Guasch, Calafell i Galante: Tres a la vora del foc

Els versos de la Mireia Calafell i en Pol Guasch conflueixen amb la música del piano de l’Adriano Galante de Seward, un dels projectes més fascinants del nostre ecosistema sonor. Convergència de mons que ha eclosionat a l’espectacle ‘Nosaltres, foc’ que després de l’èxit del dia 5 de maig al Sala d’Assaig de l’Orfeó Català (Palau de la Música), repetirà al mateix espai el proper 20 de maig.

Recordeu la primera vegada que vau saber lxs unxs de lxs altres?

Pol Guasch: Amb la Mireia, ens coneixem des de fa uns quants anys. Va ser en un recital on ens van convidar als dos: allí vam coincidir i crec que els dos vam veure que teníem moltes coses a fer plegats per endavant. En el meu cas, amb l’Adriano ens vam conèixer a través d’un projecte que vam comissariar des de la productora La Sullivan, de què formem part tant la Mireia com jo. Un projecte ben bonic que es diu ‘Viatge a Mart’. Va ser aleshores quan també vam veure que podíem teixir moltes coses junts.

Hi ha algun projecte similar que us hagi servit d’inspiració o referència?

P.G.: Crec que, de fons, batega l’experiència de l’Adriano i el seu vincle amb el col·lectiu d’acció sonora, performance i cançó lliure, Seward. A part de ser poeta, també, l’Adriano ha treballat amb la performance i la poesia dita en veu alta, amb la improvisació i amb l’acció sonora. També l’experiència de la Mireia, que amb la violoncel·lista Björt Rùnars, tenen un espectacle poèticomusical anomenat Varosha.

En el seu aspecte més ampli, què aporta la música a la poesia?

P.G.: Diria que una altra exploració del ritme, les imatges, les cadències, el to. En contrast o diàleg amb la música, la poesia pren una altra volada. Ni millor ni pitjor: és la possibilitat d’explorar-la des d’una altra deriva, d’iniciar un altre tipus de viatge. Treballem amb la improvisació, però també amb l’assaig i el guió: es tracta de veure què col·lideix, què reacciona, què s’encén. De donar noves i altres vides a la paraula més enllà de la tinta o la veu que les diu.

Calafell i Guasch a l’últim espectacle al Palau de la Música

Què diríeu que us uneix?

Mireia Calafell: Ens uneix una manera de fer i entendre la poesia, la posada en escena. Va ser fàcil concretar la forma de ‘Nosaltres, foc’ precisament per això. En Pol i jo compartim, a més, la manera de fer i dir els poemes, també els temes que ens preocupen. Per aquest motiu, els versos dialoguen tan bé. Amb l’Adriano, l’empelt va ser molt fàcil: és una persona que sap escoltar, sap afegir-se a la festa improvisant i afegint capes, textures. És el que ha fet sempre com a músic, i ara en Pol i jo tenim la sort de poder recitar en els paisatges sonors que crea.

Quins temes apareixen a ‘Nosaltres, foc’?

M.C.: Nosaltres, foc és una combinació del darrer poemari d’en Pol, La part del foc, i del darrer que he publicat, Nosaltres, qui. El punt de partida és que som entorn del foc, som paraula i som relat, i pregunta. Ens imaginem que una veu que ve d’un temps altre ens pregunta qui som, i cada resposta permet un itinerari possible a través de temes com l’escriptura, l’amor, el desamor, les violències, el dol i el desig. És així com s’estructura el recital.

Prepareu res especial per l’espectacle del Palau de la Música?

M.C.: Serà la primera vegada que fem la lectura a Barcelona i, a més, tindrem el millor dels escenaris, gent estimada entre el públic, i un piano de cua. Aquesta combinació fa que ‘Nosaltres, foc’, al Palau, vingui amb ganes de cremar-ho tot.

Text: Esther Bonjorn / Foto: Jaume Olsen