Estrenem en exclusiva “Vull esprintar”, nou senzill dels valencians Òrbites

Òrbites comencen a descobrir el secrets que s’amaguen al seu nou EP, Celobert (Primavera d’Hivern, 2021), treball que veurà la llum en abril, amb “Vull esprintar”, tema que estrena en exclusiva Música Dispersa. Parlem del passat còsmic, present al·lucinant i futur sideral de la banda de Picanya.

Com va nàixer el projecte d’Òrbites?
El projecte nasqué als locals d’assaig de Picanya. Ens ajuntàrem quatre amics per fer música i passar-ho bé, sense compromisos ni idees de futur, sols gaudir fent música. I el que va començar així va acabar sent un projecte més seriós, d’on van començar a sorgir cançons amb una estructura sòlida i una lletra ben treballada. Ens veiérem de colp amb quatre temes ben tancats, quatre cançons amb nom propi que volíem mostrar a la resta de gent. Aleshores decidirem gravar-les i fer el nostre primer EP, però abans necessitàvem un nom. I arran del nom de la cançó “Constel·lacions” buscàrem idees de temàtica còsmica i de sobte va sorgir el nom d’Òrbites, que ens agradà a tots. En eixe moment ens adonarem que teníem un grup de música.

Havíeu format part d’altres projectes anteriorment?
Si, tots veníem amb una trajectòria musical al darrere. Albert, el bateria, venia dels mítics 121-Db, a més de formar part en l’actual projecte de Geografies, junt amb Íñigo, el qual als teclats venia també de projectes com Spheniscidae o Mare, i que actualment porta endavant el seu projecte en solitari, Íñigo Soler. Santi, el guitarra venia d’un projecte en conjunt amb Albert i Jauma (baix) anomenat Goodbye Mountain i actualment acompanya a Íñigo al seu projecte. Jauma, a més, també era el cantant de Pelícano. I finalment jo, Antoni, la veu principal i guitarra, venia de grups com Cosidos o Mare.

Òrbites. Foto: Iván Belinchón
Música Dispersa estrena en exclusiva “Vull esprintar”, single d’avançament del nou EP d’Òrbites, Celobert. Foto: Iván Belinchón

Quines eren i son els vostres referents i principals influències?
Ens encanta el rock i els pop dels 90. Bandes com Dinosaur Jr, Fugazi, Superchunk o els catalans Aina han estat i continuen sent grans referents. Si parlem de bandes més actuals, escoltem Ferran Palau, Mac Demarco, Real State, El Mató a un Policía Motorizado, Nueva Vulcano o Cala Vento.

Com definiríeu la vostra proposta?
En Òrbites fem pop-rock. Fem cançons que treballem al detall, on no seguim un patró, el qual fa que cada tema tinga personalitat pròpia. Amb lletres elaborades i intimistes, i estructures diverses anem reinventant-nos cançó rere cançó i fent que el nostre estil es vaja transformant a mesura que anem evolucionant com a banda.

Vau debutar ara fa quatre anys amb l’EP Felicitat interior bruta. Com recordeu ara aquest treball?
El recordem com la llavor del que som ara com a grup. Gràcies a aquest EP férem grans concerts a la ciutat de València, o a Foios on férem el nostre primer directe al Foios Little Fest, i recordem una molt bona acollida del públic, la qual voldríem repetir amb aquest segon treball, si les condicions pandèmiques ens ho permitixen.

Què ha passat en aquests quatre anys? Per què tant de temps?
Més be serien dos anys entre aquell primer EP i aquest. Encara que la presentació la farem aquest any, Celobert el gravàrem en març del 2020 a l’estudi Malamute en Xirivella capitanetjat per Tono Hurtado, però la situació de la pandèmia junt amb el confinament va fer que haguérem de posposar-la, encara que ara la situació no es millor que en aquell moment. Així, 2019-2020 ens dedicàrem a fer directes, promocionar l’EP de Felicitat Interior Bruta i a treballar cançons noves, les quals han format part del nou treball.

Òrbites. Foto: Iván Belinchón
Òrbites, indie rock còsmic des de Picanya

Quina evolució ha seguit el grup des d’aleshores? Com són els Òrbites que descobrim amb el seu segon EP?
Musicalment les cançons van agafant un estil que cada vegada ens convenç més. A més, destacar la incorporació d’Íñigo als teclats, la qual cosa va suposar un important salt a nivell sonor i compositiu dels temes. Com a banda buscàvem també una “professionalització” del projecte, per lo que decidírem treballar amb Primavera d’Hivern i poder així aconseguir una trajectòria més sòlida i seriosa. Per lo tant, els Òrbites d’ara som més ambiciosos mantenint l’esperit i les ganes del principi.

I de la cançó i el vídeo de “Vull esprintar”, avançament del vostre pròxim EP, què podeu explicar? Quina història s’amaga rere el tema?
“Vull esprintar” va nàixer un dia arran d’uns arranjaments de guitarra que Santi portà al local. Ens semblarem brillants i amb molta energia i a partir, Íñigo i Antoni li posaren lletra i entre tots férem aquest tema que tant ens va agradar a tots. Parla de l’estrès als canvis que afrontem quan eixim d’una relació emocional duradora, de quan decidim alçar-nos i esprintar, com diu la cançó, i començar a gaudir del que tenim al voltant, de nous projectes, etc. I un tema així, a més, pensarem que mereixia un videoclip i amb la participació de Xon a la càmera i l’edició, i amb Santi a la direcció i producció, així ho férem.

Quins objectius, somnis, desitjos us heu marcat amb Òrbites a partir d’ara?
Esperem seguir endavant amb el projecte de la mà de Primavera d’Hivern poder rodar amb directes aquest nou EP de Celobert i seguir treballant amb nous projectes futurs per poder seguir dins del panorama de la música valenciana el qual cada vegada va agafant més força.

Text: David Simón / Fotos: Iván Belinchón

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *