“FILTHY RICH” ES QUEDA CURT PER DESCRIURE JEFFREY EPSTEIN

JEFFREY EPSTEIN: FILTHY RICH
Lisa Bryant
Netflix

Veient els quatre episodis del documental Jeffrey Epstein: Filthy Rich és inevitable pensar que el títol (“ric fastigós”) és una expressió que es queda molt curta per entendre el que va ser Jeffrey Epstein: un multimilionari pedòfil que va obligar a centenars de noies (algunes de només 14 anys) a prostituir-se, traficant amb elles i violant-les i que va utilitzar el seu immens poder per mantenir-se impune davant un sistema judicial que protegeix al més ric. Si no us ve de gust sentir frustració i ràbia no és el vostre documental, però pels que vulguin descobrir les clavegueres més pudents del poder nord-americà el podeu trobar a Netflix.

El tractament que fa del tema la directora Lisa Bryant és molt exhaustiu, recollint tota la informació que hi ha sobre el cas i donant veu a totes les parts (o almenys aquelles disposades a parlar). Però qui s’emporta més protagonisme a banda del ja difunt Epstein són les víctimes de les seves agressions sexuals. Dones que durant molts anys han viscut entre la por i la culpa i que tenen la valentia de parlar del que van viure, exposant-se davant de les càmeres i convertint-se en la part més interessant del documental.

L’altre gran interès és el de la connexió d’Epstein amb altres personalitats públiques, com l’actual president Trump, l’expresident Clinton o el príncep britànic Andrew. Justament aquest mes l’organització de ciberactivistes Anonymous publicava una llista de famosos que figuren en l’anomenat Petit Llibre Negre de Jeffrey Epstein, que reforça l’estesa teoria que diu que Epstein no es va suïcidar, sinó que va ser assassinat per evitar que difongués certes informacions en el seu judici. Però tant amb el tema dels draps bruts d’altres famosos com amb el de l’hipotètic assassinat, Filthy Rich aconsegueix no ser excessivament sensacionalista i es limita a presentar la informació i la visió de les fonts.

Només en el tractament de les víctimes hi podria haver alguna crítica de morbositat perquè les seves imatges de joves es repeteixen una vegada i una altra, però aquest és més un problema d’allargar quatre capítols el documental que no una manca de respecte. Les quatre hores d’audiovisual requereixen d’una gran quantitat de plans de recurs, com també ho són les espectaculars localitzacions que es mostren amb plans zenitals característics de l’estètica de Netflix. Aquests ajuden a l’espectador a situar-se en l’espai, cosa més fàcil que en la cronologia, ja que l’estructura és una mica confusa pel fet que les històries de les supervivents són totes similars i les investigacions avancen i retrocedeixen irregularment en funció d’interessos i influències.

Jeffrey Epstein: Filthy Rich mai acaba d’explicar la forma concreta com Epstein va aconseguir la seva fortuna que s’estima d’uns 500 milions d’euros perquè el focus d’atenció es posa en com va utilitzar el seu poder. I el que acaba mostrant és com un home narcisista i sense escrúpols que se sent com un Déu de tant ric que és pot arribar a destrossar la vida de centenars de noies, les veus de les quals havien estat silenciades. I si el documental ajuda a més supervivents d’agressions sexuals a alçar la veu com ho han fet elles per derrocar monstres com Epstein, l’esforç dedicat a crear-lo ja haurà valgut la pena.

Text: Jan Romaní
Foto: Arxiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *