LA FOTO DE LA SETMANA. LILA DOWNS

Quantes vegades ens fixem en un artista per la seva imatge, per com es presenta. Després potser ja vénen consideracions d’un altre tipus: si t’agrada com parla, com es mou, com canta, com toca,… La imatge ho és tot, més amb l’obsessió d’avui dia pels selfies i les xarxes socials.  A part de la imatge, el caràcter i la personalitat és el que a mi (i crec que a qualsevol fotògraf) ens atrau i ens crida enormement l’atenció. Són coses que es tenen o no es tenen. Això és el que va passar quan vaig retratar a la cantant mexicana Lila Downs, una dona amb caràcter i personalitat com poques. Com se sol dir: “omple la pantalla”. Mai no he arribat a entendre massa aquesta expressió, però pot ser una barreja entre fotogènia i magnetisme.

La cantant mexicana Lila Downs en tota la seva esplendor. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

La mexicana estava de gira presentant un disc que es deia Ojo de Culebra  (EMI, 2008) i estava molt contenta perquè durant un temps de crisi va perdre la veu i la va recuperar gràcies a l’ajuda d’una xaman. Era 2009 i en aquells dies l’enyorada Chavela Vargas (que encara estava viva) havia designat a Downs com la seva successora. Ens va explicar que hi havia hagut companyes i companys de gremi que li havien retirat la paraula per aquesta revelació de Vargas declarant-la la seva hereva oficial. Deia, però, que això ja ho decidiria el públic: l’art de cantar rancheras estava molt disputat. També va parlar de com al seu país hi ha llengües indígenes que s’estaven perdent i ella, com a activista, les anava recollint en les seves cançons.

Així doncs va arribar el meu torn, i tot i que no ens trobàvem en un lloc que acompanyés massa (un hotel del Poblenou) amb la seva presència i el “Mantón de Manila” de color groc cridaner ja teníem una gran foto.

Text i foto: Xavier Torres-Bacchetta, editor gràfic de Música Dispersa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *