El Diluvi: “Estem ací, som açò, venim d’on venim i encara queda molt per recórrer”

L’any 2021, El Diluvi va celebrar deu anys del seu naixament i Present, el seu nou LP, és fruit de l’evolució d’aquesta dècada de carrera. És un disc que radiografia amb precisió en quin punt es troba el grup crevillentí en l’actualitat. Les lletres mantenen el seu esperit optimista i lluitador, però amb un tó més madur. La gran  evolució la trobem amb la consolidació d’una nova sonoritat basada en una varietat de recursos musicals més àmplia, afegint elements com ara l’autotune o l’electrònica. Amb aquesta varietat, a més, El Diluvi exemplifica la consolidació de l’escena valenciana, que sap orgullosa d’on ve, però intenta seguir fent passos cap endavant.

Present (Halley Records, 2022), un títol aparentment molt senzill però amb molt rerefons.

Andreu: El disc, a més de reivindicar el present de l’ara, el carpe diem; vol representar una altra idea molt bonica. Vol reivindicar que aquest CD representa el nostre present, el que som ara. Estem ací, som açò, venim d’on venim i encara queda molt per recórrer.

El vostre anterior disc, Junteu-vos (Halley Records, 2019), va sortir el 2019 i pel mig han passat moltes coses. Com heu sentit que han estat aquests anys entre treballs?

David: Per començar, ens van quedar molts concerts per tocar. Per altra banda, nosaltres féiem un disc cada dos anys i, per tant, Present hauria d’haver sortit l’any 2021 i no el 2022. Hem fet tard, però és el que hi ha. Ni els ànims ni la indústria estaven per treure discos. Així i tot, no ens podíem endarrerir més i per això l’hem tret ara.

Els ànims estaran com estaran, tanmateix, el disc és molt optimista i vitalista.

A: Jo crec que el disc ha estat la nostra teràpia. A mesura que anàvem fent-lo, anaven eixint coses que t’agradaven i volies fer-ne més. El 2021 no ens plantejàvem un disc, veient el panorama, però sí que teníem la necessitat de fer cançons. També ha estat xulo el fet de poder sentir que no teníem aquesta pressió d’haver de publicar el 2021.

Imatge de El Diluvi al complet

Per tant, aquest context pandèmic ha tingut conseqüències positives i negatives.

D: Abans teníem més pressa per fer els discos. Hem tingut la sort que malgrat la pandèmia, hem pogut tocar. Així hem mantingut el grup i hem pogut apostar per dedicar més temps a l’estudi, a la preproducció, a la producció, a fer les cançons…

Flora: Jo ho he notat a les gravacions. Fins ara, teníem uns temps molt marcats. I de sobte, ací hem tingut temps per gravar cada instrument i cada veu amb consciència i repetir les vegades que fes falta. Hem pogut fins i tot interpretar-ho a l’estudi, que a voltes vas tan de pressa que no tens temps ni d’això.

A: És veritat que anteriors discos hem arribat a gravar-los en tres setmanes. Aquest disc, en canvi, va ser començat a gravar en juny i va estar masteritzat al setembre. Han estat tres mesos on hem tingut molt poder de decisió, hem pogut parlar moltes coses, hem pogut fer proves… Hi ha hagut molta comunicació.

Dieu que aquest disc és un canvi, una metamorfosi. Així i tot, jo sento que aquest canvi ja es va començar a l’anterior disc i Present és la culminació.

D: Sí, totalment. Al Junteu-vos ja teníem ganes de fer aquestes coses, però veníem d’un altre lloc. Allò va ser com fer el capullet (Riures). Ens vam ficar dintre del capullet i amb aquest disc ja hem sortit d’aquest. Us vam avisar de què alguna cosa passava i ara ja posem autotune, guitarra elèctrica, cants gregorians… Fem el que ens dona la gana.

Us sentiu lliures per fer el que vulgueu.

D: Total. A més, que ja són deu anys, que ja tocava canviar. Si a algú no li agrada una cançó, li agradarà una altra; i sinó que es pose un disc antic.

A: Tenim un sector de públic que li encanta el distal, però no l’autotune. Al cap i a la fi, són recursos musicals que estan allà per utilitzar-se. Pots pensar que qui ho fa servir sempre pot pecar d’alguna cosa, així i tot, usar-ho en un moment, com un detall, aporta i no resta.

A les lletres es pot veure una evolució i representació de qui sou vosaltres i quines coses us preocupen, escriviu sobre temàtiques que van de la política fins a l’amor.

D: Les experiències personals són d’on traiem les idees i sempre ho hem fet. Per cantar necessites un poc d’experiència. I segons vas creixent, vas adonant-te i vas madurant les lletres. T’adones de coses que potser fa deu anys t’importaven molt, encara passen juntament amb altres problemàtiques. Estan tirant a gent de cases okupes. A més, ara, a València estan tirant a àvies de les seues cases.

Heu tornat a treballar amb el David Rosell com a productor. Què us aporta?

A: És com el seté músic. Ell també pren decisions, fins i tot pel que fa a les lletres. La seua visió li dona sentit i coherència a tot.

F: En les lletres no aporta tant en contingut, sinó més en rítmica o forma. Ell té molt pes, sap donar-te la clau de dir-te: mira aquesta cançó està molt guai, però funcionaria millor d’aquesta forma o de l’altre.

Que el fa tan especial perquè sigui un productor que tanta gent dintre del mestissatge confii en ell?

F: Per mi, la clau és que sap treure el millor de cada músic. És un mestre en eixe sentit, sap tractar molt bé a la gent.

D: Ell m’ho va dir un dia: “Una gran part de la meua feina és fer de psicòleg. Entendre el grup, entendre el músic, que volen i que poden fer.” És el seté músic, però alhora és capaç de veure al grup i a la cançó des de fora, com si fos una persona que escolta la música per la ràdio.

 

Les col·laboracions són molt interessants en aquest disc: Smoking Souls, Auxili, The Dance Crashers, Mireia Vives… Són una mostra representativa del grisol estilístic que representa al Diluvi.

A: Per exemple, la col·laboració amb Búhos va ser una proposta meua. Jo jugava a hoquei patins, ara soc un jubilat ja (Riures). Guillem Solé és el presentador a Barça TV dels partits d’hoquei. En algun concert que hem coincidit sempre diem que un dia jo m’haig de posar de porter i ell de jugador i a veure qui guanya a directes. Per tot això, a mi em feia certa il·lusió que formés part d’aquest disc.

D: Ha sigut molt bonic perquè buscàvem que al disc estigués gent que ens apetira, no que estigueren per estar, sinó que persones que formaren part de la vida del diluvi. Que ens hem anat trobant, que hem fet amistat… Amb Auxili o Smoking Souls hi ha hagut anys que semblava que féssem una gira conjunta i això fa un amor molt bonic. Després de deu anys, ja tocava.

Creieu que grups com Auxili, Smoking Souls, vosaltres mateixos… formeu una escena viva actualment a València?

D: Abans de la pandèmia hi havia. Ara hi ha una escena pandèmica (Riures). Al cap i a la fi, som conseqüència d’Obrint Pas, La Gossa Sorda… Quan entre nosaltres parlem de música i per exemple parlem del disc en directe d’Obrint Pas que tenen gravat a València, doncs tots els del Diluvi, els de Smoking Souls, els d’Auxili estàvem. Tots érem el seu públic i ara seguim el seu camí.

Sou molt assemblearis?

D: Molt. Amb tot el que comporta: el bo i el dolent.

A: Som molt horitzontals. Intentem que no hi haja ningú que prenga més decisions. Al final, cada persona és més bona en una cosa. Sempre hi ha algú que té una mica més de responsabilitat en cada tasca, però realment les decisions es prenen conjuntament.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Andreu Gómez