Habla de Mí en Presente: “La manera de treballar més fragmentària, ens ha servit per trobar el nostre so”

Amb un missatge molt vitalista i acompanyats de la tecnorumba Habla de Mí en Presente presenta: Vivir más (Halley Records, 2022). Un àlbum on han trobat el seu so de la mà de la rauxa sensible.

Com es va formar el grup?

Rémi: Ens vam conèixer a Berlín fa uns deu anys quan estàvem estudiant. Vam començar a tocar pels carrers i els bars de Berlín.

Estàveu estudiant música?

R: Estudiar música no. Jo sí que he fet classes de violí, vaig començar amb quinze anys. El Jona també. De fet, ell ve d’una família de músics.

Pau: A mi m’han ensenyat ells.

Max: Jo he fet classes de piano. El Jona té molta formació, encara que no hagi estudiat música, ell ha estudiat so de cinema a la Universitat de Babelsberg que per poder entrar has de saber tocar el piano i harmonitzar molt bé. Ell és qui ha produït el disc. Tant el Blay, el Rémi i el Jona toquen, els tres, molts instruments.

Durant la pandèmia vau treure la versió que vau fer del tema ‘Dolerme’ de la Rosalía…

M: Jo quan va sortir aquest tema a casa meva amb el Juan Luis que també és un noi que treballa amb el Pau al Pumarejo ens vam ficar a tocar-la perquè és un temazo. Llavors vaig veure que el EJ Marais va penjar un story dient que estaven treballant en aquest tema, els hi vaig dir d’ajuntar-nos i vam anar amb el Pau a l’estudi i així va sortir. Trobo que va quedar molt equilibrat el bedroom pop que té EJ Marais, juntament amb la nostra energia més activa i dinàmica.

Quin ha estat el camí que heu fet per trobar el so actual de Habla de Mí en Presente?

P: Jo crec que Rumba com a tal no hem fet mai. Hi havia els instruments propis de la rumba però no era rumba. Jo que soc el més rumbero de tots i tampoc he tocat mai rumba; el que feia és el ventilador. Jo crec que sempre tocàvem la tecnorumba a nivell d’estructures, a nivell de tensions i després drops, etc. El que passa és que ens imaginàvem tots els sons i la instrumentació que no hi era, a nivell pràctic. De fet, durant uns anys tocàvem el calaix, la guitarra, veu i el violí però ens imaginàvem el quic electrònic, ho portàvem a l’escenari com si estigués allà i crec que amb el temps ho vam anar incorporant. El que imaginàvem ho vam portar a la realitat a través de la producció i cadascuna de les vegades que anàvem a l’estudi, pensàvem que ara podíem ficar el que havíem sentit i portar-ho al directe.

R: Al principi era només una manera de tocar i ara és un so, la tecnorumba.

M: Primer es va afegir el baix. Després vam posar el bombo electrònic. I ara pel nou directe que estrenarem a l’abril portem sintetitzadors, tota una wall of sound. Esperem que això i la nostra posada en escena arribi. Nosaltres realment som un grup de directe, estem molt orgullosos d’haver trobat el nostre so, però som de directe. Tenim una anècdota en la qual el Rémi, crec que era el 2016, deia que fèiem tecnorumba, com que se li va ocórrer aquest concepte. Després investigant vam veure que Camela ja havia utilitzat aquest concepte, però nosaltres no ho sabíem.

Fotografia de família de Habla de Mí en Presente

Llavors vau conèixer aquest concepte posteriorment…

P: Sí, no érem conscients. Aquest terme entre nosaltres el va encunyar en Rémi que no havia escoltat mai Camela.

R: Fa poc vaig buscar també tecnorumba al Youtube i em va sortir un músic Italià.

M: El nostre so no es veia molt representat enlloc i, en canvi, ara sí que sentim que hi ha com una onada de revisitar el so com per exemple C.Tangana o  del flamenc més modern com la Queralt Lahoz o el Califato ¾. Hi ha alguna cosa de la manera que arriben a la música que ens veiem identificats. Al final quan entres en un recorregut mires al teu voltant i veus les coses. A nosaltres ens agrada tota mena de música i cadascú de nosaltres escolta música molt diferent entre nosaltres.

P: Això crec que és molt important i ajuda a crear, són referències creuades de cinc persones molt diferents.

A l’hora de crear com treballeu?

P: El Max per exemple fa les lletres. Una mica cadascú aporta el que té en el moment, però sí que sempre creem junts, ens agrada nodrir-nos de l’energia dels uns i els altres.

M: Les idees neixen junts i després es poden desenvolupar més individuals. El Rémi treballa sobre uns acords que potser hem començat a tocar i posteriorment ho posem tots en pràctica. I el Blai i el Jona també influencien de la mateixa manera les idees.

Què voleu transmetre amb Vivir Más?

P: En general les nostres cançons moltes vegades parlen de dualitats perquè estan dins nostre. També reflexionem al voltant dels contrastos, les pors que tenim dins, inquietuds i passions. Vivir más és més una pregunta que una solució.

M: Vitalitat, alegria de viure. El vam començar a compondre a principis de març de 2020 i de sobte va arribar el curs d’esdeveniments que ja coneixem. Hem estat durant aquest temps fent l’àlbum, i treure ara un treball que es diu ‘Vivir más’ i dir-nos Habla de mí en presente té més sentit que mai.

Al disc hi ha un tema que es diu ‘KSA’ juntament amb MEMÉ. 

M: De fet, és el tema més antic que surt nostre a l’àlbum. És un tema que toquem des del 2015. Quan el vam decidir gravar ens venia molt de gust una col·labo i veiem que necessitava unes barres ben fortes. Coneixíem a la Belén i ella encara no havia tret cap tema. A la primera demo que ens va enviar deia lo de “El patio de mi casa” i això ho vam convertir en l’estrofa. També la nostra manera de crear està molt influenciada per la fragmentació d’Internet i d’imatges diferents.

Habla de Mí en Presente tocarà el dia de Sant Jordi a la Sala Wolf

Com ha sigut treballar des de la distància?

P: Vam començar treballant gravant-nos i enviant-li al Jona. Vam gravar a la sala Salamandra de l’Hospitalet. L’espai de creació ha estat d’uns dos anys en total. Nosaltres sempre hem sigut una banda de directes, sempre estàvem tots a Berlín i tota l’estona estàvem tocant. De cop, el procés ha estat totalment diferent de gravar-nos i enviar-li al Jona des de la distància. Crec que ha estat molt interessant, ja que això ens ha permès tenir més temps per la producció.

M: Ens ha servit per trobar el nostre so. La manera de treballar com més fragmentaria millor. Que el Jona s’hagi encarregat de la producció des de dins ens ha servit, a més de fer un procés llarg de maceració, per trobar el nostre so. Ara, per exemple, sí que tenim ganes que el proper àlbum sigui una cosa més visceral perquè això també representa l’essència del grup. Sempre hem estat viscerals i passionals, però encara no teníem el nostre so. El que tu escoltes a Spotify fins ara eren o col·laboracions amb altres persones o coses de directe que no estaven madurades. És com que hem arribat a l’essència del que volem i de tot el que ens havíem imaginat. A partir d’aquí tenim una autopista molt llarga per continuar fent cançons que és el que no parem de fer. Ara estem preparant un directe brutal pel disc i d’alguna manera ens l’estem prenent com si fos l’últim de les nostres vides tot i que ja tenim algunes cançons pel proper disc.

P: A més, personalment, ha estat intens fer aquest procés per separat, però a la vegada, ens posa molt feliços tot el que ve ara i estar junts.

Què és el que heu volgut mantenir?

P: La nostra manera d’expressar-nos és a través de la rauxa. És la nostra essència, però per on hem nascut. Des del principi que vam començar a tocar i ho fèiem a bars de col·legues, sempre hi ha hagut això de viure. La rauxa pot tenir una forma de ventilador i palmes tocades en un bar o tenir la forma d’un club a Berlín amb tecno ben fosc. Al final és la connexió i l’èxtasi de la rauxa des d’on ens curem, on connectem i obrim l’aixeta.

On presentareu el disc?

M: Una cosa que ens fa molta il·lusió és que estrenarem el disc a Berlín el 21 de maig al lloc on vam començar a tocar, el Rémi i jo ens vam conèixer, el Jona va començar a fer música per Teatre… i es diu Volksbühne. Ens fa moltíssima il·lusió perquè tot i haver nascut a Berlín com a grup, aquest àlbum tots excepte el Jona l’hem fet aquí. També ens fa molta il·lusió tocar el dia de Sant Jordi aquí a Barcelona dintre del Cruïlla de Primavera. Tocarem a la Sala Wolf i serà un concert molt familiar.

Com heu treballat el directe?

P: Hem canviat moltes coses, serà un upgrade, amb molta més força sonora. Abans ja hi havia la força escènica, ara encara més i més força sonora.

M: És un espectacle com no l’hem fet mai. Nosaltres hem tirat molt amb la nostra energia que és molt intensa i molt alta. Ara ens hem rodejat d’un equip increïble de persones que ens estan ajudant a portar aquesta energia a un nivell més alt.

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Celina Martins