Tarta Relena. Pastisseria Selecta

En algun punt impossible on coincideix la música sacra amb certs impulsos de l’electrònica més contemporània és on trobem Tarta Relena, un dels projectes més fascinants del nostre ecosistema sonor. Després de dos EP’s, Marta Torrella i Helena Ros debuten de llarg amb el sumblim Fiat Lux (The Indian Runners, 2021).

Disc nou, col·laboracions amb Maria Arnal i Marcel Bagés, amb Nico Roig, amb Marina Herlop. Quin any.

Marta Torrella: Encara estem decidint si ens agrada o no. (Riures) És broma. Estem molt contentes de tot els que ens està passant i poder estar a molts llocs i projectes alhora. Això ens situa a llocs molt diferents i ens ajuda a estar molt al dia.

Helena Ros: Jo crec que el que ens ha passat és que ens han arribat projectes tan guais que no podíem dir que no. Saps que aprendràs coses que si no segurament no aprendries, o descobriràs una nova manera de treballar o mil coses. És molt difícil negar-te.

Heu dit a alguna cosa que no?

M.T: Ara comencem a dir que no. Tot i que segurament són projectes que voldríem fer. Estem començant a practicar més el no per un tema de calendaris.

Quin és el secret del vostre èxit? Perquè no és una música fàcil, la vostra.

M.T.: Escolteu-nos bé perquè ara us direm el gran secret: el truc és fer la música des del cor i… (Riures) Realment, nosaltres també ens ho preguntem. Mai havíem pensat que estaríem aquí, ara. Fent la música com la fem, podent viure d’això i gent que hem admirat moltíssim ens proposés participar en els seus projectes. Estem igual de sorpreses que tu. El que fem és treballar amb molta il·lusió i crec que treballem bastant. Vivim Tarta Relena en cos i ànima.

Tarta Relena va editar, l’any 202, Fiat Lux, un LP que navega entre el cant gregorià i l’electrònica

Què és el millor que heu viscut aquest any?

H.R.: Jo potser diria produir el disc. Ha estat molt guai.

M.T.: Sí que estic d’acord. Com ha anat tot el procés i tot el temps que hem dedicat.

I com ha estat aquest procés?

M.T: Ha estat molt xulo poder treballar amb qui volíem, l’Òscar Garrobé i el Juan Luis Batalla com a productors.

H.R: D’entrada són els nostres amics, però també són uns músics espectaculars i sabien entendre la nostra música per fer-la anar cap a un lloc que ens interessava.

I on era aquest lloc?

H.R: El procés va començar amb una preproducció en la qual nosaltres enviàvem maquetes bastant rudimentàries de veu a l’Òscar i molt ràpidament també a en Juan Luis. Vam fer molta feina de preproducció i després vam gravar les veus definitives. Una vegada teníem això, vam estar entre 7 i 8 mesos fent postproducció, acabar de decidir les veus definitives i moltes altres coses. Era una cosa molt constant. Cada setmana quedàvem una o dues vegades.

M.T: Ha estat molt divertida la manera com ens comunicàvem amb ells. Però després hi havia un ‘toma i daca’. Per exemple, a vegades el ‘Garru’ s’emportava un tema a casa i la setmana que següent, quan tornàvem a quedar, aquell tema era un altre perquè havien passat mil coses a casa de l’Òscar. La sorpresa de per l’evolució del tema estava molt xula. D’aquestes, algunes idees ens les quedàvem i altres no. Cada tema ha tingut el seu procés.

Fins a quin punt us agrada que altres fiquin mà a les vostres cançons?

M.T: Com acostumem a decidir bastant amb qui treballem, i per tant treballem amb gent que ens agrada la seva mirada, ens agrada donar aquesta llibertat. Però sempre evidentment posant uns límits. D’entrada ens agrada aquesta sorpresa conèixer de nou un tema que tu mateixa has fet.

Encara viviu juntes?

M.T: Sí, però ara ja s’està acabant això. Aquest disc, però, encara l’hem fet vivint juntes.

Instantània cubista de Marta Torrella

No us heu cansat mai d’aquest Tarta Relena 24/7?

M.T: Bé, hem viscut molts processos, molt intensos.

H.R.: Jo crec que com nosaltres volem seguir vivint en aquest Tarta Relena 24/7 hem d’anar buscant nous formats, noves maneres de viure… Ara comencem gira i per tant serà com si visquéssim juntes també.

Sempre m’ha intrigat d’on sorgeixen les vostres cançons.

H.R: Comença sempre amb una llavor molt intuïtiva i irracional de passió i emoció. Això pot ser una lletra, una melodia, uns fragments d’un poema, un personatge… I aquesta llavor t’obre un canal per intentar trobar la manera de fer música sobre allò.

M.T: Amb Fiat Lux el procés creatiu ha estat molt diferent. Al cap i a la fi, només portem dos EP’s i aquest nou LP, i per tant encara estem trobant el nostre procés creatiu o potser sempre estarem en aquesta cerca. Però en el cas de Fiat Lux era la primera vegada que sentíem la necessitat de crear un repertori, no com altres vegades que potser el procés havia estat a la inversa, hi ha hagut aquest procés de tenir idees o propostes pensades prèviament de forma individual i el procés de creació ha estat conjunt i de forma molt orgànica. Cadascuna, havent parlat prèviament d’algunes idees que volíem tocar, ha tirat milles.

Hi ha un concepte darrere de l’àlbum?

H.R: Sí. Hi ha una idea central que és com, com a humanitat, sempre vas a tocar els mateixos temes i obres els mateixos processos. El que ens al·lucina és que Safo de Lesbos o les cançons sefardites medievals parlen de coses i emocions que també es tracten ara amb unes altres paraules, però la mateixa essència.

Sentiments atemporals i universals.

H.R: Exacte. Seria aquesta mena de visió cíclica de, estiguis on estiguis has de passar pel procés per la mateixa merda o joia que tothom: siguis del segle XXI, de l’època medieval, hagis passat una pandèmia, una guerra civil… Adonar-se que la matèria emocional és una mica la mateixa i sempre són els mateixos tòpics literaris.

M.T: I per tant, sempre hi ha capacitat d’empatitzar amb el que tinguis davant, perquè tard o d’hora t’acabarà arribant a tu.

Quins sentiments us mouen a vosaltres?

M.T: Tots suposo.

H.R: Sí, tot el ventall que fa el cicle. D’un extrem a un altre, cadascú amb les seves intensitats.

M.T.: També ens interessava molt el procés de passar d’un efecte extern que potser et genera una por o inseguretat, i tot el procés que necessites per tornar-te a reconstruir i sentir-te íntegre i lluminosa. Al final, no et salves de tornar-te a trencar i haver de començar aquest procés, però tots els passos són necessaris. El Fiat Lux és el procés cap a la lluminositat i també és cíclic.

Instantània cubista d’Helena Ros

Què vol dir exactament Fiat Lux?

M.T: Fiat Lux és el proper cotxe de la teva vida (Riures).

H.R: És el tercer versicle de la gènesi a la Bíblia, quan Déu separa la llum de la tenebra. Primer tot és la tenebra i després Déu va separar la llum i la tenebra i va dir que es fes la llum. Aquest que “es faci la llum” és aquest Fiat Lux.

La música us fa entendre millor al món?

H.R: A mi sí, especialment les parts més irracionals tant del món com les meves.

M.T.: Crec que nosaltres, en general, amb Tarta Relena sabem connectar amb aquesta part irracional. Utilitzem fàcilment el no pensar gaire els que estem fent, i simplement ho fem i ens deixem emportar pel que fem. Diria que entenem millor el món a través de la música.

Abans parlàveu de músiques sefardites i medievals, entre d’altres. En la vostra creació hi ha una gran part de recerca.

H.R: Sí i coincideix amb la part més racional del projecte. Aconseguir arribar a les llavors irracionals, és a partir de la racionalitat. No sempre, però sovint sí que hi ha aquesta cerca a un llibre, o pel YouTube, per exemple.

M.T: I una vegada has trobat una cosa que t’ha cridat l’atenció, toca entendre-la: la llengua, el funcionament de la música concreta, el context que l’envolta… Per després poder jugar.

Hi ha hagut algun referent destacat en la creació d’aquest disc?

H.R: Fiat Lux s’ha convertit en una mena de reunió de personatge destacats, figures històriques. Tan tòpiques com la mare de déu, i altres com ara, Hildegarda de Bingen, que era una visionària, que ens el va ensenyar la Maria Arnal i a partir d’aquí vam investigar sobre la seva música i revelacions. També està Safo de Lesbos, que vam accedir a ella a través d’un llibre, les dones paixtus de l’Afganistan…

Moltes veus femenines.

M.T: Sí, deu ser el que ens crida l’atenció.

Parlàveu de la Maria Arnal i sembla que s’està consolidant una escena de projectes similars. A mi em fascina veure una generació espontània com la que estem vivint.

H.R: És guai, ens sentim connectades amb molts projectes que estan sortint ara.

M.T: Malgrat que el resultat sonor pugui semblar-se més o no, després ens passa que ens entenem moltíssim amb molta gent en el motor de creació de la música, des d’on surt fer música. Per exemple, amb l’Òscar Garrobé sempre hem sentit que passa això. La música que fa ell pot no tenir res a veure amb la nostra, però hi havia un alguna cosa de l’instint musical que era molt proper.

Què us aporta col·laborar amb altra gent?

M.T: Musicalment, ens estem curtint moltíssim amb això de tenir set repertoris simultanis al cap. De poder fer avui un bolo d’una cosa, demà d’un altre i passat torna a canviar. Hem après a adaptar-nos tant tècnicament i vocalment, perquè cada repertori demana coses diferents; com en l’àmbit de la memòria. I després sortint del tema musical, a nivell producció i gestió de projectes ens dóna moltes eines per entendre com cadascú porta el seu projecte i gestiona la seva vida al voltant. Vulguis o no és difícil portar una vida caòtica com la que et proporciona la professió artística. És d’agrair com cadascú viu o es gestiona el temps.

Fotografia cubista de Tarta Relena amb un càntir

Us esperàveu així la vida de l’artista?

H.R: Jo no m’ho havia imaginat. No sé, estic bastant sorpresa.

Com és la vostra rutina diària llavors?

M.T: M’encantaria dir-t’ho, però no trobo la rutina (Riures). Crec que ens passa això de necessitar una rutina i veure que no pots trobar-la i llavors buscar uns punts d’ancoratge que et connectin amb alguna cosa mínimament cíclica i rutinària. Potser simplement que sempre tens el teu raspall de dents o saber que sempre esmorzaràs aquesta fruita, i això ja et fa sentir aquesta rutina.

H.R: Una setmana podia ser dilluns quedar per produir el disc i a la tarda tenir un assaig, dimarts al matí una reunió amb no sé qui i a la tarda un altre assaig per un altre projecte, dimecres quedar amb el que et fa el vestuari…

Tantes aventures no us preocupa que eclipsin el projecte de Tarta Relena.

H.R: Al contrari. Nosaltres tenim molt clar quina és la nostra prioritat, que és Tarta Relena. Nosaltres només sentim agraïment per formar part d’aquests projectes. En el fons, per nosaltres són com beques, pur aprenentatge.

Heu aconseguit ser totalment transversals. Podeu tocar en festivals com el Vida, a l’Auditori i al Palau de la música o al Liceu. També heu aconseguit que us segueixi gent gran que està molt allunyada del cercle en el qual us moveu vosaltres, o que la gent de l’indie també us valori… Tot és molt polièdric.

M.T: Crec que això també surt de no saber molt bé a on vas i llavors també vas veient on s’adapta el que fas. Per exemple, ara podem començar a veure on estem més còmodes per desenvolupar el nostre projecte.

H.R: També està molt guai estar sobre l’escenari i preguntar-te si això que estàs fent està quadrant i agradant a la gent. Amb perspectiva veus on si va funcionar o no. Sempre hi haurà un punt d’incomoditat i de bitxo raro. Però acceptant això sempre s’ha d’anar a totes en la vida.

Aquesta sensació de bitxo raro potser és la que ajuda en l’impuls creatiu en alguns casos.

M.T: Sí totalment. O també haver-te d’involucrar al màxim, perquè només depèn de tu que això surti bé.

Quins plans de futur teniu? La vostra és una proposta sense fronteres.

M.T: Ara comencem a tenir algun bolo per Europa i això ens fa molta il·lusió. Realment el dia que vam veure que fer cançons en llatí per ser internacional funcionava, ens va fer molta gràcia. Evidentment no ho vam fer per això. Però em fa gràcia que en comptes de fer-ho en anglès, fer-ho en llatí pugui funcionar. També ens va fer il·lusió que la gent a Catalunya o a Espanya els hi pugui interessar això.

H.R: I altres plans de futur que depenen de l’Arnau Seguí, el nostre mànager, organitzant coses per fora de Catalunya. Ara toca la gira.

 

Aquest interès per la música d’arrel creieu que pot ser conseqüència d’aquests temps confusos en els quals vivim? En els que busquem en el passat respostes.

M.T: Ès la ciclicitat. Ho parlàvem més a escala emocional, però es pot adaptar a aquest concepte. Això et dóna un marc en què no et sents tan desemparat. Treballar amb la tradició et fa sentir que si connectes amb una cosa tan antiga és que no estàs sola.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Raúl Guillamón

Un comentari

Els comentaris estan tancats.