Maria Jaume. Cançons com a flames

Maria Jaume - Xavi Torres-Bacchetta
Maria Jaume ha debutat amb un disc tan genial com Fins a maig no revisc / Xavi Torres-Bachetta

Hi ha estrenes que s’escolten com a principis de consagració. Maria Jaume, guanyadora del Sona 9, ha construït un artefacte indie folk, Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020), que funciona com a canó contra les etiquetes: jove, dona, illenca. Sí. I moltíssim més.

S’acaba de cancel·lar el Mobofest de Mallorca, un trampolí per a tu.
Mallorca sa divideix un poc entre ses zones de població massiva i la resta. El Mallorca Live l’han seguit fent. Ells tenen milers de persones d’aforament i sa Mobo, ni 300, i l’han cancel·lat. Fa ràbia perquè el fan per amor a sa música i a es músics, i sempre acaba llepant sa cultura més pobre. Es pla de Mallorca a ningú li interessa.

Menys als de Barcelona, que tot el que arriba de Mallorca ens sembla illenc i prou…
[Riu]

Et sona, veig. Seguim exotitzant tot allò de fora de Barcelona?
Es meu nom, vagi on vagi, va acompanyat de mallorquina.

Qualsevol cosa, sumant-hi illenc, sona bé.
I per jo no existeix. Puc entendre que els mallorquins hem tingut influència de grups mallorquins més antics com Antònia Font, però valtros també. Deu ser una manera més d’ordenar sa música per segons qui, que no pas d’explicar realment quina música es fa. Folk illenc? No ho acab d’entendre… La Joana Gomila i jo, que l’admir infinit, a un cartell ens posen les mateixes paraules, quan no tenim res a veure musicalment.

Tu en sumes dues més, d’etiquetes, molt mítiques: dona i jove.
Totalment. I jo, damunt, tota sola dalt l’escenari. ‘Que valenta tan petita i tan jove damunt un escenari’. Tots són estereotips. Perquè a un tio no li dius això? Normal que n’estiguem fins als collons… Ja basta. Les dones ja sabem que som capaces. Mira na Núria Graham!

Tu vas pujar dalt d’un escenari i vas guanyar un concurs com el Sona 9. Però Fins a maig no revisc no neix ben bé allà, oi? La producció de Pau Vallvé ve d’abans…
Va ser molt abans del Sona 9. Ell va venir alLisboa a tocar, mític lloc de Mallorca. I jo amb es meu coratge hi vaig anar a donar-li l’enhorabona. Li vaig dir que també tocava i ell –molt amable i, com m’ha reconegut després, quedant bé– em va dir que li passés quatre demos. [Riu] Li vaig passar… I em va dir de fer-me un EP, gratis! Després de guanyar es Sona 9 vam poder gravar un disc sencer i a damunt, en teoria, ha de cobrar. Així que genial.

Sempre has citat Pau Vallvé com a referència. Quines altres tenies al cap?
A ell l’escolt des que tenia deu anyets. Però també Miquel Serra sa nota bastant. I tirant més enfora, Sufjan Stevens, Nick Drake o Andy Shauf.

Com et vas fer una veu dins l’estudi de Vallvé, tenint en compte aquesta admiració tan forta que li tenies?
Va ser un procés. Perquè ell en sap més, és més gran que jo i inconscientment li surt dir moltes coses. Però jo també tinc una personalitat forta i he sabut dir: ‘No, Pau, jo no m’agrada això’. Vam xerrar a què volíem que sonés el disc molt de temps.

Per exemple?
El disc de na Julia Jacklin. O el de la Stella Donnelly. Teníem el sabor dins es cap. I per això ha funcionat. So per so. Cançó per cançó.

Pau Vallvé pot fer-ho tot al seu estudi. Com vas fer per saber internament ‘això sí, això no’. Tu mateixa tens un tema que parla de mirar endins i no caure en poses…
Quin?

“Més minuts que paraules”?
Mola! Perquè no és la meva interpretació exacte. Però pot ser. Ha estat una mica mescla de tot. No anava amb les coses tancades, ma deixava aconsellar, però sé quin és es meu gust.

Maria Jaume - Xavi Torres-Bacchetta
La cantautora mallorquina Maria Jaume ha estat una de les grans revelacions i sorpreses d’aquest 2020 / Xavi Torres-Bacchetta

I quant fa que treballes aquest gust, aquesta identitat. Sento tornar al prejudici… Però tenint 20 anys, no em surten els números. Des d’adolescent?
Ho he treballat en es darrers anys. Sa meva personalitat va cresquen. Però aquest nirvi l’he tingut des de sempre. Ma mare deia que era un poc difícil de petita. No fa més de tres anys que faig cançons. I tampoc no em visualitzava com a artista.

Quan va canviar això?
Va ser es procés d’arribar a Barcelona i que es meu germà també en fes, de cançons. ‘Perquè no ho prov?’, em vaig dir.

A Barcelona, hi vas venir a estudiar?
Antropologia… però ja no estudio antropologia. [Riu] Ara per setembre, si tot va bé, començ a s’escola de música des Liceu.

Et defineixes com a molt perfeccionista, això t’ha frenat? T’ha generat angoixa?
No estic constantment a xarxes, però sent l’onada d’informació, de cultura, de gent que no atura de fer coses, i això posa pressió damunt tu. Fas, i penses que potser no està bé. És una menjada d’olla. I si trec es disc i és una puta merda i pensen, ‘aquesta nina on va’?

Amb Pau Vallvé també parlàveu sobre les lletres, més enllà del so?
Sí i no. Perquè és una cosa entre cometes que m’és igual. Jo sent una cosa i l’escric d’una manera que trob que està bé. Hem perfeccionat qualca cosa, però no volíem que fos disco de l’any ni que sonés a es 40 Principales. És un disc molt íntim i xerro molt de jo i sa música que l’acompanya també és molt meva –i seva–. En cap moment hem pensat molt en l’exterior. Estic contenta d’això; potser no funciona, però hauré estat fidel a jo mateixa.

Sense ser un disc explícit, el sento generacional i polític. Va costar trobar un to més poètic o amb més de punch? Hi és el rerefons del moment estrany que vivim…
Jo també crec que hi és. Jo m’agrada com escric, però va canviant. I cada cop és més simple. El meu jo poètic sa va perdent, o no; tenim sa poesia com una cosa misteriosa i moltes lletres poden ser així, però cada vegada estic dient ses coses més clares. Vull explicar sense floritures, però sense caure en el que és explícitament personal.

Tot anava cap amunt en la teva carrera. Però s’ha posat pel mig una pandèmia. Et fa pena que el coronavirus pugui frenar la crescuda del projecte?
És un poc devastador que el primer disc que has fet, que hi has dedicat tant de temps i tantes emocions, surti al setembre quan sempre que tot tancarà. Fa malet. A l’agost he pogut seguir fent bolos, perquè anant-hi tota sola és més fàcil per segons quin lloc, però fa pena per s’emoció de poder presentar es disc i que la gent ta vingui a veure, potser no hi sigui com l’imaginava. Així i tot, si puc fer alguna cosa, ja estaré contenta.

Hi ha tota una generació de joves que s’estrenen emmirallant-se en carreres que en un temps no existiran. Potser no podreu fer concerts com els enteníem abans…
És rar i fred… Fer concerts amb tothom ben apartat. No pots sentir la mateixa calor. No sé quan tornarà tot plegat, però esper que passi. M’estim més ser una mica pessimista, per després endur-me més alegries. La gent tindrà més temps per escoltar el disc, perquè normalment anem tant saturats…

Dels directes que tenies programats, un d’ells era a Pedralbes. Tot just ara comences, però t’importa on tocar? En quines condicions, a quin preu van les entrades?
Sí, m’importa. Però no només faig feina jo. Segons quin bolo potser no ma sent superidentificada, però és una oportunitat i treball amb una discogràfica que em busca el millor. Pedralbes no és un ambient en què em solc moure, però si fos tan primmirada i només toqués a llocs que només van d’acord amb les meves idees i preus, no tindria quasi bolos. [Riu] Tinc influència fins a cert punt en com es fan ses coses.

Com preveus portar el disc als concerts?
Són una reinterpretació, més o manco. Perquè en es disc hi ha temes guitarra i veu, però també a banda. Però vaig decidir fer la gira tota sola. Els temes canvien, però m’ajuda a agafar rodatge i sentir-me segura. Perquè em veuen una nina sola i al principi igual sa riuen de jo. I tira, tira, i en es mateix bolo veuen que m’ho prenc seriosament i no és un joc.

Això t’ho has trobat?
Sí, moltes vegades. I és repugnant. Venint de dones i d’homes. És un xip que costa molt de deconstruir. Sóc una dona, puc fer això perfectament i m’has de tenir el mateix respecte que a deu tios tocant a tota canya. És cansat haver-te d’imposar i posar-te brusca cada vegada.

Text: Yeray S. Iborra
Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *