Súper Gegant. Súper pop

Banda fonamental del nostre ecosistema indie, després de sis anys de silenci Súper Gegant retornaven el 2019 amb   Una casa als aiguamolls (The Indian Runners, 2019), un disc plusquamperfecte que no va poder tenir tot el recorregut que mereixia per culpa de la pandèmia. Pròleg al pròxim llarg, Claudi Herreros (veu i guitarra), Miquel Bernis (baix i veus) i Marcel Mercadé (bateria) acaben de publicar “Algú altre”, nova mostra de la seva genialitat a l’hora de modelar melodies infeccioses amagades en capes de distorsió.

Ummm.. sense voler sonar hiperbòlics, “Algú altre” és un hitazo! Ho intuíeu mentre l’estàveu fent?
Claudi Herreros: Des del primer moment vam ser conscients que era una cançó més accessible… Té la melodia de la guitarra, un ritme amable… i sobretot vèiem que era una cançó que no demanava soroll.

Hi havia ganazas de Súper Gegant, aquest és el primer de molts temes que vindran en un futur molt pròxim? Tindrem disc en breu?
C.H: Sí, La idea és fer un disc en breu tan bon punt tinguem les noves cançons llestes.

És un tema pandèmic, vaja, sorgit durant els dies de confinament?
C.H: És una cançó que va ser escrita just després de la gravació de La casa als aiguamolls (The Indian Runners, 2019), a la primavera del 2019, quan el concepte de pandèmia encara era una cosa associada al món de la ficció.

I com van passar el confinament Súper Gegant?
C.H: Ens vam avorrir una mica sobretot perquè acabàvem de treure un disc després de 6 anys i ens tocava estar a casa.
Miquel Bernis: Sí, en un primer moment vam ser del tipus que gent que es va quedar més aviat paralitzada, no dels que van intentar començar a fer coses en streaming fos com fos. Després hem tingut l’oportunitat de fer alguns concerts, alguns dels quals sense públic, per streaming, i va ser estrany però segurament millor del que esperàvem.

Com va ser la gravació?
C.H: Molt agradable. Vam anar per feina perquè vam enllestir les dues cançons en un sol dia. Prèviament havíem estat treballant en demos casolanes i això va ajudar. A més, a l’estudi de Caballo Grande vam connectar molt bé amb Cristian Pallejà i Ferran Resines.

Sóc jo o és el tema més descaradament pop que heu fet fins ara?
C.H: Ho és
M.B: Sempre dic el mateix, però el cert és que al local ja hem estat tocant coses així des del primer dia. Si busques alguna entrevista del primer disc ja dèiem que llavors el so s’havia concretat d’una manera, però que teníem influències molt diverses.

La cara B, “L’hora sense ombra”, contràriament, és un dels més experimentals.
C.H: Al no estar condicionats per haver d’encabir aquests temes dins d’un disc, on sempre mirem que hi hagi una consistència global, ens vam permetre triar un parell de cançons molt allunyades entre sí que fessin una mica de ying i de yang. A més vam poder gravar-ho en directe, i això amb “L’hora sense ombra” crec que es nota molt. Al llarg dels anys hem fet innombrables improvisacions d’aquest estil al local però fins ara mai no n’havíem dut cap a l’estudi.

Quan i on us podrem veure i escoltar en directe pròximament?
M.B: Hi ha algunes coses a punt de tancar de cara a l’estiu, però de moment les dates segures són el 29 de maig al Pumarejo de l’Hospitalet de Llobregat amb els vàlius, i si tot va bé (emoji de dits creuats) l’1 de juliol al Vida.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Arxiu The Indian Runners

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *