Ferran Palau, pura joia

El cantautor de Collbató publica avui per sorpresa el seu nou disc, Joia, treball en què abandona la metafísica per aproximar-se al folk dels seus inicis en solitari. Un disc amb nom de dona i essència col·lectiva en què col·laboren bona part de les artistes del seu segell, Hidden Track.

Ferran Palau va començar 2021 publicant Parc (2021, Hidden Track Records), el seu cinquè disc en solitari.  Ferran Palau acaba el curs publicant Joia (2021, Hidden Track Records), nou capítol en la seva obra fonogràfica. Nou cançons que, per sorpresa, sense avís previ, veuen la llum avui. Nou mostrari de composicions que el cantautor (perdona’ns Ferran) de Collbató ha anat escrivint durant els darrers mesos i que han acabat de prendre forma amb la complicitat, una vegada més, de Jordi Matas, a casa seva, aprofitant matins entre les produccions de l’Anna Andreu, l’Iris Deco, la Carlota Flâneur i la Maria Hein. “He passat l’any més centrat en elles que en mi, cosa que m’ha fet molt feliç”, confessa Palau. “Les primeres cançons van aparèixer a principis d’any, fent el disc de l’Iris Deco entre l’estudi dels b1n0 a La Bisbal d’Empordà i casa de Jordi.

Ferran Palau insisteix que conèixer els b1n0 és de les coses més excitants que li han passat últimament., De fet, juntament amb en Jordi Bosch, s’han convertit en la seva banda d’acompanyament en directe quan els titulars no poden venir. Una amistat que va néixer quan l’Emili Bosch i el Malcus Codolà, els b1n0, el van convidar a cantar en el seu tema ‘BUMBUM’. “també vaig rodar el videoclip de la cançó, al costat de la Bruna Cusí. Conèixer la Bruna i actuar per primer cop al seu costat va fer créixer en mi la idea boja de fer una pel·lícula inspirada en les sectes a l’estil Rajneeshpuram, així que anava escrivint cançons amb la llibertat que em donava el fet que no havien de formar part d’un disc”.

Moment de l’actuació de Ferran Palau i TWIN a l’estrena de ‘Joia’ per la premsa especialitzada.

Totes elles

“L’Iris Deco té un talent tan descomunal que em parteix l’ànima, em sento molt a prop seu i de la seva manera intuïtiva de fer música i quan algú m’afecta tant, fa que automàticament em posi a escriure cançons. Soc molt privilegiat de tenir-la al costat”. Mentre en Ferran anava gravant amb l’Iris Deco rumiava com fer la pel·lícula. Va trucar al Carles Pons del col·lectiu Òrbita, vells coneguts per ser els responsables del videoclip de ‘See You Again’, la versió de Tyler, the Creator de Carlota Flaneur. “Em transmeten tanta complicitat i confiança que no hauria vist viable fer una pel·lícula si no els hagués conegut. Ara bé, les cançons em cremaven a les mans i em vaig adonar que fer una pel·lícula és molt més complicat que fer un disc i que necessitàvem més temps del que jo creia perquè comences a caminar el projecte”. I així va ser com va néixer Joia, un petit àlbum amb un videoclip del col·lectiu Òrbita que traça una línia entre l’univers de les sectes i la gran família, la del seu segell discogràfic, Hidden Track, que Ferran Palau té al voltant. “I que tant m’estimo. Especialment a les artistes que he estat produint, els músics que m’acompanyen i a Louise, l’Ana, la Clara i la Maria, les dones que hi ha darrere de Hidden Track. La Louise Sansom, creadora de Hidden Track i amor de la meva vida, va veure clar que havíem de vincular aquestes cançons a allò que significa Hidden Track per nosaltres: un espai de seguretat, amor i creativitat per les artistes”.

La Louise ja havia tingut la paraula Joia al cap a l’època del disc Hannah (BCore, 2011) d’Anímic, la banda que tots dos compartien, i li va tornar a aparèixer quan va escriure ‘Gem’, la cançó que obre el disc Skin (BCore, 2017) i que no fa gaire va versionar l’Anna Andreu. “L’Anna ens ha canviat la vida, sense ella i la Marina Arrufat, Hidden Track no seria el que és avui. Sincerament mai he vist tanta complicitat i amor en un segell discogràfic i no em puc sentir més afortunat de poder formar-ne part. Així que gran part del concepte del disc és idea de la Louise. Mai ens cansem de parlar d’allò que podríem fer, de mil idees i projectes i el més fort és que d’ençà que estem junts això mai ha canviat”.

Moment de la presentació de ‘Joia’, el nou disc sorpresa de Ferran Palau publicat avui.

Una estona al riu

El procés creatiu del disc, descobreix Ferran Palau, ha estat molt vinculat al Konvent i a les persones que hi viuen. “Allà he passat moltes hores gravant i produint a la meva estimada Carlota Flâneur, junt amb a l’Ildefons Alonso (bateria del Petit de Cal Eril) i el Dani Comas (baixista del Petit de Cal Eril i del mateix Ferran Palau)”. Diu en Ferran que quan són allà gravant tot funciona, tot està bé, que és com si s’endinsés en una realitat paral·lela. “Sento una calma càlida que m’aparta de l’ansietat que pot provocar tenir a les mans cançons tan especials com les seves. Poques vegades he vist un olfacte pop com el que té ella ni tampoc una manera tan clara i simple d’atrapar un sentiment en una cançó”. Per això la Carlota també està molt present a les cançons de Joia, especialment a ‘Rosa’, on també canta.

Va arribar la primavera i les responsables del Konvent, un antic convent de monges de Berga convertit en un laboratori creatiu, van convidar en Ferran a fer un concert acústic en una carpa de circ a Cal Rosal. “I de manera inesperada, durant la prova de so, em va sortir la llavor de la cançó ‘Joia’. Durant el camí de tornada a casa, conduint, em va sortir la frase ‘per fi el que em fa feliç ho tinc i vaig mar endins’”. Va ser aleshores quan tot va començar a agafar sentit. Ja a l’estiu, a Banyoles, mentre produïa el disc de la Maria Hein amb en Panxii Badii i, de nou, amb en Dani Comas, va tornar a gravar les tres cançons que obren el disc: ‘Ram’, ‘Joia’ i ‘Primavera’. “Vaig trobar que les podia cantar millor. La Maria va ser tan inspiradora que vaig sentir que era el moment perfecte per tornar a gravar-les, mentre ella dormia al sofà de l’estudi Dotze. Quan es va despertar va gravar les veus que harmonitzen la tornada de ‘Primavera’. Veure el naixement del seu primer disc va ser una experiència increïble”. La Maria i el Ferran gravaven de dia i sortien de nit, així que van dormir molt poc, però, aquest estat estrany, va ser perfecte per les cançons, tant de la Maria com les del Ferran. “També vam aprofitar per gravar les veus que ens va demanar l’admirada Marina Rossell per la seva nova cançó ‘Morir d’un llamp’”.

Moment de l’entrevista que li va fer l’Aïda Camprubñi al Ferran Palau per la presentació de ‘Joia’

“Fa poc li vaig dir al Jordi Matas que volíem publicar les cançons que portàvem gravant els últims mesos i que ni tan sols havíem tingut temps de decidir com havien de sonar. En parlàvem sovint però no acabàvem de tenir-ho clar”. Allunyant-se de les produccions que embellien els últims treballs del Ferran, aquesta vegada l’aposta va ser tornar als orígens, als sons gairebé despullats dels seus primers discos en solitari: la seva guitarra, la del Jordi, la seva veu i les segones veus de les Hiddens, que serien com petits mantres amagats. “I ja està. El Jordi és molt meticulós amb el so i va haver de fer l’exercici d’abraçar aquelles gravacions tal com eren, amb les seves imperfeccions, desafinacions, sorolls…”.

La gravació de Joia va enxampar en Jordi Matas, un dels productors del moment a casa nostra, En aquell moment el Jordi tenia molta feina, així que va acabar de fer les mescles del disc als diferents llocs on estava: a Mallorca, al vaixell tornant a Barcelona i també a casa seva, a Esparreguera. “Aquestes cançons no s’han deixat arranjar, no han volgut res del so que hem anat desenvolupant junts els últims anys. No sé, ho vaig sentir així i ell ho va acabar compartint. El Jordi és molt calmat i no li agraden les preses, en canvi jo soc un impacient. És tan important la seva mà en tot el que faig que no puc imaginar com hauria sigut la meva música sense ell i mai li podré agrair prou tot el que em dona i tot el que fa per mi. Per ocupat que estigui sempre el tinc al costat quan el necessito”.

TWIN cantant a l’estrena de ‘Joia’

Quan en Ferran va començar a pensar en el disseny del disc, va ser novament la Louise qui va tenir la idea de fer una gran foto de família amb les artistes del segell i que posessin veus al disc. “Lògicament vam pensar que havíem de fer-ho al Konvent amb la nostra talentosa i gran amiga Sílvia Poch i aprofitar per gravar allà mateix els coros a l’estudi de l’Ildefons. Amb ell vam gravar les parts corals del disc, totes a l’hora. Va ser un dia inoblidable. Res tan bonic com l’estona que vam passar juntes al riu”. Pura joia.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta