Elane. Una nova mite del rap

Rimadora sorgida de les terres de ponent, Elane és una de les nostres MC més combatives. Rap amb causa, barrs concièncieades; el 2019 es va presentar en societat amb Sondeesas, EP que aviat tindrà continuïtat amb  el seu debut de llarg. 

Quan vas començar a rimar?
Des de ben petita, amb 12 o 13 anys, vaig començar a escoltar les primeres cançons de rap: molt de Doble V, Mucho Mu i algunes cosetes de rap ianqui com Lauryn Hill. A mesura que anava indagant, vaig anar interessant-me cada cop més pel rap amb lírica compromesa. No era una cosa de dir “això ho faré jo d’aquí uns anys”. Poc després, als 15 anys, ja vaig començar a escriure les meves primeres lletres. Al principi amb rimes molt dolentes, però com amb tot, a mesura que ho treballes, ho vas millorant. Al final va arribar un dia que em vaig adonar que tenia moltes llibretes plenes de lletres i de rimes a sota el llit: havia acumulat molta producció escrita, però mai havia pensat en cantar-les. He escrit sempre com una teràpia personal.

Fins que vas pujar a un escenari?
El primer escenari que vaig trepitjar no era un escenari: no hi havia escenari! La primera vegada que vaig cantar va ser en una sessió de micro lliure i tothom estava a ras de terra. Així va ser la primera vegada: ningú s’esperava que pugés a cantar… De fet, ni jo mateixa m’ho havia plantejat! Va ser al Raval i en aquella moguda vaig conèixer a la Santa Salut, la penya de Tribade

Tot just ara fa un any vas debutar amb l’EP Sondeesas. Com recordes ara quest treball?
Amb una mica de por.

Per què?
Perquè va ser el primer treball seriós que vaig treure, en una època de daltabaixos. Però el recordo també amb moltes experiències positives i moltes rialles. Va ser difícil, tot plegat: pocs recursos, pocs contactes, una economia personal sota zero… i això sempre ho complica. És per això que Sondeesas té una cara ben fosca i una altra de més lluminosa, tal com era la meva vida en aquells moments.

La mitologia està molt present a l’EP.
La mitologia sempre m’ha interessat i apassionat, sigui l’egípcia, la romana, la grega… Mites i llegendes: n’he llegit molt, d’això. Sobre aquesta base i relacionat amb el tema mitològic, he volgut reflexionar al voltant de quin paper haurien de tenir les dones a la societat. A la mitologia les dones hi són molt presents i són molt poderoses: he volgut agafar aquesta essència i aquesta idea i dur-la a l’actualitat a través del rap. Aquest fil conductor el vam rematar amb el títol, que és un joc de paraules entre les deesses d’aquest univers mitològic i la típica frase que moltes dones ens hem sentit dir pejorativament sempre… “dones d’aquestes”.

Com és l’Elane quan no rima? Com és el teu dia a dia més enllà del rap?
L’Elane quan no rima… Estic igualment i especialment bolcada amb el rap. Si no estic escrivint, estic fent tallers de rap per adolescents amb la cooperativa Versembrant. Això ocupa gran part del meu temps, on també intento cuidar a les persones que estimo i a la família, que la tinc lluny, però intento dedicar-m’hi també.

Entens el hip hop com un altaveu per donar veu a les teves reivindicacions?
El meu rap és feminista perquè sóc una dona en un món, el de la música i el rap, on els homes han tingut sempre un paper preponderant. Només per aquest fet, el meu rap ja és evidentment feminista. Si més no, jo ho entenc així, més enllà de les etiquetes. Les etiquetes a vegades són força limitades i no corresponen a la realitat: jo sóc rapera, igual que un tio pot ser raper i no li diran “rapero feminista” encara que alguns continguts de la seva lírica siguin estrictament feministes. Però al marge de les etiquetes, el que m’interessa del rap i del hip hop és que sempre ha sigut un mitjà i un altaveu de denúncia d’aquelles realitats injustes.

És una llàstima, però que això no estigui normalitzat i que escriure des de la perspectiva de gènere no estigui considerat senzillament rap i ja.
És exactament això. No es pot explicar millor.

I el disc? Com portes el teu debut de llarg? 
Estic molt concentrada en el procés creatiu de l’àlbum llarg, que tindrà uns 10 o 11 temes nous. Està sent molt potent perquè estic comptant amb un equip molt ampli tant de productors com de col·laboradors vocals, entre els que puc avançar-vos produs de Lupitas o Josh i featurings de la Santa i alguna sorpresa més!

Després d’aquells llargs mesos de pandèmia, quins plans tens per aquesta primavera i estiu amb la teva música?
Entre aquesta primavera i estiu mirarem de treure un parell de singles, sense col·labos, amb el plantejament de seguir treballant fort amb l’àlbum, que és amb el que estic centrada ara mateix.

I des d’una perspectiva més panoràmica, quins objectius, somnis, desitjos t’has marcat amb Elane?
Sense el Covid pel mig m’agradaria poder presentar l’àlbum amb una bona gira. Rodar, tocar en directe i presentar el disc és una de les coses que més ganes tinc de fer: el contacte amb el públic és una cosa indispensable per a mi, m’omple de força i també em serveix per veure la connexió del que faig musicalment amb la gent.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Arxiu Elane

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *