JOAN COLOMO I MAU BOADA. UNA PARELLA (GENS) IMPROVISADA. CRÒNICA DEL SEU CONCERT AL CICLE INAUDIBLES

Les postes de sol d’estiu no cal que us les venem més, però les postes de sol del Baix Montseny potser sí. I si les podeu gaudir amb música, encara millor.

La gent de Som Montseny i l’Ateneu de les Arts porten setmanes (les permeses pel post confinament), encarregant-se de que així sigui. Dissabte al vespre van reunir part de la crème de la crème de la zona a la Masia de Can Balmes de Santa Maria de Palautordera per oferir-nos un dels darrers concerts del cicle Inaudibles.

Mau Boada (Esperit!) -aquí no hem d’afegir gaire coses més a no ser que sigui en majúscules- era l’encarregat d’acompanyar l’inaudible Miquel Deulofeu i els seus instruments inaudits. Durant la setmana es va anar dient que estarien acompanyats d’un convidat sorpresa. Divendres ja era un secret a veus: el soci seria el seu inseparable amic Joan Colomo.

Mau Boada a la guitarra i bateria i Joan Colomo amb el sintetitzador llençant bases i distorsionant veus. Compenetrant-se a la perfecció amb la resta d’instruments inaudits. Un combo perfecte per fer digerir un dissabte feixuc i mandrós.

Els dos companys de pupitre que han compartit mil i una històries musicals, es van encarregar d’acompanyar la nostra posta de sol a base d’una banda sonora improvisada fins a uns nivells increïbles.

Una vetllada que la parella va sublimar dibuixant melodies impossibles com embolcall del meravellós paisatge que ens envoltava. Més d’una hora de concert movent-se entre sons de soul i funk, petites dosis d’electrònica  i molta psicodèlia. El comiat perfecte d’un cicle, el dels Inaudibles, que esperem es repeteixi les vegades que calgui. I els virus ens deixin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *