The Prussians. No culpis al Karma, balla com si fos un Mantra

The Prussians. Foto: Arxiu The Prussians

Els mallorquins The Prussians (Dominic Massó, Tino Lucena, Ferchu Vallejos, Pau Enric Serra i Juan David Ayora) publiquen Mantra (Karmarescordspain, 2021). El seu tercer llarg és obra majúscula que dibuixa sinuoses filigranes entre el pop sintetitzat i el neosoul. Disc de claror temperada per començar a ballar quan cau el sol de l’hora baixa. Dominic Massó, impuls creatiu del quintet, ens descobreix es interioritats de la seva referència. 

El vostre anterior disc es titulava Karma (Karmarescordspain, 2018) i aquest nou… Mantra. Tot plegat molt místic.
Mantra sorgeix, d’una banda, del canvi en la nostra manera de crear i gravar, ara fent-ho tot en el nostre propi estudi. D’altra banda, per seguir una harmonia amb els títols dels discos anteriors, després d’un nou viatge a l’Índia, Mantra ens semblava un títol apropiat.

Els canvis dels quals parlaves han repercutit en una nova sonoritat. 
Hem deixat de banda el so fosc i amb un missatge profund de Karma. Ara busquem el gaudi personal a través de temàtiques més alegres i lluminoses i ritmes mes groovies, electrònics i neosoul. Volem tornar a moure una mica l’esquelet.

The Prussians. Foto: Arxiu The Prussians
Els mallorquins The Prussians acaben de publicar el seu tercer disc, Mantra. Foto: Arxiu The Prussians

Llum en temps de foscor.
Tenim ganes de cantar, de moure el cap… De ballar! Les d’aquest disc son lletres amb què tothom es pot sentir identificat, sense un missatge molt profund ni autocrític. Això no és que la gent necessita en temps com aquests, la majoria volem evadir-nos dels problemes quotidians (que ja són molts)

Es us han comparat amb bandes com Alt-J i Balthazar… Us sentiu a gust amb aquestes referències?
Sí, però també, i molt especialment, amb noms com Crooked Colors, Verzache, Tora, Noah Slee, Dennis Lloyd. Volem creure que ens estem acostant a paratges propis del neosoul, als ritmes i sons més propis de la música negra. Volem fer moure l’esquelet però sense voler ser un grup ballable. 

Quins temps més estranys per tenir un grup de música, publicar un disc, promocionar-lo i presentar-lo en directe.  
És impossible: hi ha un mar d’estrenes i de bandes. La veritat és que no podem fer molt per destacar. En el nostre cas esperem que funcioni  el boca orella. Per a nosaltres, però, el més important és fer el que més ens agrada: estimem assajar, estimem estar junts… I si surt alguna cosa més, benvinguda sigui. I si no seguirem endavant amb les nostres vides i ganes de fer art.

Text: Laura Peña / Fotos: Arxiu The Prussians

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *