Ebri Knight: “És un disc que beu del present i que planteja una esperança al futur”

Passen els anys, però hi ha grups que segueixen al peu del canó. Ebri Knight després de setze anys tocant música segueix amb les mateixes ganes que el primer dia però amb molta més experiència i bagatge. Tot aquest camí recorregut els ha arribat a crear el seu cinqué disc: Carrer (2021, Maldito Records).  

Què és per vosaltres la vida de carrer?

Per nosaltres el carrer és allà on hem crescut, on ens hem format i on hem reivindicat per intentar millorar una mica el món on vivim.

Trobeu a faltar molt la vida de carrer?

Molt, el carrer també és l’espai natural d’Ebri Knight. Hi hem crescut com a grup i com a projecte en centenars de festes i festivals d’arreu. Som un grup de directe, és on ens sentim més còmodes, i sobretot en concerts al carrer.

El carrer representa tota la lluita política, però en la situació pandèmica que vivim ha agafat moltes altres connotacions de llibertat, compartir amb gent que estimes

Totalment, el carrer és l’espai on lluitem i reivindiquem les lluites compartides, però també és allà on ens relacionem, on compartim i on vivim. No podem entendre la nostra cultura sense el component relacional del carrer. I hem de lluitar per recuperar-lo tan aviat com sigui possible.

El disc obre amb una cançó que es titula “Pau”, però la cançó és de tot, menys pacífica

“Pau” ens va semblar un bon inici contundent per a un disc tant fruit del context que vivim. Precisament és una cançó que vam començar a escriure durant les protestes post-sentència dels presos polítics. És un cant antiautoritari que vol trencar el relat de la violència, la criminalització dels joves i la dissidència política i els discursos únics on els manifestants són els culpables sense ni tan sols plantejar d’on ve l’arrel del conflicte.

Aquest disc és el més experimental des d’un punt de vista musical?

Sí, amb La voz dormida (Maldito Records, 2019) ja vam decidir provar noves maneres de treballar la composició i la producció de les cançons i per això vam començar a treballar amb en Mark Dasousa. I la cosa ens va agradar, així que amb Carrer ho hem repetit portant encara més a l’extrem els límits de l’estil d’Ebri Knight.

Ebri Knight acaba de treure el seu cinquè CD, Carrer
Ebri Knight acaba de treure el seu cinquè CD, Carrer

A més del ja reconegut folk i punk-rock que us caracteritza en aquest disc trobem cançons amb un tall més electrònic, altres poperes… Per què aquesta decisió?

Bàsicament es deu al fet que a l’hora de treballar la producció de les cançons ens vam adonar que teníem ganes de provar noves sonoritats per evolucionar el nostre so respecte als discos anteriors. El cinqué disc s’ho valia! Això volia dir tibar el nostre estil al màxim per veure fins on ens sentíem còmodes explorant, cosa que hem pogut fer gràcies a la feina d’en Mark i a una recerca de referents molt àmplia.

Analitzant les lletres, el disc és continuista amb la resta de la vostra discografia. Des de la vostra òptica, quins canvis creieu que heu tingut compositivament en aquest CD?

A nivell musical, com déiem, hem cercat referents una mica més allunyats dels que estàvem acostumats i hem treballat organitzant-nos diferent a l’hora de pre-produir les cançons al nostre local. A nivell de lletres nosaltres creiem que hi ha un punt i a part respecte als discos anteriors. Fins ara sempre ens havíem identificat molt amb el passat, amb recuperar la memòria històrica, els referents polítics passats, …; i Carrer és un disc de present. És un disc que s’identifica amb els i les joves que han sortit al carrer a partir-se la cara per un futur millor, amb les lluites dels pobles de l’Amèrica llatina, amb el moviment antifeixista, amb els moviments antirracistes, etcètera. És un disc que beu del present i que planteja una esperança al futur.

Com ha estat compondre un disc en una situació tan atípica com l’actual?

Molt complicat degut a la desconnexió que s’ha creat, a la incertesa pel futur, a l’angoixa de tot plegat; però per contra ens hem adaptat i hem pogut dedicar molt temps a preparar el disc. És el disc al qual hem dedicat més temps, amb molta diferència.

El disc comença amb uns tracks molt potents i disruptius, però en canvi, les dues últimes cançons són les més tranquil·les, i amb un discurs més alegre i optimista. El disc està plantejat com algun tipus de procés?

La tria de l’ordre al disc no és pas aleatòria. En el cas de “Tornar”, és una cançó que volem dedicar a totes les persones que han hagut de deixar casa seva i marxar fora, ja sigui per causes polítiques, econòmiques,… I en el cas d’”Al vostre costat”, és una cançó que fa temps que volíem fer per agrair a tota la gent que ha acompanyat Ebri Knight en algun moment d’aquests anys. El disc evoluciona per moltes sonoritats diferents i reivindica moltes lluites compartides d’arreu del món, però al cap i a la fi torna a casa, amb la colla, amb aquelles i aquells que ens fan ser qui som.

El disc compte amb la col·laboració de Ketekalles, com va sorgir aquesta col·laboració? Que aporten a “Supervivència”?

Quan vam plantejar “Supervivència” vam tenir clar que calia donar-li unes quantes voltes i vam pensar de proposar a les companyes de Ketekalles de participar-hi. Inicialment volíem que hi afegissin unes veus i acompanyaments i elles de seguida ens van proposar de fer-hi una part que fos 100% seva, aportar-hi el seu estil. I tot i que som dos grups estilísticament molt diferents, la mescla dels dos ha resultat explosiva. De fet, és una de les nostres cançons preferides del disc.

Ebri Knight és un grup eminentment de festa major i de barri. Com esteu vivint aquesta pandèmia des del punt de vista personal, econòmic, musical

Com molts companys i companyes del món de la cultura estem vivint una situació molt complicada tant a nivell econòmic com personal. La incertesa de tot plegat ens ha angoixat molt el darrer any. A nivell laboral hem tingut la sort que el grup es va constituir com a cooperativa fa 3 anys i gràcies a això ens hem pogut acollir a diverses ajudes i hem pogut resistir la situació. I a nivell musical hem aprofitat el 2020 per a dedicar-lo íntegrament a Carrer, a fer el millor disc que hem sabut.

Retrat d’Ebri Knight

Ja teniu sis dates confirmades de la gira de presentació. Com plantegeu els vostres espectacles?

Per nosaltres la nostra música va lligada al nostre espectacle, no s’entenen l’un sense l’altre. És per això que plantegem el directe de Carrer des de la mateixa posició que sempre hem fet: un directe explosiu i elèctric que sigui honest amb el que som i el que fem.

Fins a quin punt té sentit un estil de música com el vostre, que està fet per saltar, ballar i compartir, en una època on no es pot fer cap d’aquestes coses?

Esperem que la gent també vingui a gaudir de l’espectacle i sobretot a escoltar i cantar les lletres. Pot semblar contradictori, però per nosaltres el fet que no puguem viure els concerts com estàvem acostumats ha estat la justificació per mantenir tota l’energia i força al nou directe, per no diluir gens l’essència del projecte d’Ebri Knight.

Si no vaig errat, el grup va néixer l’any 2005. Que opinaria el grup del 2005 d’on heu arribat al 2021 i el camí que heu recorregut?

Segurament no es creurien que hem arribat als setze anys dalt els escenaris, que hem voltat per bona part de l’Estat Espanyol, per part d’Europa i que tenim 5 discos editats. I és millor així, perquè cada passa que hem fet, amb els encerts i els errors, ha fet que siguem com som. D’això parla la darrera cançó del disc.

Text: Marc Ferrer / Fotos: Arxiu d’Ebri Knight

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *