Inspira: “Intentarem fer millors cançons i més fidels a la situació emocional del moment”

Després d’un parèntesi de set anys, els Inspira tornen a recordar-nos els millors temps viscuts per encarar-nos a nous molt millors. Qui sap si entre les parets dels millors bars. Parlem amb l’ànima del grup. Jordi Lanuza, sobre Acaba i comença (Bankrobber, 2022)

Evidentment, tot acaba i comença. I comenceu homenatjant el Bar Vinil. Que no ha passat en aquest racó de Gràcia?

No ens hem deixat res per provar dins d’aquelles quatre parets taronges. Han estat setze anys molt intensos (vam obrir el bar quan jo en tenia 29) que han marcat tota una generació de músics i diferents artistes del país i que avui dia, tenim la sort que el bar continua mantenint la seva essència amb el Gustavo i la Cristina, que eren antics clients del bar i van decidir continuar amb el projecte, tal com era. Això fa que puguem continuar brindant i celebrant la vida en aquell indret que ens ha vist créixer.

Acaba i comença segueix, perfectament, la línia del títol. Tot acaba (“La teva memòria”, “Mentre cauen els demés“) arriba a l’equador amb el títol i llavors tot comença: “Una nova vida”, “Espiral ascendent”… Potser és una percepció personal, però hi havia alguna cosa d’aquesta a la composició i tria de les cançons?

Doncs no hi havia la intenció inicialment, però en muntar la llista de cançons, vam veure que elles mateixes donaven també, un sentit al títol. El que si era intencionat és que acabés el disc amb la cançó amagada “L’Espiral ascendent”, que ens deixa en un mirador amb unes vistes optimistes i elevades.

Potser aquest Acaba i comença és un canvi de rumb? El proper disc d’Inspira sonarà completament diferent?

La veritat és que no sabem cap a on anirà pel que fa a sonoritat, però sí que intentarem fer millors cançons cada vegada i més fidels a la situació emocional d’aquell moment. El que busquem en cada disc és tenir cada cop més recursos tècnics i creatius per poder millorar a cada pas que fem.

Parlant de situacions emocionals, Acaba i comença és un disc de “confinament” o ja venia de lluny?

El disc l’anàvem a gravar just quan va esclatar la pandèmia, però a l’haver esperat fins a juliol del 2020, vam poder fer alguns canvis condicionats per tot el problema social i personal que tot allò portava. També vam tenir la sort de comptar en aquell moment amb el Víctor Garcia, que va venir a ajudar-nos amb la sonorització. A més a més es va encarregar del mastering posterior. Si haguéssim anat abans, no hauria pogut venir per motius d’agenda i li estarem eternament agraïts.

Inspira ha estrenat el seu nou disc: Acaba i comença

Cinc (o set, segons es miri) anys després, torneu, I torneu amb un disc en directe. Per què un directe i no un estudi?

Vam treballar les cançons amb el Pau Vallvé abans d’anar a gravar-les a la Casa Murada. Això ens va permetre tenir-les prou rodades per anar a l’estudi, tocar-les en directe i poder així captar l’essència de la banda sense cap artifici, que sonessin de la manera més natural possible. Va ser una gran experiència poder estar a l’estudi tres dies tancats gravant tot el dia, menjant i dormint allà amb tot l’equip. Això es capta al disc i és una cosa que mai havíem pogut fer abans. Una experiència molt enriquidora en tots els sentits.

Són quinze anys de banda amb aquest petit hiatus, com ha anat el retrobament?

Sempre hem estat en contacte i excepte el Cristian Diana (guitarra elèctrica), que va deixar la banda el 2019, no hem deixat mai de fer coses a escala musical, així que ha estat un retrobament molt natural des de l’inici. Per la meva part, tenia moltes ganes de tornar a tocar amb ells i poder tornar a sentir aquella energia dels directes, ja que els últims concerts que vaig fer, anava jo sol amb la guitarra presentant el meu disc en solitari Com a casa (Bankrobber, 2018).

Sou ambaixadors de tota una generació de bandes (i d’un so) del primer mil·lenni musical català… Per què sembla que avui en dia, costa que apareguin i s’escoltin bandes? És l’era dels solistes?

Ostres, ambaixadors sona un pèl massa gran (riures), però suposo que formem part d’una generació que ha escoltat molta música d’arrel anglosaxona i això ho hem traslladat a un so propi i amb una certa personalitat pròpia, que amb els anys hem anat depurant i evolucionant cada cop més. La veritat és que avui dia hi ha molta gent jove fent molt bona música i això és bastant alentidor.

Com es treballa amb el Pau Vallvé? I en què es nota al disc?

El Pau i jo som amics des de fa 25 anys. Vam començar a tocar amb bandes a l’adolescència. Ell tocava la bateria i jo el baix amb una banda de rock metall que es deia Experiment Zero. Des de llavors sempre hem tingut una molt bona connexió personal i musical que ens ha acompanyat fins avui dia. Ell ja va produir algunes cançons del Cova Placenta (Cydonia, 2008), Escapistes (Amniòtic Records, 2010) i Amunt! (Amniòtic Records, 2013). Sempre m’ajuda el seu punt de vista per acabar d’arrodonir les cançons i aquesta vegada ha tornat a passar. Es va donar la situació que tenia els temes, però no acabaven de tenir la forma definitiva, així que la seva visió de productor ha estat crucial pel disc.

Text: Laura Peña / Fotos: Tini Riera