Estrenem en exclusiva el vídeo de la remescla “Flor de fusta” de Salvatge Cor amb Ginestà

Salvatge Cor, una de les formacions més fascinants de la molt fascinant escena indie balear ha remesclat “Flor de fusta”, cançó angular del seu darrer disc Bruixes (Discmedia / Blau, 2019). Revisió d’un tema ja imprescindible en el seu repertori, en què la banda de Son Sardina ha comptat amb la col·laboració dels barcelonins Ginestà. Estrena exclusiva de Música Dispersa, entrevistem a Llorenç Romera, impuls creatiu dels balears i als seus convidats, els germans Júlia i Pau Serrasolsas.

Com sorgeix la idea de remesclar “Flor de fusta”?
Feia temps que remesclar cançons em rondava pel cap. És un exercici d’estil, un poc de juguera per cercar altres maneres de treballar.

Què heu volgut emfatitzar i destacar en aquesta revisió d’un dels millors temes de Bruixes?
La melodia vocal. I despullar-la d’elements que no fossin la veu.

Aquesta remescla marca el so al qual us oleu apropar amb Salvatge Cor en el futur?
Hem fet i sempre farem cançons pop. Potser l’embolcall canvia, però l’arrel és la mateixa i l’eina central la veu, al servei d’una història que intent contar en diferents episodis. Durant la pandèmia vaig escriure un bon grapat de cançons, de diferents estils, i les vaig maquetar fins a tenir una forma gairebé definitiva. Vull explorar noves vies per conèixer-les i poder expandir-me, trobar una veu que em soni única i autèntica. Estic en una etapa d’introspecció en què toca qüestionar les estructures típiques del rock&roll i derrocar la idea dels mascles alfa damunt dels escenaris, que feim tard.

La formació també ha sofert diversos canvis des que vau publicar Bruixes, oi?
Sí. I els nous components tiren cap a un estil més proper al blues i al jazz, així que qui sap… És definitivament una etapa de transformació i aprenentatge.

Qui s’ha encarregat de la remescla? 
Hi havia un esquelet inicial de sintetitzadors que llavors vam refer de manera conjunta amb Omega9 i Ginestà. Xicu, el seu bateria, va aportar idees que vénen de la música urbana i nosaltres vam enllestir el collage. 

Com va sorgir la possibilitat que Ginestà col·laboressin al tema?
Durant el confinament, Ginestà em van convidar a tocar “Flor de fusta” a un live d’Instagram. Va sorgir la idea de col·laborar… i va ser un “sí, vull” immediat.

Què hi han aportat?
Un mantra vocal molt bèstia i una visió fresca de la cançó original. Hi havia pistes seves superinteressants que no han quedat a la mescla final que serien loops i samples potentíssims.

Què és el que més us agrada de Ginestà?
Ginestà, tot plegat. Tenen un so definit, propi, i una visió clara del que cerquen. “Estimar-te com la terra” és un hit… Volem nou material ja!

Va, somiem… Si poguéssiu col·laborar amb algú en alguna altra remescla, a qui triaríeu?
Nathy Peluso, Nathy Peluso, Nathy Peluso.

Ginestà han col·laborat amb Salvatge Cor en la remescla del seu tema “Flor de fusta”. Foto: Albert Pérez

I Ginèstà… recordeu com vau descobrir Salvatge Cor?
No n’estem del tot segurs, però diria que ens ho va passar una amiga que es dedica al periodisme musical. Deia que venia una onada de música balear molt potent i no s’equivocava.

Què és el que més us atreu de la seva música?
L’atmosfera que creen i l’harmonia que empasta perfectament música i lletra.

I d’una cançó com “Flor de fusta”, què és el que més us agrada?
És una cançó molt honesta, sentida, que explica d’una manera surrealista les idees de l’amor, la fragilitat i la mort. Fa servir paraules per descriure certes emocions que mai se’ns acudirien i son magnífiques. Pel que fa a l’estructura, és impecable.

Què heu volgut aportar a la remescla?
Hem volgut aportar una mica d’essència Ginestà, no només les nostres veus. També d’alguna manera comença a dibuixar a nivell producció el que serà el nostre proper disc, més aviat en la sonoritat, ja que pel que fa a la nostra aportació ha sigut produïda pel Cesc Valverde.

Quina cançó vostra remesclaríeu amb Salvatge Cor de convidats?
“A la iaia”.

Per cert, com tenim el vostre pròxim disc?
El publicarem aquest any, però encara no podem dir dates. Hi estem treballant amb tot l’equip, a foc lent. Se vienen cositas.

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Aina Costa (portada) i Albert Pérez

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *