LA FOTO DE LA SETMANA. JONNY GREENWOOD. L’HOME DEL SERRELL ‘RARO’

Fa un parell de setmanes ens va deixar als 91 anys l’enorme, el grandiós, el mític compositor de bandes sonores italià Ennio Morricone. No sé si encara ho he explicat aquí però durant gairebé 20 anys he anat pels festivals de cinema del món i he tingut el privilegi de retratar a grans actors, actrius, directors, músics, maquilladors de F/X… Tots pertanyents al setè art.

No sé si he estat pioner, però us asseguro que durant tots aquells anys a festivals de cinema com els de Toronto, Venècia, Berlin o Cannes no em trobava gaire fotògrafs del nostre país i menys encara fotògrafs retratistes, que érem una petita comunitat.

Recentment, el meu amic i company de mil batalles, el periodista Toni Garcia ha publicat Mata a tus ídolos (Catedral, 2020) on explica algunes de les històries que hem viscut pels festivals de cinema d’aquest món.

Jonny Greenwood i el seu serrell raro. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

Els festivals de cinema son una realitat paral·lela. Duren deu dies i durant aquest temps si treballes per algun mitjà informant cada dia vas de cul. En deu dies, com a fotògraf he arribat a fer unes 80 sessions de fotos de retrat, que és una bogeria. No per les fotos, sinó perquè segons on sigui pot ser que vagis d’un hotel a l’altre i hi hagin bastants quilòmetres de distància, amb el que això suposa per complir amb els horaris que et donen.

El meu festival preferit és el de Venècia. Normalment es des dels últims dies d’agost als primers dies de setembre i quasi tot el festival passa a l’illa del Lido. Allà, en una festa, es on vaig poder retratar el mestre Morricone. Va haver un any que va passar un fet ben graciós amb un músic.

Amb aquestes anades i vingudes vaig anar a retratar a tot l’equip d’una pel·lícula d’un prestigiós director vietnamita que es diu Tran Anh Hung. La pel·lícula era una adaptació de la novel·la d’Haruki Murakami Tokyo Blues i el que em cridava l’atenció era retratar a Rinko Kikuchi, una actriu que va tenir el seu moment de glòria. Van anar passant tots els actors i de cop i volta em van dir:

-If you want you can take the portrait of Jonny, the composer.

-Ok. let’s do this!

Vam fer les fotos i aquí va acabar la maratoniana jornada. Quan arribo a l’apartament on ens trobàvem en Toni em diu:

-Has retratat al músic de la pel·li del vietnamita?

-Si, tenia un serrell molt raro i em sonava d’alguna cosa però no sé de què…

-Coi, era Jonny Greenwood, el guitarra dels Radiohead!

-Hòsties!

Text i foto: Xavier Torres-Bacchetta, editor gràfic de Música Dispersa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *