Flashy Ice Cream: Resacón a Sabadell

Si a la situació d’incertesa de 2021 li sumes estar vivint entre Londres i Sabadell molt probablement Hangover (Delirics, 2022) sigui un bon reflex. Després de Don Gelatto, el grup sabadellenc Flashy Ice Cream, presenta la seva cara més trencadora.

Com heu rebut la sortida de Hangover?

Sneaky Flex: Molt bé. Tampoc ha sigut un boom tan heavy, però sí que la penya l’està escoltant. Hi ha penya que ens està dient que li ha agradat molt i que hem canviat bastant. Jo crec que la gent ha notat més qualitat en tot, bàsicament.

P.Giancana: Sí, a la penya li ha molat. Al ser més diferent costa més d’assimilar. No és un disc tan fàcil, com per exemple Don Gelatto.

Des que vau començar la música urbana va tenir un boom i així segueix.

S.F: Sí i a més cada cop hi ha més penya que s’anima a cantar aquí a Catalunya, a començar projectes i jo crec que el moviment està creixent. Queda molt perquè faci el canvi a algo més heavy, però jo crec que la penya ho està vivint més aquí i l’estigma del català és pràcticament inexistent. Ara la penya escolta música en català i li sona familiar, li comença a molar més.

Diríeu que cada cop s’ha apropat més al mainstream…

S.F: Sí, de fet la Telecogresca  és un exemple d’això. És un festi a què sempre han anat més grups tipo Txarango, que segueixen estant, però ja comença a haver-hi grups urbans en el cartell.

P.G: Al final és inevitable quan tens un públic. Hi ha molts moments que s’ha desprestigiat una mica de dir: “Tu no vens amb banda, et pago una merda”. Ara s’està començant a valorar fora de Catalunya. Si es valora fora, aquí també. Per exemple, C.Tangana, un tio que ve del trap et fa un disc com de folklore, on fa tota aquesta herència, la renova i de cop ho rebenta.

S’utilitza l’etiqueta de música urbana per englobar molts altres estils…

P.G: Realment sí, però clar és una mica xungo catalogar què fa C.Tangana. Fa la seva música. Quin estil fa el Morad? No t’ho sabria dir tampoc. Crec que ara mateix és molt difícil catalogar un artista. El més fàcil és dir són rapers o fa música urbana per no cagar-la que flipes.

Dins del grup compteu amb un dissenyador gràfic. Creieu que és important com mostres la teva música?

P.G: Sí, en Turú. És crucial, per nosaltres i per tothom és molt important. Crec que hi ha una cosa bastant important dintre de la música urbana i és que et representes a tu mateix. La penya no jutja un grup tipo els Beatles, no jutja la imatge que té en conjunt sinó que et jutja a tu com a persona.

S.F: Sí, a la música urbana s’integra més el fet d’expressar amb la imatge, en arribar a la penya a través de la imatge. Si tens una mala imatge o una imatge amb la qual la penya no arriba, no connectaràs. Has de ser creïble i representar una imatge en concret.

P.G: La teva imatge forma part de la teva música. La penya ja no només jutja la música que fas, com quan abans que hi havia discos i la penya simplement es fixava en la música. Hi havia artistes que la gent no sabia ni quina cara feien. Ara, de fet, és més difícil. Actualment, hi ha artistes que treuen un tema que és una merda però només per la imatge, el rotllo, com es mostra i com es ven, pot rebentar-ho.

S.F: També et dic que les xarxes socials influeixen que flipes. Abans hi havia un cert misteri amb els artistes. Les imatges que t’arribaven eren en una revista, era l’única imatge que veies. Després havies d’anar a un bolo i veure-li la cara. Ara estàs constantment rebent inputs dels artistes que escoltes.

DAAX, P.Giancana, Sneaky Flex i C.Turú formen els Flashy Ice Cream

També li heu donat molta importància als visuals, qeu com el disc, els vau gravar a Londres.

P.G: Vam estar vivint durant uns mesos durant el 2021 i a l’hora de crear tota la part visual, ens va influenciar molt el fet d’estar allà i conèixer gent. També ens va influenciar a l’hora de compondre les cançons. Per això vam decidir anar a gravar tots els visuals a Londres. Tret d’un, tots estan gravats allà.

Així, allà també vau compondre?

S.F: Alguns temes sí, però allà no teníem un estudi prou bo per gravar. Havíem de gravar amb l’altaveu i després ho havíem de gravar bé aquí. Anàvem venint i tornant perquè teníem bolos i així anàvem fent. Quan veníem cap aquí aprofitàvem el viatge per gravar

I us ha influït en la proposta?

P.G: Sí, el rollo del disc és bastant british en si. També ens han influït molts artistes que hem mamat que són d’allà. Des del punk amb bandes de com The Clash o Sex Pistols amb aquesta visió non future a penya com Slowthai o l’escena de drill que s’ha creat allà també.

Quins altres noms han influenciat la creació i gravació de Hangover ?

S.F: També un noi Italià que es diu Blanco i sobretot el fet de treballar amb uns productors, com un xaval d’aquí que es diu Lowis que té un grup de música propi que es diu Curos. Fan un rotllo molt alternatiu i hem produït els temes amb ells des de zero.

P.G: Al final ens ha influït el fet de treballar amb productors que potser de primeres nosaltres no haguéssim dit anem a fer-ho així. Però sortia de manera orgànica i diem bua que guai.

Quan vau començar a escriure Hangover ?

P.G: El tema més antic és el de ‘3 anys’ que el vaig escriure en 2020 i la resta durant 2021. Vam voler treure’ls tots perquè no se’ns quedin guardats en un calaix, hem preferit bolcar-ho tot en aquest àlbum i, a partir d’aquí, sang nova. No són els temes més comercials del món, però a qui li hagi de molar li molarà i a qui no, el que traurem ara.

El tema ‘Berlin’ recorda al tecno dels 90’ d’Alemanya. Us mola tota aquesta moguda?

P.G: ‘Berlin’ va ser bastant risa perquè el vam crear quan estàvem fent birres i cap a les dotze i mitja estàvem amb el Lowis. Vam dir: “anem a l’estudi” i vam estar escoltant coses Underworld o The Prodigy. Va ser el Lowis que va anar fent i a les tres ja teníem acabat el tema.

S.F: I va canviar zero després.

P.G: Ho vam gravar com molt malament, escoltant la música pels bafles i cantant. Pràcticament va ser així. Després, el vam tornar a gravar bé.

Va ser el tema que vau compondre més ràpid?

P.G: No diria el més ràpid perquè tots han sigut d’un dia. Tampoc li hem volgut donar moltes voltes perquè ja ens ha passat amb altres temes de treballar-los més i que acabin perdent “l’essència”. Al final ha sigut una mica això.

Al tema de ‘Cops’ parleu d’una generació d’artistes que com dieu: “Heu fet molt amb molt poc”

P.G: Som una generació que hem pillat per totes bandes. Hem vist el que va ser la primera crisi, que ens va pillar estudiant, però la vam viure. Després semblava que tot anava més o menys bé, vam començar a fer aquesta música però ha sigut un camí bastant xungo.

Perquè un festival com la Teleco arribi a programar-nos, ha costat. Més tard, va venir la covid i falta de feina…

S.F: La nostra generació té molt poques oportunitats. Costa que ens donin un cop de mà. Ens segueix costant ara.

Aquest cop les lletres són menys festives no?

S.F: Ens ha condicionat l’època en la qual hem fet aquest àlbum. Crec que no ens ha sortit fer una cosa més festiva perquè tampoc hi havia festa. Jo, hi ha hagut moments d’aquest any que perdia l’esperança i crec que això s’ha manifestat una mica perquè ens ha complicat la vida en tots sentits. Ara, per exemple, estem treballant en un tema que ja té un altre vibra. És bastant més “festiu”.

I ara què?

S.F: Aquest estiu se viene picantón. Traurem una colabo amb The Tyets pròximament, i amb noves promeses femenines de Catalunya.

 

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Èric Altimis