Els temps tornen a canviar. Fetus i Jaume Arnella

Fetus s’han apoderat del repertori de Jaume Arnella i l’han portat a la taverna prenent una efervescència insospitada. Convergència de mons encapsulada a Sota, cavall i rei (Bankrobber, 2021). Reunim a Adrià Cortadellas, cantant, guitarrista i eix creatiu dels punks de la Bisbal de l’Empordà, i la gran institució i llegenda del nostre folk. És l’hora amics, és l’hora de cantar i ballar encara més alt si és possible.
Fetus feat Jaume Arnella

Com vau contactar amb en Jaume?

Adrià: Ho vam fer a través d’en Carles Belda. Bé, de fet, hi vaig contactar abans, per presentant-nos com un grup que feia versions punk de les cançons de Jaume Arnella, però no va anar més enllà. Llavors, en Carles ens va posar en contacte, i tot va anar fluid.

Per què us vau fixar en el repertori d’en Jaume Arnella?

A: Després d’editar 2 discos de temes propis, volíem aprendre a fer algun altre tipus de cançons i pensant, pensant, vam dir: estaria bé alguna versió, i un dia anant a Lleida per un concert, vam escoltar un dels discos de Pop a la Catalana i va sonar “La timba de les cartes” i ens va captivar. Tots la coneixíem, però ens va enganxar. I en Telm (Tarridas) va comentar que el seu pare n’era molt fan i vam anar entrant en el repertori. La cançó també ha donat títol al disc Sota, cavall i Rei. Vam començar versionant “Les rondes del vi” i van anar sortint més, i en veure que eren tantes, vam decidir publicar un disc sencer dedicat al Jaume Arnella. Potser fins i tot hi ha una segona part algun dia!

Els sons d’uns i altres són ben distants…

A: Al final la tradició oral  del folk ho és tot, per una qüestió estilística i el mite de la taverna, hi ha molta connexió amb el Jaume perquè també ens agrada explicar històries com ho feia ell.

Aquesta tradició oral musicada catalana, teniu la impressió que s’ha perdut?

A: Per exemple el Tradicionàrius en aquest sentit fa una grandíssima feina, personalment, el fet de versionar l’Arnella, ja ens ha animat a continuar. Ara mateix acabem de versionar part del romanç de “El Rellotger de Creixells”  i també hem adaptat text de “La balada del sabater d’Ordis” i ens ha ajudat a oxigenar el nostre llenguatge musical. Si és per la nostra banda, no es perdrà.

I tu Jaume, que vas pensar quan els Fetus se’t van apropar i et van dir que volien fer un disc de versions de les teves cançons? Sabies qui eren els Fetus?

Jaume Arnella: No, no que va. Em sonaven d’haver anat un dia a la Bisbal (de l’Empordà) i algú me’n parlés, però no sabia que existien…i quan em van escriure i em van dir que eren un grup de “garatge” que volien fer un disc de versions meves, em va encantar la idea. Hi ha altres grups que han fet versions de peces meves, però tot un disc, cap altre. Estic molt content amb el disc. Ningú mai abans havia fet tant de cas al meu repertori.

 

Adrià, com va anar la selecció de cançons? El repertori de Jaume Arnella és molt ampli

A: A priori va ser fàcil… Nosaltres ja tenim cançons que parlen de bars i que sonen a vi i taverna, però al final, les maneres d’explicar les històries d’en Jaume són una mica les mateixes que fem servir nosaltres. El so del “garatge” ens ho permet fer, tot i que hem hagut de retallar les lletres d’algunes cançons per seguir sent fidels al nostre so i manera de tocar. Al final vam triar les que més ens agradaven… És el millor criteri!

Jaume, quina és la peça que millor els ha quedat d’aquest nou “Sota, Cavall i Rei” dels Fetus?

J: El “Romanço d’en Quico Sabaté” amb el seu so ha quedat de meravella. L’he cantat tantes vegades i a tants llocs diferents i sempre n’he tingut una resposta molt positiva, i ara, veure que jovent com ells, que l’agafen i la toquen al seu aire, a mi m’encanta. En aquesta cançó en concret, hi ha uns referents llibertaris que a mi m’han influenciat molt i veure que ells ho respecten, em fa content. Els temes que més m’han sorprès són “El dissabte a la nit” i també “Fèlix i les meravelles”.

Endinsant-nos en el tema de la reivindicació de causes socials, creus que el so que practiquen els Fetus, ajuden encara més a reivindicar-les?

J: És clar que ajuda. Tot el que tu fas no té repercussió, et desanimes, però si algunes coses de les quals fas, les agafen gent jove i les tiren endavant, això anima molt. Dalt de l’escenari, reclames el dret a existir com vulguis i els referents són els que són. A més, els sons barrejats i gens dogmàtics és el que volem explicar. La cosa aquesta de l'”escudella barrejada” en música, m’encanta!

Adrià, us agrada que us comparin amb The Pogues?

A: Ens encanta! No és que ho busquéssim, però ja que ells van enriquir el punk amb cançó tradicional, ens sentim orgullosos d’haver fet el mateix amb la cançó tradicional catalana. No estem segurs de si s’ha fet abans, però en tot cas i de cara al proper disc ens agradaria enriquir encara més aquest tipus de so. Tota música que puguem fer fa bullir més l’olla!

Text: Laura Peña / Foto: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *