D’Moors. Gent del barri

Adnan i Fares tornen al gènere urbà la seva essència amb cançons on denuncien la realitat a la qual s’han d’enfrontar cada dia. I és que néixer a Barcelona però tenir arrels marroquines i viure al barri -al Raval, al Gòtic, al Born…- dóna per a molt.

Com neix D’Moors?

Fares: Abans érem ballarins i dins la cultura del ball hi havia molta gent que feia música. Entre ells, hi eren el Leiti i el Nil, amb els que ens trobàvem a les competicions i sempre acabàvem “rapeando” i fent freestyle. Un dia ens van convidar a l’estudi, vam gravar una mica i ja ens vam enganxar.

És a dir, mai us vau plantejar cantar

Adnan: Que va, a nosaltres ens van posar un micro i vam cantar.

Ho feu per diversió.

F: Abans sí que ho fèiem perquè molava i era diferent, però des de fa un any, més o menys, ens ho prenem seriosament perquè creiem que es poden canviar moltes mentalitats.

Què va passar perquè canviéssiu la manera de veure-ho?

A: Realment, els missatges que rebíem.

F: Sí, va ser com la gent va viure les nostres cançons i ens escrivien demanant-nos que seguíssim, perquè s’havien sentit identificats. A nosaltres ens va sorprendre molt. “Això és de debò?”, ens preguntaven. I en veure que sí, que la gent ens escrivia d’Argentina, Mèxic…, van decidir establir un grup bé i fer una carrera seriosa.

Per què creieu que s’identifiquen amb vosaltres?

F: Perquè les nostres cançons parlen de situacions que molts xavals també viuen. I no només a Espanya, també a Llatinoamèrica, al Marroc…

A: Jo també crec que és perquè és més fàcil trobar-te amb persones que tenen vides humils, amb problemes X o situacions normals, que no gent amb vides de luxe. A més, hi ha molta gent que menteix que flipes i la riquesa que venen no és real. Llavors, és més fàcil arribar a la gent de veritat, que no a la que vol aparentar alguna cosa, simplement.

Com definiríeu la vostra música?

A: Jo la veig honesta, real i amb molt de flow.

F: Són cançons on expliquem el que ens passa, però amb ritme. No volem que la gent plori, volem que escolti el missatge, però movent el cap.

Adnan i Fares pel barri

Quines són les vostres referències musicals?

A: La música de tota la vida marroquina i algeriana, música raï, folklòrica, però també el flamenc.

F: Antonio Molina, Joselito i totes aquestes cançons espanyoles que la meva mare posava en la televisió i la meva germana gran cantava.

Cap artista més actual?

A: A veure, a mi també m’agrada Alejandro Sanz, per exemple. Per a mi aquest home és una llegenda. Puc escoltar un tema de Lil Baby que parla del carrer i de sobte posar-me “Amiga mía de l’Alejandro Sanz, i em quedo igual. El que és veritat és que no escoltàvem tant rap espanyol, perquè no ens sentíem tan identificats.

Per què?

A: El seu missatge podia ser de barri o polític, però no parlava del que nosaltres vivíem i no ens enganxava.

Què és el que viviu vosaltres?

A: A nosaltres ens venien els problemes per a la cara. Nosaltres no som xavals “maleantes”, ni estem al carrer fent coses dolentes… Es respecta igual, però no som d’aquesta classe de persones. Llavors, totes les conseqüències dels problemes que podien ocasionar ells, nosaltres les vivíem igual, però sense haver fet res.

Injustícia i discriminació.

A: Et genera coses al cap que no saps gestionar, perquè també venim d’un lloc on tenim educació, valors i moltes coses, però no tenim aquesta educació de com contrarestar els problemes, com agafar-los i donar-los una solució positiva. Això ho hem après amb el temps, per nosaltres mateixos, amb el nostre propi suport.

Escoltant les vostres cançons, això que dieu no és cosa del passat. Real Moriré, que és una de les últimes, és un clar exemple que continueu vivint situacions desagradables, especialment amb la policia.

A: Uffff, és que a mi em paren un munt. És increïble.

F: Aquest té la negra. Cada cop que vaig amb ell ens paren segur. A mi, de tant en tant, però és que jo sóc pare de família i se’n veu a la cara. Però clar, a ell el veuen guaperas, fresc…, i diuen: “Aquest amaga alguna cosa”.

Teniu por que les lletres de les vostres cançons tinguin conseqüències? Perquè feu una denúncia molt clara…

A: Això està clar, i aviat faré una denúncia de papers també, perquè ja és assetjament el que fan. Una cosa és que facin la seva feina, que jo això ho respecto. Cada persona que fa la seva feina, sigui la que sigui, jo la respecto, però és que amb nosaltres de vegades fan abusos que no són necessaris.

Com per exemple…

A: Doncs, de vegades ens parlen d’una manera que dius: “Per què?”. O estem tranquils, amb els amics, rient, passant-la bé i vénen ells i et foten la tarda, la nit i fins i tot la setmana. I per què? Per res, perquè després ens registren i no troben res. Perden el seu temps amb nosaltres, quan hi ha molta gent que estan fent el mal per tot arreu. I això, vulguis o no… Nosaltres perquè tenim valors per enfrontar aquestes situacions, però si no ens tornaríem bojos, sobre tot jo, que em paren massa vegades. És que no és normal. Em ratllen, Em ratllen… Ja estic ratllat (riures).

Però és que a més, vosaltres heu nascut aquí, sou d’aquí, així és que deu ser més dur tot el que expliqueu.

A: Una mica sí, perquè és això, hem nascut aquí i ens sentim immigrants. I a nosaltres no ens molesta que ens diguin que som de fora, perquè realment són les nostres arrels i estem súper orgullosos. Ens molesta que per semblar de fora tinguem menys oportunitats, ens mirin diferent i ens tinguin por. Això és el que ens molesta, perquè tenim educació, valors i hem lluitat tota la nostra vida. Per sort, cada cop està tot més integrat.

Adnan, he llegit que a l’època de ballarí, has estat per molts llocs d’Europa. Vas viure situacions semblants?

A: No. Tu vas a França i allà no veus que un policia pari a ningú per la cara. Allà saben que si ho fan tenen totes les de perdre, sigui en l’àmbit legislatiu o físic. Aquí ho fan perquè ningú els hi diu res. Moltes vegades ens fan coses que no estan bé, la gent ho veu i segueix el seu camí sense dir res. Aquest és el problema. Si no hi ha unió contra aquestes coses, ho continuaran fent.

D’Moors amb la seva gang

A la música també ho teniu difícil?

F: No, aquí no hi ha barreres. Fas un tema el llences i qui ho vol escoltar, ho escolta, i qui no, doncs no.

Però també és un món ple de temptacions i estereotips.

F: Sí, però estem preparats

Estaríeu disposats a fer coses que no anéssim amb vosaltres si us ho demanessin amb la promesa de triomfar?

F: No, per què ja no seríem D’Moors, així que, per què fer-ho?

A: Nosaltres pensem que si algú ve a buscar-nos, és pel que tenim, així que si ho vol canviar que es doni la volta i se’n vagi. Si nosaltres piquem una porta, és l’altre qui té el poder, però si ve ell, no té el poder de canviar res. Hi ha mil cantants que poden parlar de coses i als que els hi poden oferir diners. Que vagin a ells.

Us fa por tenir una carrera amb molt d’èxit i que la gent us deixi de veure com als xavals de barri?

A: Sempre serem de barri, perquè els diners els volem per prosperar, per donar-li una vida més còmoda a les nostres famílies, per muntar negocis on puguin treballar la família, els amics… Només per això. Però nosaltres? Nosaltres, no necessitem res més, ja som feliços, gràcies a Déu.

F: Nosaltres hem après a viure amb el que és bàsic i ens agrada viure així. A mi em dónes cases i cotxes de luxe i em sentiria incòmode, no seria jo.

Què és per vosaltres el barri?

A: Tot. Qualsevol artista de barri que ha triomfat ho ha fet gràcies al barri, perquè el veritable suport no és l’econòmic ni res, és el boca a boca. Si un amic del barri parla de mi amb algú d’altre barri, aquest també parlarà i així va tot. És el més real que hi ha. Si tenim flow és gràcies al carrer. Si tenim un problema, els nostres germans estan amb nosaltres, i això ens ho dóna el carrer, ni polítics ni ningú.

Què us ha ensenyat el carrer?

A: Tot, el bo i el dolent.

F: Els valors una mica de carrer. El com enfrontar-te a la vida. La família t’ensenya els valors religiosos, les maneres, ser bona persona…, però el carrer t’ensenya a buscar feina quan no tens res, a treballar als Encants venent el que sigui per a portar diners a casa… Això és el que t’ensenya.

Però els valors del carrer, sobretot depenent de quins carrers, són totalment diferents dels de la família…

F: Sí, i a mi és la religió la que m’ha salvat de pensar i ser diferent.

La religió us influeix a l’hora de fer música?

A: Ens influeix i ens ensenya, també. Nosaltres tenim un propòsit a la música, no estem aquí per la fama, perquè la gent ens pari pel carrer i ens adori… No estem per això.

D'Moors al sofà
D’Moors al sofà

I quin és aquest propòsit?

A: Volem que hi hagi un canvi. Volem explicar que al carrer hi ha una altra forma de vida.

F: Hi ha gent de barri que han estat campions mundials de boxa o  són els millors jugadors de futbol de món. Aquest és el missatge. Nosaltres som la cara positiva del carrer, xavals que no es fiquen en problemes, que no roben, ni fumen, ni beuen, que són religiosos, respecten, treballen… I malgrat tot continuem sent del carrer i podem explicar el que sigui perquè l’hem viscut.

Però deu ser difícil dir sempre que no…

A: Sí, i tots cometem errors en un moment donat. A mi m’ha influenciat molt l’educació que m’han donat els meus pares. La humilitat i els valors que m’han inculcat, així com la humilitat que he vist en molta gent. Això és el que m’ha ensenyat a dir que no o allunyar-me al moment de la veritat. Perquè si no és molt difícil dir que no quan no tens res, t’ofereixen diners per alguna cosa que es veu fàcil…

I ja per acabar, de moment esteu traient cançons, hi haurà àlbum?

F: Ho estem parlant, però més endavant. Potser un EP amb 12 talls, però ara estem centrats a fer bé la nostra feina i crear temes guais.

Text: Aida García / Fotos: Óscar Fernández Orengo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *