ESPECIAL BCORE. 30 ANYS D’INDEPENDÈNCIA

La discogràfica independent BCore celebra enguany -i en unes estranyes circumstàncies- el seu 30 aniversari. Aquesta xifra tan rodona és motiu d’orgull per a un segell bolcat en els sons punk i hardcore, minoritaris per definició. La seva existència és una fita sense precedents per aquestes contrades, font d’inspiració per als segells i col·lectius DIY més joves. L’ideòleg i fundador és Jordi Llansamà. Bcore -originalment B-Core, jugant amb les matrícules dels vehicles a Barcelona- va néixer a l’antiga perruqueria de la seva mare, al barri de Les Corts. L’oficina amb botiga a Gràcia va arribar molt més endavant, fa uns 10 anys. Volien estar a peu de carrer i funcionar com aparador i punt de trobada para bandes i públic.

CORN FLAKES 1992

Corn Flakes

Quan comença tot plegat? La seva porta d’entrada al punk va ser Ràdio Pika i el seu primer concert de Decibelios amb la seva colla d’amics. Un concert dels catalans Corn Flakes és, en part, la causa i gènesi d’aquesta aventura discogràfica. Jordi Llansamà, que llavors ja presentava el programa de ràdio Atac de Cor i tocava el baix a 24 idees, una icònica banda barcelonina de hardcore punk, els va veure en directe i va tenir clar que publicaria el seu primer disc. Corn Flakes només tenia una maqueta autoeditada. Llansamà uns dinou anys i, com Ian Mackay (figura cabdal en la història del hardcore i la filosofia do it yourself) amb el segell Dischord, va haver d’investigar molt per saber què s’ha de fer per planxar un disc. Aclariment pels lectors més joves: ho va fer sense Internet, sense poder buscar res a Google. Eren altres temps.

No More Lires

NO MORE LIES 1997

Abans, cal dir, Bcore ja havia teixit una bona xarxa de persones interessades en el punk i el hardcore. Llansamà, emprenedor com pocs, tenia una petita distribuïdora i un fanzine anomenat Lo kurkó de Les Korts. Tot plegat ajudaria a fonamentar les bases d’una escena que començaria a florir uns anys després. Arribats a aquest punt,val la pena recomanar el llibre Harto de todo. Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona 1979-1987 (BCore, 2011). Escrit pel mateix Llansamà, un exercici fantàstic de memòria local i una lliçó de do it yourself.

AINA 1999

Aina

Des de la publicació del debut de Corn Flakes, No Problem (BCore, 1990), Bcore no han deixat d’editar discos. Quan escric aquestes línies ja porten 356 exactament. La darrera, Mucho Peor (BCore, 2020), dels asturians Thee Operators, un bon exemple de l’evolució d’un segell, que no només ha publicat CDs i vinils d’arreu sinó que també ha estat un gran dinamitzador cultural, organitzant les primeres visites al nostre país de bandes ara tan conegudes com Green Day o At the Drive-In. El que va néixer com un segell pràcticament unipersonal va esdevenir família -on el Jordi és conegut amb el sobrenom de “Patricarca”- i col·lectiu, i és que moltes bandes (de Catalunya però també de la resta de l’Estat), sales de concerts com Communiqué, festivals com el Sant Feliu Hardcore Fest i estudis de gravació com els Locate 0 de Xavi Pri i després els Ultramarinos Costa Brava van fer pinya.

The Unfinished Sympathy

THE UNFINISHED SYMPATHY 2012

Standstill

Es pot parlar, i es parla sovint, d’un so Bcore i és el so de la seva època d’esplendor a finals dels noranta i, sobretot, principis dels dos mil amb bandes sempre reivindicables com Aina, Standstill, Fromeheadtote, The Unfinished Sympahty i Happy Meals, per citar només alguns noms. El segell va transcendir fronteres, localismes, i una bona mostra d’això va ser l’escenari del segell al Festimad madrileny del 2004, per on van desfilar primeres espases del segell. Aquest so va anar evolucionant de la mà de molts dels seus grups franquícia, com Zeidun i posteriorment els projectes en solitari de Joan Colomo, Madee i la carrera de The New Raemon o Aina i els actuals Nueva Vulcano. Precisament la seva capacitat per evolucionar sense dogmatismes, la seva manera d’adaptar-se a la realitat, ha estat una de les claus de l’èxit (o supervivència, si ho preferiu) de BCore. També la seva coherència i sobre tot saber quin era el seu paper en el fràgil i fragmentat ecosistema cultural del país, sense estridències ni deliris de grandesa han fet el seu camí.

Nuva Vulcano

WILD ANIMALS 2016

Wild Animals

Ara és molt més que un bastió del hardcore i punk de la capital catalana. De fet, l’ara considerat segell d’indie rock en el seu sentit més ampli, si tenim en consideració les variades propostes dels seus darrers llançaments, sempre va valorar i molt la musicalitat de les propostes. Tocar ràpid i fort amb lletres reivindicatives no era suficient per aconseguir treure el disc amb ells. Corn Flakes, sense anar molt lluny, portaven les melodies per bandera. Entre les apostes del segell, que ha optat per coeditar amb altres actors de l’underground, destaquen en els darrers anys Wild Animals, Cala Vento, Crim, Sandré, Serpent i Llacuna. I per moltes més. Enhorabona i gràcies! A veure si ho podem celebrar aviat amb una bona pila de concerts. L’ocasió bé ho mereix.

Cala Vento

SERPENT 2019

Serpent

Text: Luis Benavides
Fotos: Arxiu BCore

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *