GALERIA: ERIK TRUFFAZ. FRAGMENTS D’UN DIRECTE

L’any 2003 vaig entrevistar telemàticament Erik Trufazz amb motiu de la seva actuació al 22è Festival de Jazz de Terrassa. Mai hagués pensat que acabaria capturant amb la meva càmera fotogràfica el trompetista suís. Recordo anys enrere un Truffazz més arriscat, mestís, a la Sala La Nau. Aquest cop, va explotar més la vessant laboratori d’investigació, fragmentat, oferint sons nets i fusionats amb el món més nu jazz, acid i chill out, aplicant un relat suau, una nova fragmentació entrellaçada de la seva visió.

La potència de la seva veu a la trompeta, la contundència fina, la contradicció, el plor amable, la subtilesa dels detalls, els fragments, els acords més clàssics, les casi d’estripades que semblava que arribaven i no arribaven mai. El clàssic, el nou, l’inventat, tot per l’encanonada “embocadura” de la trompeta d’en Truffazz, tot encoratjat i protegit per les tecles de Corboiz i el baix de Giuliani, que no solament actuen com a cotó fluix o accelerador de l’art del suís, sinó que conjuguen i multipliquen la musicalitat a extrems divinitzats.

Sense exagerar, un, en moments si aturava bé l’orella, camuflat rere la meva Canon, passejava pels camps de Versalles, mendicava pels carrers austríacs tot plorant a Mozart, reia pels zocos de Riad i trepitjava la pols del Caire. Erik Truffazz i el seu quartet és i són això, potser més aposentats, potser menys imponents de primeres, però tremendament creatius, oberts, desperts, senzills, posant les coses a cada lloc, allà on toquen, allà on no hi son, però que sembla que tota la vida han sigut així, llibertaris, creadors, nobles, arriscats.

Visita la Galeria:

Erik-Truffaz-1

Image 1 of 20

Text i Fotos: Joel Codina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *