FERRAN PALAU I ANNA ANDREU. MANTENIR LA MÚSICA VIVA EN AQUESTA ÈPOCA TAN ESTRANYA

El pop metafísic dels dos artistes catalans obre el cicle de concerts del Primavera Sound, Nits del Primavera.

Aquest juny el recinte del Fòrum no va poder ser assaltat per milers de persones, els grups més exquisits del panorama internacional i guiris cridaners de metre noranta. Estem vivint el primer estiu sense festivals, i unes quantes promotores amb possibilitat de fer concerts a l’aire lliure han aprofitat per fer el seu propi cicle de concerts durant l’estiu. El Primavera Sound ha estat un d’ells, amb els concerts de Nits del Primavera en l’amfiteatre del Fòrum, amb un molt bon ventall d’artistes catalans i espanyols de gèneres i edat diversos. 

Costa tenir la sensació d’un concert normal: mascareta obligatòria per entrar, dispensadors de gel hidroalcohòlic, tothom assegut i molta distància entre les localitats,  amb cadires davant de l’escenari i senyals a les grades per guardar la distancia… Amb tot, els músics d’ahir anaven com anell al dit pel complicat escenari. Els artistes de la nova onada d’un pop català més cuidat i exquisit, conegut com a “pop metafísic”, so que té com arquitecte el productor Jordi Matas, encaixen molt bé en aquests concerts de vespre d’estiu amb tothom assegut.

Primer va ser el torn d’Anna Andreu, que va realitzar el seu primer concert en solitari. Després dels seus anys de motherfolker amb Cálido Home, Andreu ha debutat amb el genial disc en solitari Els Mals Costums (Hidden Track, 2020) aquest passat abril, i encara no havia tingut l’oportunitat de tocar-lo en directe. Ahir, va pujar a l’escenari amb la guitarra, acompanyada de Marina Arrufat a la bateria. En menys de mitja hora va poder demostrar que és una artista que val la molt pena, interpretant el seu pop cuidat i íntim, banda sonora ideal per un vespre d’estiu com el d’ahir.

Després d’una breu pausa, va ser el torn de Ferran Palau, amb el mencionat Matas al teclat i guitarra, Joan Pons (El Petit de Cal Eril) a la bateria, i Dani Comas al baix. Palau i la seva banda van hipnotitzar a tot el públic del Fòrum, un concert que va anar de menys a més, segurament perquè en les primeres cançons també molts ens fixàvem més amb les distàncies o l’estrany que és tot plegat.

Mantenir la música viva en aquesta època tan estranya”, va dir Ferran Palau en un moment del concert, i realment és del que es tracta això. No obstant, Palau va aconseguir que en moments ens oblidéssim completament de tota aquesta situaci i que només estiguéssim pendents d’ell i la seva música.

Un dels moments àlgids del concert va ser l’aparició de Núria Graham, que va interpretar “Flor espinada” del mateix Palau. Per fi la vam sentir cantar en català i, realment, també li queda molt i molt bé. Palau va interpretar majoritàriament el seu últim i aclamat disc Kevin (Hidden Track, 2020). Es ben curiosa la sensació, perquè quan es va decidir per temes més antics, com “Serà un abisme” del seu anterior àlbum Blanc (Halley Records, 2018), aquests ja van sonar a clàssics.

Ara queda a la incògnita de saber com es viuran concerts més moguts com els que ens esperen de Carolina DuranteMujeres, o Cecilio G aquesta mateixa nit.

Text: Ignasi Estivill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *