iou3R: “Ha estat un procés de desaprenentatge gradual abans que l’experimentació fos el nucli dur”

(lo:muêso) era un clàssic del underground català. Després de molts anys de vida, van decidir tancar la paradeta. Tot i així, el neguit creatiu de dos dels integrants els va obligar a emprendre un altre projecte creatiu: iou3R. iou3R tot i començar amb una idea electrònica, ha anat apropant-se a sons propers al noise rock, postrock o spacerock.

Com va néixer el grup? Quian és la gènesi de iou3r?

Raül: iou3R era una mena de projecte a on en Juanma i jo ens enviàvem idees que rara vegada acabaven esdevenint cançons i on ell m’ensenyava tot el que estava descobrint a l’electrònica i jo intentava seguir-lo.

Juanma: En els últims mesos del nostre anterior grup, que es deia (lo:muêso), Raül i jo aprofitàvem els dies que no assajàvem per fer altres tipus de cançons, d’estructures. Una vegada que els (lo:muêso) ens vam dissoldre, vam fer moltes quedades per establir els “estatuts” de iou3R. Volíem continuar fent coses, però donant-li una volta. Desaprendre tot el que havíem après sobretot a com fer cançons i com afrontar un directe.

R: “Desaprendre” va implicar desfer-nos del nostre backline habitual, i fer-nos amb nous aparells. Una mena de “tabula rasa”. Mesos més tard incorporem a en Karlos, ubicant-lo fora de la seva zona de confort, canviant el baix per percussions i sintetitzadors.

És una pregunta odiosa, però a vegades és molt útil per entendre la personalitat de la proposta: quins eren i són els vostres referents i principals influències?

J: Hi ha grups que ens han acompanyat sempre: My Bloody Valentine, Sonic Youth, Mogwai, Shellac… altres que són de sempre, però ara estan molt més a prop: Godspeed You! Black Emperor, SunnO))), Lisabö, The Haxan Cloak

R: Escoltem molts tipus de música diferent, però reconeixem com a influència aquella que ens provoca ganes de crear. Això va de Swans o Olafur Arnalds fins a Linalab o Punta Laberinto.

J: Sí,  tota l’escena (per dir-ho d’alguna manera) dels sintes modulars. fa uns anys que estic ficat i és terriblement addictiu i molt inspirador, tant per la música com per les persones que l’integren.

Karlos: Les meves preferències musicals continuen sent  les mateixes que han anat creixent amb mi:  Joy Division, 713avo Amor, Sigur Ros, Spacemen 3, Fugazi, Mercury Rev… i darrerament amplien la meva llista de “favoritos” coses com  Snapped Ankles, Ben Frost, Ez3kiel, Thëm, Roll the Dice, Jambinai, Idles

Tot i que l’experimentació segueix sent l’eix vertebrador, en un inici iou3r era un projecte molt més enfocat cap a la música electrònica, oi?

R: Això pensàvem en un primer moment pels aparells que volíem fer servir, però ens va sorprendre que el que sortia era una barreja entre Spacemen 3 i Sunn O))). Ha estat un procés de desaprenentatge gradual abans que l’experimentació fos el nucli dur a iou3R.

J: Ens vam vendre algunes guitarres, els amplis, molts pedals i amb el que trèiem vam comprar samplers, sintes, mòduls, etc. Tot apuntava que faríem música més electrònica, però al final utilitzem tot el que tenim al nostre abast per fer el que ens roti en aquell moment. Podem dir que l’electrònica és més un vehicle per fer el que volem que un estil de música.

iou3r black&white

Amb tot, l’electrònica menys convencional continua tenint un paper fonamental, principalment en directe (si més no quan es podien fer concerts), oi?

J: Ens agrada moltíssim poder integrar qualsevol instrument a les nostres composicions, i en el meu cas si té knobs millor que millor. Crec que el que és “menys convencional”, és com toquem els instruments, més que res perquè no sabem. Si a tres micos els hi dones un sampler, guitarres i percussions possiblement farien el mateix que nosaltres. Ara seriosament, ens agrada molt fer directes i viure la sensació de creació tant en el mateix directe com al local d’assaig. Quantes més variables (instruments, sons, etc.) tenim a la nostra disposició, més ens compliquem la vida i més divertit és posar-hi un fil conductor.

Per cert, al vostre bandcamp teniu publicats els vostres concerts. Enteneu la música com un ens viu que va canviant amb cada actuació i per això el fet de publicar-los tots?

R: Sí, això és una de les premisses dels nostres directes. No volem anar als concerts a reproduir els nostres discos, preferim portar sonoritats, idees i ambients, i desenvolupar-los al directe. De vegades molt reconeixibles, de vegades totalment regirats. Això comporta riscos, però en definitiva és el que busquem, generar aquella tensió que comporta prendre decisions en un instant precís. Crec que té molt de sentit compartir-les. 

Quina importància tenen els elements visuals en la vostra obra per acabar de comprendre tot el concepte?

J: Tenim la sort de tenir a Raül a iou3R. A banda de ser un dissenyador de putíssima mare (que ho és) té molt bon gust per traduir l’imaginari d’iou3R a imatges. Fa temps que estic donant-li la turra perquè faci visuals que donin suport d’alguna manera el directe. Els videoclips de iou3R són seus i si aneu al nostre canal de YouTube segur que us agradaran.

K: Els elements audiovisuals van adquirint cert sentit i importància a mesura que el grup anem avançant. Penso que la nostra manera de treballar i fer música funciona independentment dels elements visuals.

R: Els visuals ens encanten i complementen. Però el principal és la música. La part visual no deixa de ser una interpretació de la nostra música per part d’una persona. Hi ha qui arribarà per les nostres portades, pels nostres vídeos o pel fet de tenir una paella torracastanyes al set de percussió. És important, i també hi ha la seva evolució.

J: Al començament no volíem cap mena de llums als concerts, després ens van demostrar que podien funcionar, i ja no estem tancats a això. Portar visuals als concerts és una cosa que sempre hem tingut al cap i que, tard o d’hora, volem experimentar. Però darrerament començo a tenir dubtes, visuals per complementar l’experiència, o perquè el públic no hagi d‘estar mirant tres tios gairebé estàtics… ? Experiències immersives de concerts en foscor total m’han fet donar-li voltes a aquest tema…

De fet, tot i que tòpic, la vostra música té molt de cinemàtic? Quan composeu ho feu pensant en imatges?

K: Jo diria que no. És veritat que hi ha un què a la nostra música que pot arribar a endinsar-te en una percepció cinemàtica, però a l’hora de compondre, partim des de l’experiència sonora i no pas de les imatges.

J: Suposo que de vegades quan ens enviem un apunt per mail (per treballar-ho a casa) sí que penses en una imatge o història. Però el que ho rep pensa una altra història que pot ser que no tingui res a veure amb el que has pensat. I quan t’ho torna t’explota el cap perquè t’ha capgirat el concepte… i això mola molt. No fa molt que vam dir: “estaria molt bé compondre un directe a partir de les visuals i no el contrari”. Crec que no trigarem a fer-ho. Col·laboracions amb espectacles de teatre  i dansa també estan dins els nostres objectius.

 

Quines altres disciplines artístiques us influeixen a l’hora de crear?

R: Literatura, pintura, dansa, teatre, cinema… Tot allò que m’emociona, m’inspira i em genera les ganes de  crear. Viatjar és també força inspirador per a mí.

J: Puc dir que a mi m’influeix el dia a dia. Tot el que escolto, el que veig, el que sento… m’influeix. Algunes coses positivament i altres no tant. I això repercuteix a la meva manera de compondre o d’aportar a la composició. 

K: A l’hora de fer música, no sóc conscient de seguir cap altra influència artística fora del meu bagatge musical.

Una de les etiquetes que acostumeu a fer servir per definir la vostra proposta és Soundscapism… Com l’explicaríeu per a profans?

R: Ens semblava una etiqueta prou oberta per a no dir absolutament res. Una crida a un públic encuriosit i inquiet, amb 30 minuts lliures per a escoltar una proposta.

J: És una manera d’avisar que pot ser que no et trobis cançons al nostre repertori. Et pots trobar composicions que aporten el so a un ambient o a una imatge.

El treball va néixer durant el confinament? Com va influenciar aquest tancament en les dinàmiques i en el mateix so del grup?

R: No, el disc estava bastant resolt abans del confinament i, de fet, la idea era entrar a l’estudi el mes de maig. Llavors va arribar la pandèmia i ho va canviar tot. Els assajos es van aturar i treballàvem des de casa, descobrint noves dinàmiques de composició. Vàrem continuar treballant i perfilant coses de SostreterrA, però no paràvem de crear. D’aquells mesos va néixer l’ep de La Serp i diversos temes per a recopilatoris. Potser aquella situació va fer que aquests temes es caracteritzessin per un major domini de l’electrònica en detriment de les guitarres.

J: Hem après moltíssim. No ens podíem estar quiets, d’alguna manera havíem de fer música i això ens va fer espavilar-nos i aprendre el bàsic per produir les nostres composicions. Hem devorat tutorials a saco i ara ens ha descobert una altra manera de treballar. 

Escornalbou el vau gravar en una única sessió de 30 minuts. Com ha estat la gravació de SostreterrA?

J: Portàvem el disc fet i volíem regravar guitarres, baixos, percussions i millorar el so del què portàvem gravat (sintes, samples, veus, etc.). També deixar-nos portar pel Sergio per fer créixer els temes.

R: Sí, sobretot gaudir amb la mescla i veure com l’àlbum anava mutant. A Escornalbou, pel contrari ens vam desentendre completament d’això, i en Marco Morgione va tenir total llibertat i tota la nostra confiança en aquest procés. No ens agrada repetir fòrmules, així que ja anem pensant com prepararem el següent.

Hi ha algun concepte aflorant rere aquest SostreterrA?

KSostreterrA no va néixer en relació amb un concepte premeditat. Penso que no hem posat massa interès a crear cançons sota la premissa de conceptes. El que sí que podem dir, és que un cop tenim els elements necessaris per tancar l’objectiu (en aquest cas parlem de SostreterrA), ens agrada trobar un ordre ben acurat a les peces musicals. Una mena de fil conductor on cada peça forma part d’un tot, sense perdre el sentit en si mateixa. Penso que, a partir d’això, pot resultat interessant i divertit parlar sobre conceptes que puguin aflorar rere SostreterrA. 

El vostre art és una fugida endavant, una teràpia en format de recerca experimental o és el plantejament de dilemes i preguntes a través de creacions sòniques poc convencionals.

R: La tercera segur que no (Riures). El que femm ens fa molt de bé a la nostra salut mental, així que la component terapèutica hi és, i això implica mirar sempre endavant i evitar qualsevol enquistament.

K: Més que una fugida endavant, ho entenc més com una incursió cap endavant.

J: És la nostra manera de crear musica, de divertir-nos, d’interactuar… és “només” això.

 

De fet, tinc la sensació que com més temps passa menys convencional és la vostra proposta.

R: Som bastant inquiets i sempre estem buscant noves fórmules que ens resultin estimulants, com si fos un repte. Això potser és allunya d’allò convencional.

J: Tenim molta sort i ens impressiona que hi hagi gent que confiï en el que fem i que ens escoltin. Que a vegades vinguin als nostres concerts i gaudeixin amb la nostra proposta. I de tant en tant ens diguin coses boniques i altres de no tan maques. 

Quina reacció busqueu que provoqui la vostra música en l’oient?

R: No crec que busquem cap reacció en concret, especialment perquè composem per a nosaltres mateixos, que aquesta música acabi connectant després amb més gent no deixa de sorprendre’ns i emocionar-nos. És cert que SostreterrA demana una certa predisposició en l’oient per deixar-se portar i escoltar-ho com un tot. No és un disc de cançons.

J: En els concerts ens agradaria transmetre la sensació que allò que està passant és l’“ara” i no tornarà a repetir-se.

K: La nostra manera de fer se centra bàsicament en les nostres sensacions durant la creació i composició dels temes. De vegades ens sorprenem del que, un cop tancades, ens fan sentir les cançons. Des del meu punt de vista, el fet de deixar-nos sorprendre ens aporta experiències molt xules, i cada cop que passa, és com una descoberta, un regal emocional que no ens esperàvem.

J: Personalment estic content si els hem entretingut una estona. Si durant un moment han pogut desconnectar, ja sóc feliç. I si hem fet que es remogui alguna cosa per dins doncs ja es l’hòstia!!!

A mi hi ha moments que em reporta certa angoixa i patiment. Tinc la sensació que la idea generalitzada és que la música ha de reportar gaudi i sensacions plaents, però també està bé endinsar-nos en les emocions menys còmodes, no?

R: Tens raó. Suposo que aquesta música del “bonrollisme” que té segrestats els mitjans, totes les festes majors i molts festivals és el gran referent.

J: És com anar al cinema a veure una pel·lícula dramàtica o llegir un llibre sobre un tarat mental o jugar a un survival horror. Mola molt tenir opcions segons el que et demani el cos. Tota l’oferta cultural no ha de ser només d’un color o d’un sabor determinat.

K: Per a mi, la música és un plaer, precisament perquè em dóna l’oportunitat de sentir emocions, siguin plaents o, com tu dius, menys còmodes. Tots i totes sentim emocions, i penso que això de sentir ens dóna la possibilitat de connectar amb nosaltres mateixos, jo almenys ho entenc així. I potser, és per aquesta raó que penso que està molt bé deixar-se anar i endinsar-se en les emocions, totes.

I en vosaltres mateixos, què us genera la vostra música?

R: Bé a banda del plaer de crear, tocar i gravar-la, doncs com a qualsevol oient que escolta quelcom que li agrada: emocions, sensacions, imatges…

J: A mi m’emociona, em fa feliç, em fa plorar, em posa a 1000 i em deixa buit.

K: A mi, generalment, la música d’iou3R sol generar-me emocions més aviat fosques. Això no vol dir que dins aquesta foscor no hi trobi espais de llum i bellesa. Sigui com sigui, el que iou3R em fa sentir, m’ho gaudeixo, i no saps de quina manera (Riures).

Per cert, més enllà de iou3R participeu també d’altres projectes, oi?

J: Jo tinc un projecte de música drone/ambient anomenat thëm. Ara mateix estic provant cosetes per veure si algun dia puc treure alguna gravació

R: La meitat dels concerts que hem fet iou3R i totes les nostres cançons, han estat robades a thëm.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *