un discman de segona mà. Va comprar una mena de safata amb amortidors, perquè llavors els discman saltaven. Allà sonava el Greatest Hits (EMI, 1981) de Queen.

C: Els meus pares mai van escoltar música al cotxe fins que van comprar un Lada Niva de segona mà. L’antic propietari es va deixar una cinta amb un grans èxits d’en Phil Collins i va ser la nostra banda sonora al cotxe durant 5 anys.

 

Recordeu el primer disc que vau vendre a Ultralocal?

El single en 7″ El Crujir De Tus Rodillas (PIAS, 2010) de The Nu Niles. Recordem la persona que el va comprar. Ens vam fer una foto amb ell un any més tard, quan ens el vam trobar al MiniFestival de 2013.

Quin disc hauria de tenir tothom obligatòriament?

Últimament un de Lucio Battisti: Io tu noi tutti (Numero Uno, 1977).

Un disc nostrat?

Brossa d’ahir (Ocre, 1977) de Pep Laguarda i Tapineria.

Un plaer pecaminós?

Depeche Mode, tot.

Un disc que compraríeu només per la seva portada?

L’edició espanyola de l’elapé de Johnny Guitar Watson A Real Mother (DJM, 1977)

L’últim disc que us ha fet esclatar el cap?

R: Abelardo Carbonó: Guana Tangula (Vampisoul, 1980).

C: Brincos Mundo, demonio y carne (Novola, 1970).

Text: Oriol Rodríguez / Foto: X.T.B

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *