Koko-Jean: “El que importa és la interpretació i explicar una història”

La Koko-Jean Davis va ser durant un grapat d’anys la front-woman dels Excitements. Ara, ha tornat a ajuntar el grup que va crear ja fa un temps, The Tonics, per oferir-nos un còctel musical encara millor. I ja se sap, els còctels, com millor es prenen són remenats i agitats. Parlem amb tots d’ells, d’aquest disc, i sobretot parlem de soul.

A la ressenya que vaig fer del disc, Shake and Stirred (BuenRitmo 2021) deia que no calia viatjar a Chicago o Nova Orleans per gaudir de bon blues i soul. Que en teníem de bo ben a la vora. Que signifiquen aquests gèneres musicals per vosaltres?

Víctor Puertas: El Blues i el Soul és la base, l’arrel d’on surten totes les nostres idees. Som quatre músics amb prou varietat musical entre nosaltres, però tots quatre tenim gairebé l’obligació de passar pel Blues per compondre i d’on agafar-nos. Tota música americana li deu en una gran part als bluesmen i blueswomen que van portar les seves veus de lluita i també de joia arreu del món, des de terres del sud dels Estats Units fins a la seva electrificació a les grans ciutats com el Chicago dels anys cinquanta. Nosaltres intentem no perdre aquesta màgia, aquesta simplicitat de les grans cançons que es componien i afegint la nostra pròpia veu.

Com ha sigut el retrobament amb els Tonics? Com I quan vau decidir compondre aquest Shaken and Stirred

Koko-Jean Davis: La retrobada va ser molt bonica i necessària. Em va pillar en un moment que havia de prendre una decisió sobre que fer amb la meva carrera, si crearia una nova banda o revifar el que ja tenia fet. Òbviament, tenia més sentit el posterior. Per sort tots teníem la mateixa il·lusió de tornar i fer-ho de debò. Shaken and stirred va sorgir després de dos singles que vam fer amb el Dani Nel·lo per presentar-nos i mostrar el nostre so. Ja era hora que ens hi fiquéssim seriosament i la pandèmia va ser el moment oportú per crear temes. El Dani Baraldés i jo ens vam ficar a saco a fer bases per portar-ho a l’assaig a on cadascú va ficar el seu input.

Com expliqueu aquesta connexió tan magnètica amb la Koko? Que significa per vosaltres acompanyar aquesta veu tan extraordinària?

Anton Jarl: La resposta ràpida és: Química! Però també es pot explicar en termes més exactes: Compartim influències musicals i unes idees generals amb el que volem transmetre sobre l’escenari: energia, actitud i missatge. D’aquí crec que ve la connexió tan forta que la banda tenim amb la Koko. Tocar amb una gran cantant i frontwoman és com tenir la millor davantera d’un equip de futbol. Li passem la pilota i ella no para de ficar gols. És meravellós!

Us inspireu en alguna “band”?

VP: En realitat, ens han inspirat molts artistes i grups. Com Etta James, The Meters o la Mehanan Street Band, per mencionar alguns. Però no hem copiat a cap d’ells. Som un grup bastant eclèctic, s’hi escolta rhythm’n’blues, soul, jazz, rock, música africana. De tot. Això si, intentem que tot soni 100% Koko-Jean & The Tonics!!

Que prefereixes: cançons ràpides (“All night long”) o lentes (“What you mean to me?” )

K: És una pregunta una mica trampa (Riures) perquè les dues coses se’m donen bé. No tinc cap preferència. El que és important per mi és la interpretació i explicar una història i fer que la gent ho visqui. Els temes ràpids solen ser temes despreocupats i rock’n’rolleros i m’agrada compartir la meva attitude de “carpe diem”. Les lentes són temes personals que em permeten concentrar aquesta energia i viure moments de sinceritat i connexió amb el públic. Faci el que faci la cosa important és fer-los sentir i viure alguna cosa bonica.

Instantània de Koko-Jean and The Tonics

El vostre fort és el directe. Això és indiscutible. Però heu treballat molt bé l’estudi i us ha produït en Marc Tena. Com ha anat això?

Dani Baraldés: El Marc Tena és un productor que tots coneixíem, especialment la Koko perquè tots dos ja havien col·laborat junts diverses vegades. Vam intentar tenir un so diferent dels nostres dos primers EP’s que vam gravar temps enrere amb el Nel·lo als Estudis Medusa. Ens va semblar crucial fer una nova proposta sonora i el Marc era ideal, a més a més està fent les seves produccions als Estudis Feelback, un estudi que ens encanta. En aquest darrer disc teníem molt clares les composicions, l’estètica i el so directe i potent que volíem transmetre de la banda, fa anys que treballem amb aquest projecte i ho teníem bastant clar. El Marc s’ha sumat a nosaltres artísticament, ens ha complementat perfectament donant forma a la proposta amb un so on ens hi sentim súper a gust, crec que per nosaltres, ha estat un gran encert fer feina amb ell.

Remenat i agitat és com millor s’escolta el blues? Per què la tria d’aquest títol?

K: Com millor s’escolta el blues amb nostàlgia és amb una bona copa de bourbon i bona companyia (riures) Remenat i agitat com diu el títol és perquè crec que és el que millor ens defineix com a banda, jo soc l’agitadora i els músics són una bona remenada de components del blues, RocknRoll, jazz i rnb. I també vam voler rendir tribut a les sales, els bars i les cocteleries que tant vam trobar a faltar durant el tancament. Aquests llocs on fèiem comunitat i reunions amb amics i les festes després dels concerts amb un còctel a la mà. Per això aquesta portada que representa el “joies de vivres“, la disbauxa i la Bohèmia dels músics.

Algun projecte a la vista? Algun disc gravat en directe per acostar encara més la intensitat del blues i el soul al gran públic?

K: Projectes a la vista? Moltíssims! Sense projectes no hi ha continuïtat. Per un disc en directe encara és massa d’hora. Tenim un parell de discos per presentar abans de fer un en directe (però ho tindrem en compte). De moment anirem publicant més EPs i poder alguns vídeos que estem preparant. El que sí que ens fa molta il·lusió és la propera gira a França i a Suècia.

Text: Laura Peña / Fotos: Desi Estévez