DE BOLOS AMB EN MAURICI. THE DONNAS, ABRIL 2001

Un bon dia vaig assistir a la segona visita que mai feien The Donnas a Catalunya. Elles venien a presentar The Donnas Turn 21 (Porple Feather Records, 2001). El concert va tenir lloc a la sala Garatge. Va ser el 26 d’abril de 2001. Compartien escenari amb Sahara Hotnights de Suècia.

Vaig atansar-me a la sala del Poble Nou amb l’alegria de tenir la sort de disposar d’invitació: el bolo va ser un sold out absolut. Per fi les podria veure! Dos anys abans, el 1999, el dia que ens havien visitat per primera vegada per tocar a la sala Màgic, jo estava malalt.

The Donnas. Foto: Stephen Stickler
The Donnas. Foto: Stephen Stickler

En una d’aquestes que m’anava a disposar a entrar al local quan la bateria, Torry Castellano, també coneguda com Donna C, va protagonitzar una situació surrealista: era fora de la sala i no la deixaven entrar. Un responsable de seguretat, molt enfadat i agressiu, l’estava increpant. El subjecte comptava un currículum impressionant. Conegut per confondre a la gent, ja en el seu moment va fer fora de la Garatge al cantant dels Green Day, convençut que era  un paio del públic, també de cabells verds, que s’havia passat la nit practicant stage diving.

Vaig decidir dirigir-me a ell i explicar-li qui era ella. Em va respondre que els de la premsa érem uns vacil·lons, que sempre estem intentant colar les xicotes als concerts i que per allà no passava. Després de regirar cel, mar i terra, bolso, pantalons… finalment la Torry va trobar el seu passi d’artista. Encara amb cara de desconfiat, el paio de seguretat la va deixar entrar.

Com la “broma” va durar uns 15 minuts, ens vam fer amics, amb la Torry (arribat a aquest punt, els que esperin sexe que deixin de llegir, si us plau, que estem en horari infantil o com als del google se’ls hi doni per aprendre català em borraran aviat l’article). Res, que em va convidar a fer uns beures als camerinos amb les altres Donnas, que curiosament tenen la meva edat. També vaig poder saludar a les excel·lents teloneres, les Sahara Hotnights, que es van unir a la conversa.

Era l’hora de sortir a tocar, ens vam fer els petons de comiat de rigor i em vaig preparar per presenciar un bon espectacle de punk rock en tota regla. Amb actitud i bon “savoir faire” i un bon grapat de melodies i enginy. Van interpretar peces dels primers treballs i de forma gairebé íntegra, el que venien a presentar. Molt trist el comentaris masclistes que van haver de patir aquella nit per part de dos o tres idiotes del públic. Som al 2020, quasi 20 anys després, i encara queda molta feina per a fer i resoldre.

Quan tot va acabar vam anar a fer uns altres beures. Aquesta vegada a un bareto que, tot i que podria semblar que ho he somiat perquè no hi sé tornar, juraria que encara existeix. Si més no, en els meus record. Llarga vida a The Donnas!

Text: Maurici Ribera
Foto portada: Julie Ornellas
Foto article: Stephen Stickler
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *